Resultats de la cerca

Estudià dret, i música amb JK Wisner von Morgenstern Després d’algunes obres primerenques d’èxit ràpid, l’òpera Ljubav i zloba 'Amor i malícia', 1845-46 el convertí en el capdavanter del primer Romanticisme a Croàcia i l’iniciador de la música nacionalista dels eslaus del sud El 1847 anà a Praga a perfeccionar-se amb B Kittl i KF Pitsch En aquest període compongué cançons i les obertures Jugoslavenka 1848 i Bellona , inici de la seva altra gran òpera, Porin 1848-51, no estrenada fins el 1897 La repressió posterior a les revoltes del 1848 l’obligà a deixar la música Les seves…

El 1941 inicià els estudis al Conservatori de Leningrad i l’any següent participà com a violinista de l’orquestra en la famosa interpretació de la Simfonia Leningrad , de D Šostakovič El 1943 fou arrestat amb la seva família, per una delació infundada, i condemnat a mort, sentència commutada per la de deu anys de confinament a Sibèria Un cop complerta la pena, treballà com a director d’orquestra, primer a Vorkuta i Syktyvkar i finalment a Voronež Bon violinista i expert coneixedor de l’orquestració, que havia après d’un exemplar del tractat de N Rimskij-Korsakov al gulag, en la seva música té…

Estudià violí i viola a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Fou un dels membres fundadors de I Musici, formació amb la qual feu gires arreu del món La seva fama com a solista començà arran de l’estrena, el 1954, del Concert per a viola de Giorgio Federico Ghedini, que dirigí Herbert von Karajan Formà part del Quartet Végh en 1978-80 i l’any 1985 constituí un trio amb la violinista Anne Sophie von Mutter i el violoncellista Mstislav Rostropovič Fou professor del Conservatori de Música de Milà 1961-65 i de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1965-72 Actualment és professor de la Hochschule de…

Es formà a València sota el mestratge de P Pérez i Gascón Les seves primeres ocupacions foren la d’organista de Sant Esteve i de la parròquia de Santa Maria, ambdues a Alcoi Com a compositor, es dedicà sobretot a la música profana Exercí de director de cor del Teatre Principal i del Teatre Ruzafa de València, on estrenà algunes de les seves sarsueles, com Gabriel el criollo 1865, El primer amor 1867 i Un parent de l’altre món 1872 A més, durant la seva estada a Alcoi, exercí la docència al Collegi de Sant Josep i dirigí la Banda de Música de Penàguila Gràcies a la documentació,…

Estudià cant i piano a l’Escola Municipal de Música de la seva ciutat natal i el 1948 interpretà al Gran Teatre del Liceu el paper de Donna Elvira Don Giovanni Dos anys més tard fou Liù Turandot al mateix teatre, on també intervingué en diverses funcions de La flauta màgica i Orfeo ed Euridice El 1952 coprotagonitzà la pellícula La danza del corazón , de R Alfonso i IF Iquino, al costat dels cantants M Ausensi i P Torres, i dos anys després cantà I Pagliacci , a Madrid, amb M del Monaco El 1959 protagonitzà al Liceu Amunt , de M Altisent, i la temporada 1960-61 participà en l’estrena de…

Fou director de La Hormiga de Oro  i collaborà en moltes publicacions, entre d’altres La Creu del Montseny  i Lo Pensament Català , vinculades a Verdaguer, del qual publicà Santa Eulària i  Montserrat a El Sarrianés  i, amb Antoni Busquets i Punset, un recull pòstum de poemes dispersos amb el títol de La mellor corona 1902 En traduí alguns textos i en posseí manuscrits, que llegà a la Biblioteca de Catalunya És autor de poesies en català i en castellà, recollides en diferents volums Ensayos poéticos , 1884 Sonetos nupciales , 1924, Pasionarias, Elegíacas, Flors de tardor , etc, i de diverses…

De família noble, dona de gran cultura, sojornà molt de temps a l’estranger Alemanya, Àustria, Itàlia i Egipte És considerada la poetessa de la “renaixença” ucraïnesa La seva primera obra lírica és informada per un amor apassionat a la llibertat especialment la llibertat nacional i social del seu poble i constitueix un enaltiment del populisme i del socialisme Nevil’nyčyj pisni , ‘Cants dels esclaus’, 1895 Els seus darrers poemes dramàtics s’inspiren en ambients històrics concrets del món clàssic, del cristianisme primitiu o de l’època medieval Vavylons’kyj polon , ‘La…

Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on el 1953 guanyà el premi d’honor de piano i harmonia El 1960 es traslladà a Alemanya, on fou deixeble de Jorgen Uhde piano i Bernhard Rövenstrunck composició El 1961 ingressà com a professor de piano al Conservatori de l’Ateneu Igualadí que també dirigí fins el 1963, mentre prosseguia la seva formació compositiva amb Cristòfor Taltabull en l’estudi de contrapunt Establert a Alemanya el 1966, fou docent en un centre d’ensenyament superior Gäsdonck-bei-Goch, Rin del Nord-Westfàlia La seva producció és de tècnica molt perfecta i d’una…

Formà part del grup d’amics de Josep Carner i collaborà en L’Atlàntida , De Tots Colors , La Veu de Catalunya , etc Poeta sentimental, publicà Coses meves 1901 i De la vida 1903, i, com a novellista, les narracions breus La vida inútil de l’Ernesta 1923, La noia d’aquell home 1924, Nadó 1933 i L’ala sensible arran de terra 1934 a més els llibres de prosa, Proses d’amor i de pietat sd, Croquis cubans 1903, Esbossos 1904, L’estrany 1905, Gent 1905,  L’amic 1907, Petites proses 1912 Llibre del convalescent 1917, El tresor dels pobres 1921, de gran èxit, i alguns drames i comèdies…

Deixeble de JL David Eclèctic quant a la seva obra, tant neoclàssica L’Amor i Psique, 1798 Musée du Louvre, París com romàntica Corina al cap de Messina , retrat de Mme de Staël, i quant a la seva clientela Treballà tant per a la Convenció ajudant David com per al consolat i l’Imperi decoració de la Malmaison Retrat de l’emperadriu Josefina a la galeria de Malmaison , 1807, Musée National de Malmaison Austerlitz , 1810 i per a la Restauració pintor de cambra de Lluís XVIII Fou un bon retratista hom li ha catalogat més de tres-cents retrats, entre els quals es destaquen Mme…