Resultats de la cerca
Es mostren 3755 resultats
Barcelona sud
Cinematografia
Pel·lícula del 1980-81; ficció de 96 min., dirigida per Jordi Cadena i Casanovas.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Pepón Coromina, Barcelona, Figaró Mex Mèxic ARGUMENT I GUIÓ JCadena, Gustau Hernández FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Francesc Candini MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Carles Santos INTERPRETACIÓ Marta Molins Gumer, Alma Muriel Charo, Jaime Moreno Toni, Paca Gabaldón Imma, Àngel Jové Àngel, Irán Eory Carla, Carles Velat, Carme Elias, Berta Singerman, Fermí Reixach ESTRENA Barcelona, 31071981 Sinopsi La jove Gumer surt de la presó amb l’obsessió de trobar Rafa, però aquest és assassinat per un sequaç de Toni…
Israel 2018
Estat
Tot i que no va esclatar un conflicte obert entre Israel i els palestins, es va produir un alt grau de violència al llarg de l’any, amb 289 palestins morts, milers de ferits, i l’expansió de les colònies israelianes i la demolició de 538 cases palestines a Cisjordània A més, es va mantenir el bloqueig de la franja de Gaza L’any 2018 es va commemorar el 70è aniversari de la Nakba ‘catàstrofe’, que va provocar la fugida de 750000 palestins el 1948 A partir del juliol, les Nacions Unides i Egipte, que cerca emergir com a mediador entre Israel i Palestina, van intentar que s’arribés a un alto el…
Joan Roig i Soler
Pintura
Pintor paisatgista.
Iniciador de la pintura luminista a Catalunya Fou deixeble de Modest Urgell i estudià a París i a Roma En casar-se, el 1880, fixà la seva residència a Sitges i obrí i assenyalà el camí primer al seu amic Mas i Fontdevila i més tard a altres pintors Meifrèn, Rusiñol, Casas, etc Després d’uns anys abandonà Sitges i es dedicà a explorar incansablement els llocs més pintorescs de la Costa Brava, descobrint artísticament Blanes, Tossa i Cadaqués, i reproduint en les seves obres els efectes i contrasts de la llum solar Pintà també el paisatge de Mallorca i de les comarques del Ripollès i la…
José Amador de los Ríos
Historiografia
Literatura
Judaisme
Historiador, crític literari i semitista.
Catedràtic d’història de la literatura a la Universitat de Madrid, fou membre de l’Academia de la Historia i de la de Bellas Artes de San Fernando En una primera etapa, alhora que conreava la pintura com a mitjà de subsistència, publicà algunes poesies i estrenà tres peces dramàtiques, a la manera del seu amic i protector Ángel de Saavedra, duc de Rivas Aviat, però, es dedicà exclusivament —llevat d’algun tempteig polític— a l’ensenyament i a la investigació historicoliterària, fonamentant els seus mètodes en el recull de materials, fruit de la consulta directa de les fonts El 1848 publicà…
puntillisme
Música
Estil caracteritzat per la reducció del discurs musical a esdeveniments molt diferenciats i aïllats els uns dels altres.
El puntillisme musical té molt poc a veure amb l’estil pictòric homònim, representat per les obres de Georges Seurat Encara que en composicions de qualsevol època es podrien trobar eventualment passatges ’quasi puntillistes’ per exemple, els compassos 144-151 del primer moviment del Quartet núm 1 , opus 59, de L van Beethoven, el terme s’aplica gairebé exclusivament al llenguatge dels compositors de l’Escola de Darmstadt, especialment a la música escrita en l’època d’utilització radical de les tècniques serials Com altres aspectes de l’estil d’aquests compositors, el puntillisme…
Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela

Cristòfor Crespí de Valldaura
© Fototeca.cat
Història del dret
Història
Jurisconsult.
Vicecanceller de la corona catalanoaragonesa 1652-71 Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Borja , heretà del seu pare la comanadoria de Montesa Doctorat en dret a Salamanca 1627, fou catedràtic a València, on fou també fiscal 1632-42 de l’audiència El 1642 anà a la cort com a regent del Consell d’Aragó, que presidia el cardenal Gaspar de Borja i de Velasco Fou membre del Consell de la Croada des del 1646, i el 1652 ascendí a vicecanceller Com a tal formà part de la junta de govern de Marianna d’Àustria 1665-72 Publicà Observationes illustratae decisionibus Sacri Supremi Aragonum Consilii…
Institut d’Estudis Ceretans
Historiografia catalana
Institució fundada el 1978, pertanyent al Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona.
Rebé l’esperit i els objectius de l’Equip de Recerques Ceretanes ERC, que el 1968 ja havia organitzat el I Colloqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà Es volgué aprofitar la idea de la situació geopolítica de la Cerdanya com a territori de frontera, arran del tractat dels Pirineus 1659, així com impulsar i fomentar tots aquells actes i activitats que tinguessin com a fi la unitat de la Cerdanya, per damunt de tota mena de barreres, i treballar per a aconseguir la seva unitat territorial i lingüística La seva creació impulsà l’estudi de la prehistòria, l’arqueologia, la història, la…
Francesc Hernàndez i Sanz
Literatura catalana
Erudit i editor.
Vida i obra Personalitat destacada de la cultura menorquina dels primers decennis del s XX, abordà aspectes inèdits de la història cultural i literària illenca A través de la “Revista de Menorca”, de què fou director des del 1898 fins a la guerra civil i que convertí en òrgan de l’Ateneu de Maó el 1906, interpretà amb rigor documents i textos cabdals per a la història teatral menorquina estudià l’activitat teatral de la burgesia maonesa al llarg del s XIX i edità la Presa de Menorca 1930, la peça dramàtica més antiga de l’illa, i la Història de la invenció de Nostra Senyora del…
oposició
Lògica
Relació entre dos conceptes, dos membres, dos aspectes, etc, l’un dels quals és la negació de l’altre o posseeix una qualitat que no pot donar-se simultàniament amb la d’aquest altre.
Així, hom ha distingit tradicionalment entre l' oposició per contradicció la d’ésser i no-ésser, l' oposició per privació la de visió i ceguesa, l' oposició per contrarietat la de virtut i vici i l' oposició relativa la de pare i fill En la lògica aristotèlica l’oposició per contradicció en què no poden ésser veritables o falses alhora ambdues proposicions es dóna entre proposicions del tipus A universal afirmativa i O particular negativa, i entre les de tipus E universal negativa i I particular afirmativa, mentre que l’oposició per contrarietat en què ambdues proposicions no poden ésser…
cianobacteris

Secció transversal del filament d’un cianobacteri
© fototeca.cat
Biologia
Grup de procariotes fotosintètics, anteriorment anomenats algues blaves o cianofícies, que duen a terme una fotosíntesi oxigènica (tenen dos fotosistemes) i que posseeixen un sistema de pigments similar en alguns aspectes al dels eucariotes.
Es tracta d’un grup estructuralment divers, amb formes unicellulars o també filamentoses Generalment tenen la capacitat de fixar el nitrogen atmosfèric
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina