Resultats de la cerca

Són dotze els concilis provincials de Lleida coneguts entre l’any 546 i el 1460, celebrats en aquesta ciutat per raó de la seva situació geopolítica en ésser el centre geogràfic de la metròpoli Tarraconense Tots ells foren presidits per legats de la Santa Seu o per l’arquebisbe de Tarragona, amb l’assistència dels bisbes pertanyents a aquesta província eclesiàstica Concili del 546 Fou el primer concili provincial visigòtic ilerdense que se celebrà a l’església de Santa Eulàlia, i el de més transcendència en ésser recollides algunes de les seves disposicions al concili IV de Toledo, al…

El 1541 Ignasi de Loiola en fou elegit general, i començà a redactar les Constitutiones 1558 que, amb els nombrosos privilegis pontificis, donen cos jurídic a l’orde, mentre els Exercicios espirituales n’alimenten l’espiritualitat És un orde de clergues regulars amb un quart vot especial d’obediència al papa, sense hàbit ni cor, ni cap penitència imposada per regla Té membres de diferents graus professos, coadjutors espirituals i germans, dels quals nomes els professos de quart vot poden ésser provincials i generals És governada per un general, elegit només pels professos, reunits en…

L’església S’entén per Església el conjunt de seguidors de les doctrines de Jesús de Natzaret Segons la història, Jesús nasqué a Palestina l’any 754 de la fundació de Roma i morí entorn de l’any 33 de la nostra era, que comença amb el seu naixement Molts historiadors han fet noves precisions sobre la cronologia exacta de la seva vida per bé que aquí no tenen cabuda Els seus seguidors van constituir una societat que va prendre el nom d’Església, derivat del mot grec ecclesia , que significa ‘assemblea’ Molt aviat van establir-ne el centre a Roma i tingueren com a cap el papa, considerat…

Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…

En una pionera visió de conjunt del gravat a Catalunya, Maria Aurora Casanovas constata el fet que, juntament amb la introducció de la impremta lligada al nom de mestres alemanys –a les mans dels quals restà molt de temps–, ens arribaren diverses matrius en fusta i metall obertes a França o a d’altres països Tot aquest material, a més de servir als propòsits de determinats impressors, fou copiat sense cap mena d’escrúpol per artífexs autòctons o estrangers en acompliment d’encàrrecs d’altres tallers Tal com ja ho considerà Agustí Duran i Sanpere, alguns impressors devien ser alhora gravadors…

Música culta L’Edat Mitjana La música religiosa francesa començà a tenir rellevància a partir del segle IX, quan les abadies benedictines de Rouen, Tours, Chartres, Reims, Metz i altres abandonaren el cant gallicà i es convertiren en centres de desenvolupament i difusió del cant gregorià En aquest gènere introduïren la polifonia de l' organum parallel de pseudo-Hucbald, del qual deriven els primers fonaments del contrapunt i l’harmonia, i el desenvolupament per seqüències i trops El motet, originat ja entrat el segle X a Sant Marcial Llemotges a partir de la inserció en el teixit polifònic…

El 22 de juliol de l’any 1497, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Diomedes de Vilaragut i Pardo de la Casta, castellà d’Amposta, no jurà diputat militar Francesc de Guimerà, donzell i varvassor, de la vegueria de Montblanc diputat reial Vicenç Orrit, ciutadà de Lleida, doctor en ambdós drets oïdor eclesiàstic Esteve de Garret, canonge de Tortosa, ardiaca de Borriol oïdor militar Guerau Bisbal, donzell de la vegueria de Vilafranca del Penedès oïdor reial Joan de Gualbes, ciutadà de Barcelona En la segona elecció de diputats del General pel…

La toilette , R Casas, c 1894 MAM La població exclosa de l’alta cultura tenia alguna preocupació cultural i un cert afany d’incorporar-se als nous aires, tot i que sovint anava per altres viaranys que la classe dirigent Els progressos tecnològics en les arts gràfiques la linotipia és del 1886 facilitaren la difusió de la cultura escrita a través de la premsa i dels fulletons o la musical amb els fonògrafs comercialitzats des del 1887 Els diaris, la premsa en general, es convertiren en importants mitjans d’informació i creadors d’opinió D’informació perquè cada dia tenien més garantida la…

La geografia física El país comprèn diverses regions Una zona costanera baixa, relativament estreta i de 420 km de llargada La regió del Rift Valley part de la gran fossa tectònica africana que s’estén des de la mar Roja fins al llac Nyasa, de 50 a 80 km d’amplària, ocupada en part pels llacs Turkana Rodolf, Baringo, Victòria, Nakuru, Naivasha i Magadi Un altiplà al centre-nord, que puja suaument fins als 2000 m i on hi ha el desert de Chalbi I, separat de l’anterior per la fossa tectònica, un altre altiplà, a l’W, que s’estén entre els llacs Turkana i Victòria També a banda i banda d’aquesta…

Al començament de la dècada dels anys seixanta, obert el camí cap a la liberalització econòmica, en l’apogeu de la guerra freda i l’enfrontament entre blocs, amb un règim polític i policíac ben establert, l’antifranquisme s’havia desplaçat obertament, definitivament, a l’interior De l’exili n’arribaven ecos d’absències, publicacions, actes més o menys simbòlics, i poca cosa més Els exiliats del 1939 que havien anat tornant molt pocs en la dècada dels quaranta xifres més significatives en els anys cinquanta, ho feien en silenci i discreció La vella classe política i intellectual republicana…