Resultats de la cerca
Es mostren 3293 resultats
Joan Pedrolo
Literatura catalana
Predicador.
Carmelità, membre de la comunitat de Valls en fou prior deu anys i provincial de l’orde, fou doctor en arts i en teologia i catedràtic de teologia a la Universitat de Barcelona 1576-80 i 1583-84 Es conserven diversos manuscrits llatins seus In metaphysica commentaria , entre d’altres A la Biblioteca Pública de Girona ms 9/129 hi ha una collecció seva de sermons, en català excepte l’últim, en castellà, el Liber concionum tam dominicarum quam feriorum et totius anni , predicats a Barcelona, Lleida, Tarragona i a altres llocs del Principat entre el 1570 i el 1576
Institut d’Educació Física de la Mancomunitat
Esport general
Organisme esportiu de la Mancomunitat de Catalunya.
Fou creat el 1921 amb la finalitat de regular el desenvolupament de la cultura física i l’esport, després de dues dècades de fort creixement, ja que en l’àmbit estatal no hi havia cap organisme d’aquestes característiques Fou impulsat per polítics com Enric Ràfols, Alfred Pareña i Josep Puig d’Asprer, i la seva activitat s’allargà fins el 1924 El primer projecte era desenvolupar una biblioteca esportiva, un fons documental sobre l’esport a Catalunya i un pla basat a importar sistemes pedagògics europeus mitjançant beques a alumnes catalans Volia ser una institució…
Institut Català d’Educació Física i Esports
Esport general
Organisme esportiu de la Generalitat republicana.
Lligat a la Delegació d’Educació Física i Esports, fou constituït el 27 d’octubre de 1936, en plena Guerra Civil Espanyola i tenia les facultats següents dirigir l’ensenyament físic escolar, formar el professorat, crear una oficina de fitxes mèdiques per a esportistes, intervenir les entitats d’esport, impulsar el mutualisme esportiu i crear la Biblioteca d’Educació Física i Esport de Catalunya Joan Soler Damians en fou el president Amb el decurs de la guerra, però, es militaritzà progressivament, fet que frustrà els objectius inicials d’institucionalitzar l’esport per als quals…
Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Catalunya
Literatura catalana
Repertori biobibliogràfic dels escriptors nascuts al Principat de Catalunya fins al primer terç del segle XIX, publicat a Barcelona el 1836.
Les Memorias són la culminació d’un llarg procés en què conflueixen materials que provenen de catàlegs diversos Bosc, Nicolás Antonio, Marcillo, Serra i Postius i altres, notes de PI de Dalmases i Ros, ampliades per Josep Finestres i recollides per Josep de Vega i Sentmenat, encara que l’aportació antiga més substanciosa fou la del repertori biobibliogràfic manuscrit de Jaume Caresmar i Josep Martí La formació concreta de les Memorias —primerament titulada Biblioteca de escritores catalanes — havia estat encetada per Ignasi, germà de Fèlix Torres i Amat, el 1798, partint de fons…
,
Josep Navarro i Cabanes
Historiografia catalana
Periodista, bibliotecari, assagista i bibliòfil.
Vida i obra Traslladat de molt jove a València amb la seva família a causa de les dificultats econòmiques, estudià a l’Institut Provincial de Segona Ensenyança i a l’Escola Normal, on obtingué la titulació de mestre, professió que mai no arribà a exercir Estigué afiliat a la Juventud Carlista, la qual cosa marcà tota la seva trajectòria professional periodística ja que sempre estigué vinculat a publicacions d’ideologia tradicionalista Començà la seva activitat periodística fent algunes collaboracions en diferents setmanaris de l’inici de la dècada del 1890 i trobà el seu primer treball en la…
Joan Baptista Munyós i Ferrandis
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Catedràtic de lògica de la Universitat de València 1769-70, utilitzà el pseudònim d’ Antonio Alemán La seva tasca com a historiador començà el 1770, any en què fou nomenat per Carles III cosmògraf major d’Índies i es traslladà a Madrid, on inicià la seva tasca elaborant diversos informes sobre navegació i geografia americana, i també comentaris i censures a obres americanes El 1779 rebé l’encàrrec reial d’escriure una història sobre les Índies, que donà com a fruit la Historia del Nuevo Mundo 1793 En el seu procés de redacció arreplegà milers de notes referents a Amèrica que…
Josep de Vega i de Sentmenat
Història
Política
Erudit i polític.
Vida i obra Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d’Oluges Altes Del 1785 al 1788 fou síndic procurador general de l’Ajuntament de Barcelona, d’on el 1790 fou nomenat regidor supernumerari i el 1792 regidor numerari tanmateix, el 1798 renuncià aquest darrer càrrec, que era vitalici El 1796 fou nomenat sotsdelegat del Jutjat d’Impremta i Llibreria, és a dir, encarregat de la censura, i el 1808 el consistori barceloní el designà diputat per a assistir a l’Assemblea bonapartista de Baiona, però no arribà a incorporar-s’hi Al contrari, collaborà amb la Junta del Principat, i…
, ,
Miquel dels Sants Gros i Pujol
Historiografia
Prevere, liturgista i historiador.
Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari de Vic i rebé l’ordenació sacerdotal el 1956 Amplià els estudis a l’Institut Superior de Litúrgia de París, on el 1966 obtingué el grau de m agister sacrae liturgiae amb la tesi L’ordo catalano-narbonès per a la consagració d’esglésies Retornat a Vic, exercí de director espiritual, prefecte de teologia 1973 i vicerector 1977 del Seminari i hi ensenyà també francès, religió i litúrgia 1966-77 Fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya 1970-2005 i a l’Institut de Litúrgia de Barcelona El 1978 succeí al doctor Eduard Junyent com a conservador…
,
Crònica de Sant Pere de les Puelles
Historiografia catalana
Text català de la segona meitat del s. XIII, també conegut com a Crònica de la conquesta de Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Es conservà fins el 1835 a la biblioteca del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona La Crònica s’inicia amb la referència a un rei Lotari, que consta com a fill de Pipí i germà de Carlemany Relata l’expedició de Lluís el Piadós a Barcelona 801, on situa cronològicament la fundació de la capella de Sant Sadurní l’edificació de l’església de Sant Just, a la qual concedí els privilegis sobre els juraments del combat judicial, del testament sagramental i dels jueus i la fundació i dotació del monestir de Sant Pere de les Puelles Seguidament hi…
Joan Margarit i de Pau
Filosofia
Cristianisme
Història
Humanista, historiador, orador i eclesiàstic.
Vida i obra Anomenat incorrectament Moles Margarit, fou un dels màxims representants de l’humanisme llatí a Catalunya La seva família paterna era de la petita noblesa la materna, rossellonesa, era d’una major categoria Destinat al sacerdoci des de la infantesa, anà a Bolonya a estudiar dret canònic i civil, on es doctorà l’any 1443 Després de ser uns cinc anys vicari general del seu oncle Bernat de Pau, bisbe de Girona, tornà a Itàlia 1449, on serví d’intermediari entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el Vaticà durant la rivalitat napolitanoangevina, esmorteïda momentàniament per…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina