Resultats de la cerca
Es mostren 2350 resultats
impressionisme
Petit nu en blau , de Renoir (1841-1919)
© Corel Professional Photos
Art
Corrent estètic iniciat i desenvolupat sobretot a França al darrer quart del s XIX.
Consisteix, de fet, en una darrera etapa del naturalisme, nom que en un principi fou sovint emprat per a designar-lo, perquè aguditzà la recerca d’una realitat més autènticament reflectida que en la pintura anterior Centrant-se en temes tan prosaics i quotidians com els del realisme, els impressionistes els pintaven, però, in situ , com en una instantània fotogràfica —cal recordar el lligam que els unia amb Nadar— i molt sovint en una sola i ràpida sessió, i aconseguiren visions fugaces que, en ésser exposades, desferen la diferenciació convencional entre esbós i obra definitiva D’altra banda…
valor
Economia
Abstracció bàsica de la teoria econòmica que permet l’homogeneïtzació de tots els elements o objectes materials de què tracta la teoria econòmica.
Aquesta, com tota altra teoria científica, pretén una explicació previsió de determinats fets reals Evidentment, no pretén explicar tota la realitat, sinó només una part la parcella de la producció i distribució de béns Però, així i tot, els elements que componen aquesta parcella de la realitat són aparentment heterogenis, i les relacions que es poden establir entre ells són múltiples i diverses Els diferents productes cases, cotxes, aliments, etc són dissímils des de la majoria de punts de vista, i, per tant, difícilment poden ésser posats sota un mateix conjunt de relacions Hom pot establir…
música de Vilafranca del Penedès
Música
Música desenvolupada a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
Els primers documents musicals localitzats a Vilafranca són pergamins de cant pla i de polifonia del segle XV, entre els quals destaca la Missa de Barcelona , avui dipositada a la BC i una de les obres europees més importants de polifonia de l’Ars Nova L’orgue de la basílica de Santa Maria ja existia el 1450, i des del segle XVI ja hi ha força notícies de la capella de música de la vila, la qual l’any 1553 era dirigida per J Puig Al segle XVII, a Vilafranca ja hi havia almenys tres capelles de música en actiu les del convent de Sant Francesc, la dels trinitaris i la de la comunitat de…
música de Solsona
Música
Música desenvolupada a Solsona (Solsonès).
Ha estat seu episcopal del 1593 al 1851 i a partir del 1895, any que el bisbat de Solsona fou restaurat Prèviament a la seva erecció com a seu episcopal, el conjunt catedralici acollí un monestir regit per la regla augustiniana Es té constància de l’existència dels càrrecs de xantre i organista al servei de la collegiata des del 1340 El 1585 està documentada la presència de l’organista Mateu Torres, encara que no se sap en virtut de què ni quant de temps hi restà El memorial presentat a Felip II el 1590, ponderant la idoneïtat de Solsona com a nova seu episcopal, mostra una consolidada…
Sant Martí del Montseny
Art romànic
Situació Petita església de tradició romànica que centra el raval dispers dit Montseny d’Amunt M Anglada La capella de Sant Martí es troba a uns 50 m del trencall de la carretera de Palautordera a Seva, al camí que va al Villar de la Castanya, i queda situada a 700 m d’altitud sobre el nivell del mar Mapa 37-14364 Situació 31TDG485254 Per anar-hi cal agafar el trencall a mà esquerra just en el quilòmetre 18 de l’esmentada carretera, on hi ha el camí que hi mena La capella queda a l’esquerra, vers migjorn i a uns 25 m del camí Té la clau el rector de Sant Julià del Montseny, que resideix al…
Antoni Mestre i Sanchis
Historiografia catalana
Cristianisme
Historiador i sacerdot.
Vida i obra Especialista en història social i cultural de la Illustració espanyola i, particularment, del pensament i l’obra de Gregori Maians i Siscar Cursà estudis d’ensenyança mitjana al Seminari Metropolità de València 1944-56 i universitaris a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma 1961-66 sota el magisteri dels professors Batllori, Ricardo García Villoslada i Kempf, i obtingué, en finalitzar la carrera, la Medalla d’Or d’aquesta universitat L’any 1966 defensà la seva tesi doctoral en història de l’Església, titulada Ilustración y reforma de la Iglesia Pensamiento regalista de D…
,
Almesquera
L’almesquera Galemys pyrenaicus presenta la cua llarga, tant o més que la llargada del cap i el cos junts, revestida d’escates i comprimida a l’extrem distal Té els peus amb membrana interdigital i proveïts d’una filera de pèls rígids als marges externs El musell és ample i deprimit i es prolonga en una trompa mòbil a l’extrem de la qual s’obren, dorsalment, els narius Els ulls són diminuts i amagats pel pelatge, però els sentits del tacte i l’olfacte són molt desenvolupats No té pavelló de l’orella i el conducte auditiu queda protegit de l’aigua per un pèl curt i espès Fa 95-135 mm de cap…
Les convolvulàcies
Cuscutàcies 1 i convolvulàcies 2-6 1 Cuscuta epithymum a aspecte de la planta parasitant Thymus vulgaris x 0,5 b detall d’una flor pentàmera x 3 2 Campaneta de mar Calystegia soldanella aspecte de la planta x 0,5 3 Corretjola gran Calystegia sepium detall d’una fulla i una flor x 0,5 4 Herba campanera Convolvulus althaeoides aspecte de la planta, amb les tiges volubles i el dimorfisme foliar x 0,5 5 Convolvulus lineatus fragment d’una branca de fulles linears i flors solitàries sobre peduncles curts x 0,5 6 Corretjola Convolvulusarvensis aspecte general de la planta, enfilant-se per…
Sant Esteve o Sant Sernilh de Betren (Vielha)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera, amb els tres absis poligonals F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Esteve, anomenada també de Sant Sernilh, nom manllevat de la veïna església anorreada, situada més avall del carrer, es troba entre dues places, a l’inici del carrer Major, pràcticament única via i eix vertebrador de la població Mapa 148M781 Situació 31TCH205298 El poble de Betren s’estén al ribatge esquerre de la Garona, a frec de la carretera del port de la Bonaigua C-142, cosa d’1500 m de Vielha, vers llevant FJM-AMB Església L’edifici és compost d’una nau única, coronada vers…
Castell de Castelladral (Navàs)
Art romànic
Situació Els pocs vestigis que resten encara del castell, avui una pura ruïna F Junyent-A Mazcuñan El castell s’havia aixecat dalt un serral, sota el qual s’arredossen l’església de Sant Miquel i els pocs habitacles que constitueixen el nucli poblacional Long 1°46’53” - Lat 41°54’02” Per a anar a Castelladral cal dirigir-se a Súria, on hom emprèn la carretera que, avançant en direcció a tramuntana i amb un recorregut d’uns 9 quilòmetres, hi mena Aquesta carretera comença, a mà esquerra, de la que porta a Balsareny, a la qual hom arriba agafant el carrer del mateix nom FJM-AMB Història Aquest…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina