Resultats de la cerca
Es mostren 1802 resultats
Torre d’en Pinyol o del Prior (Tortosa)
Art romànic
Situació Façana est d’aquesta torre, amb l’antiga porta d’entrada oberta a l’altura del pis principal ECSA - J Bolòs Aquesta torre és situada a tramuntana de la Raval de Jesús, a la riba dreta de l’Ebre, bastant a prop del riu i al nord de la ciutat de Tortosa Mapa 32-19 497 Situació 31TBF907239 Si seguim la carretera C-230 que va de Tortosa cap a la Terra Alta per la riba dreta de l’Ebre, aproximadament a un quilòmetre de la Raval de Jesús, veurem la torre a mà dreta, a uns 200 m de la carretera JBM Història Potser faci referència a aquesta torre un document de l’any 1187 en què Bertran de…
Coves o eremitoris de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació A l’espadat que hi ha a llevant de la casa monàstica de Sant Llorenç prop Bagà, sobre el Bastareny, encara, actualment, podem trobar diverses coves que cal relacionar amb el monestir Aquestes coves, bàsicament naturals, foren, però, aprofitades i adaptades per a servir de lloc d’habitatge Actualment, se’n poden estudiar, fàcilment, dues, encara que és molt probable que, en la zona d’horts que hi ha entre el monestir i el cingle, n’hi haguessin d’altres, ara colgades sota terra Aquestes coves figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior…
Sant Miquel de Vallmanya (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est L Prat Dins el terme municipal de Pinós, a frec del petit nucli de Vallmanya, a uns 400 m de la parròquia, aproximadament, hi ha el temple de Sant Miquel, sobre la propietat i el mas Ribalta Mapa 362M781 Situació 31TCG817312 Hom trobarà les claus a la casa Prat , que és al peu de la carretera de Valls de Torroella a Calaf, al punt quilomètric 14,700 Aquesta capella té culte esporàdicament JCT Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Vallmanya i dins el terme parroquial de Sant Pere de Vallmanya,…
Sant Antoni de Santes Masses o de Llobet (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera L Prat Dalt un turó, uns 40 m per damunt de la casa Llobet, dominant la vall de Madrona per una banda i albirant el Port de Comte i Segre per l’altra, hi ha l’església de Sant Antoni de Santes Masses, avui de Llobet, ja que en abandonar-se aquella masia, la propietat ha passat a la casa Llobet Mapa 329M781 Situació 31TCG601478 Per anar-hi hi ha dues opcions Una d’elles és anar per la carretera de Solsona a Sant Climenç i, sense entrar al poble, continuar fins al trencall de Madrona, que trobem als 16 km de recorregut D’…
Castell de la Pedra (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació Detall d’un pany de mur, el qual, a desgrat de la seva ruïna i abandonament totals, deixa veure un aparell molt endreçat L Prat Es troba al peu de la serra de Pratformiu, a mà esquerra del Cardener i a l’altura d’uns 100 m, sobre l’església de Sant Serni, estratègicament situat dalt un turó espadat Mapa 292M781 Situació 31TCG847692 Al punt quilomètric 5 de la carretera de Sant Llorenç a la Coma hi ha un trencall ben senyalitzat, el qual, en poc més d’1 km, porta a Sant Serni Pel costat de tramuntana de l’església hi ha un petit camí que en uns deus minuts, passant per can Marcó i pel…
El que cal saber del peu pla
Patologia humana
El peu pla és un defecte del peu que consisteix en una disminució de l’altura de la volta plantar i en la desviació del taló cap enfora Igualment, el peu pla és un trastorn músculo-esquelètic molt habitual Probablement, hi ha una predisposició a ésser-ne afectat en el conjunt dels éssers humans, perquè els peus no s’han adaptat del tot encara al bipedisme A més d’aquesta predisposició general, les causes més freqüents són la laxitud excessiva dels lligaments del peu i la debilitat dels músculs de la cama i el peu En una gran majoria de casos, el peu pla no comporta molèsties…
Mary Santpere
Mary Santpere
Teatre
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’actor del Parallel Josep Santpere i Pei i de Rosa Hernáez, s’inicià en el món del teatre el 1938, en plena guerra, cosint la roba d’escena de la companyia del seu pare i participant-hi com a actriu a l’espectacle Tenori musical El mateix any debutà en el cinema amb Ignasi F Iquino en un migmetratge no estrenat aleshores Paquete, el fotógrafo público nº 1 El 1939 fitxà per a la productora CIFESA i interpretà el primer film realitzat després de la guerra, Los cuatro robinsones Eduardo G Maroto Alguns anys més tard, alternà teatre i cinema, fent petits papers còmics en vuit…
,
madrigal
Música
Composició polifònica profana originada a Itàlia i molt difosa arreu d’Europa durant el segle XVI.
En general, durant el seu període de vigència, qualsevol text poètic musicat de caràcter profà fou anomenat madrigal Els textos són usualment de caràcter amorós i es caracteritzen per estar formats per una sola estrofa i per la rima lliure que alterna versos heptasíllabs i hendecasíllabs En realitat, sota el terme madrigal tingueren cabuda molts tipus poètics diferents, des dels sonets i les canzone fins als poemes narratius en ottava rima Una de les grans virtuts del madrigal és que se sabé beneficiar de textos de gran altura literària Petrarca, Sanazzaro, Ariosto, Tasso i altres Aquesta és…
accent
Música
Rellevància que pren una nota o un acord.
Aquesta rellevància sol ser producte de diverses variables que actuen a la vegada, sumant o contrarestant les seves forces Els principals tipus d’accent produïts per aquests factors són els accents dinàmic, rítmic, agògic, tònic, harmònic i mètric L’accent dinàmic es produeix quan la nota o l’acord tenen més intensitat sonora que els del seu context immediat Els accents dinàmics poden ser demanats pel compositor amb diversos signes gràfics o amb expressions completes o abreujades -el signe > o les indicacions sforzando , abreujat sfz , o similars- L’accent rítmic es dona quan…
instruments de percussió
Música
En la classificació convencional dels instruments, grup d’instruments que es caracteritza perquè el so és produït generalment colpejant membranes, plaques, tubs o barres i, de vegades, rascant o sacsejant.
Les membranes solen ser de pell o altres materials els tubs, metàllics, i les barres o plaques, de metall o bé de fusta Alguns, per tant, són de cos sòlid i altres de cos buit Aquesta classificació no sol incloure els instruments de corda percudida Segons la classificació Hornbostel-Sachs, pertanyen a les famílies dels idiòfons idiòfon i dels membranòfons membranòfon Sota aquest nom hi ha, per tant, una gran varietat d’instruments de formes i timbres molt diferents, que s’acostumen a dividir en dos grups El primer aplega els instruments de so determinat o afinats, que són aquells que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina