Coves o eremitoris de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)

Situació

A l’espadat que hi ha a llevant de la casa monàstica de Sant Llorenç prop Bagà, sobre el Bastareny, encara, actualment, podem trobar diverses coves que cal relacionar amb el monestir. Aquestes coves, bàsicament naturals, foren, però, aprofitades i adaptades per a servir de lloc d’habitatge. Actualment, se’n poden estudiar, fàcilment, dues, encara que és molt probable que, en la zona d’horts que hi ha entre el monestir i el cingle, n’hi haguessin d’altres, ara colgades sota terra. Aquestes coves figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781: x 07,3 — y 76,7 (31 TDG 073767).

El camí per trobar-les és el mateix indicat per anar al monestir de Sant Llorenç prop Bagà.

Coves

Planta i seccions de les dues coves; a mà esquerra la que hem marcat amb el núm. 1 i a mà dreta la que tractem com a núm. 2.

P. Poll

Les dues coves més ben conservades i que van ésser estudiades durant l’excavació que es realitzà l’estiu del 1983, sota la direcció dels qui signen aquestes línies, són les situades arran del cingle. La cova-eremitori número 1 —la situada més cap al nord— és la més gran i la més ben adaptada per a poder servir d’habitatge. S’hi entra per una escala descendent, d’almenys nou esglaons cavats a la roca. L’obertura que hi ha a la banda de llevant, situada a la paret de l’espadat, fou en part tapada per un mur, actualment molt desfet. A l’extrem nord de la cova veiem una possible fornícula o absidiola. La superfície aprofitable d’aquesta cova és d’uns 9 m2.

La cova-eremitori número 2 degué ésser després aprofitada com a colomar. Per entrar-hi cal baixar també per un túnel, que no disposa, però, dels esglaons ben treballats que trobem a l’altra cova. En canvi, en aquest cas, la paret de tancament exterior és molt més ben conservada; té una altura de més de 2 m i presenta diverses finestres. A l’interior de la cambra, hi ha un gran nombre de forats cavats a les parets i que degueren ésser destinats als coloms. La superfície d’aquest presumible eremitori és, escassament, d’uns 4 m2.

Escala d’accés a la cova-eremitori número 1.

J. Bolòs

Detall de la cova o eremitori número 1.

J. Bolòs

Aquestes dues coves han estat netejades i buidades aquests darrers segles, de tal manera que durant llur excavació no s’hi va trobar pas materials d’època medieval. Això no obstant, nosaltres creiem que és molt possible pensar que, vers els segles IX o X, fossin el lloc on vivien els primers monjos de Sant Llorenç prop Bagà; després, possiblement, normalitzada la vida monàstica segons la regla de sant Benet, aquests refugis pogueren servir com a lloc de recés per als membres de la comunitat, la qual devia viure en algun edifici proper.

Bibliografia

  • Jordi Bolòs i Masclans, Montserrat Pagès i Paretas: Sant Llorenç prop Bagà, excavació 1983, “L’Erol”, núm. 10, setembre 1984, pàgs. 31-33
  • Manuel Riu i Riu: L’eremitisme entorn de Sant Llorenç prop Bagà, “L’Erol”, núm. 5, juliol 1983, pàgs. 17-18