Resultats de la cerca
Es mostren 2510 resultats
Vermont
Paisatge muntanyenc amb la serralada de les Green Mountains al fons, a l’estat de Vermont, als Estats Units d’Amèrica
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Estat del NE dels EUA, a Nova Anglaterra.
La capital és Montpelier 8 247 h 1990 S'estén, en forma allargada, entre el riu Connecticut, que li serveix de límit oriental, i el llac de Champlain, a l’W, i entre el Canadà, al N, i Massachusetts, al S És accidentat de N a s per la serralada de les Green Mountains El clima és temperat fred, i a l’hivern les temperatures poden baixar fins a -37°C La precipitació mitjana anual és de 850-1 000 mm La riquesa es basa en l’agricultura i la ramaderia els principals conreus són el farratge i les pomeres De la ramaderia sobresurt el bestiar boví, principalment vacum per a la producció de llet També…
Torrent de Cinca
Torrent de Cinca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Cinca, estès a la dreta del Cinca, al SE de l’extens terme de Fraga (plans de Cardell i Buriat, als Monegres), davant la confluència del riu amb el Segre.
Els conreus ocupen 1989 una superfície total de 2 629 ha, el 74% de la qual correspon al secà, dedicat gairebé exclusivament a l’ordi El regadiu és en expansió gràcies a la prolongació de l’antiga séquia o canal del Cinca, que permet accedir a la part plana del terme 67% de la superfície municipal Hom hi troba blat i ordi gairebé el 50% Els fruiters ocupen 599 ha predomina el presseguer, seguit de la pomera i la perera L’ametller i l’olivera són conreus residuals 94 ha en conjunt el 1989 Predomina el règim d’explotació directa 96,4% el 1989, i la terra és dividida en 108 explotacions, de les…
Utah
Estat dels EUA, limita al N amb els estats d’Idaho i Wyoming, a l’E amb Colorado, al S amb Arizona i a l’W amb Nevada.
La capital és Salt Lake City Es divideix en tres grans regions el sector oriental, que forma part de l’altiplà del Colorado, regat pel Colorado i el Green el sector occidental, que correspon al Grand Canyon i on es troba el Gran Llac Salat i, al centre, les muntanyes Wasatch, que s’orienten de N a S, amb altituds que superen els 4 000 m, i el monts Uinta al NW, amb el Kings Peak 4 114 m El clima, fred a les muntanyes, és subdesèrtic a la resta del territori És poc poblat 9 h/km 2 est 1995 i hi és molt elevat el percentatge de la població rural 40% De les ciutats destaquen Salt Lake City,…
el Villar
El poble del Villar , als Serrans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Ocupa un terreny de suaus ondulacions que descendeix de N a S des de les serres de Cabras i d’El Castellar 698 m alt fins a les terres més baixes properes al Túria accidentades, tanmateix, pel Cerrogordo, 476 m alt, a la part oriental de la comarca, al límit amb el Camp de Túria El terme és drenat per la rambla Castellarda La quasi totalitat es conrea com a secà El conreu bàsic és la vinya, amb 1 700 ha, seguida dels cereals, els garrofers i els ametllers La ramaderia ovina comprèn 2 000 caps Hi ha mines de caolí en explotació i una important cooperativa vinícola Celebra mercat setmanal el…
Camporrells
Municipi
Municipi de la Llitera, al límit amb la Ribagorça, a la zona de contacte entre la Depressió Central i els primers plegaments pirinencs: Montferrús (774 m) i el Molar (752 m) al NW, el Volterol (855 m) al SW, i el picot de Minquillí (873 m) al SE.
Entre aquests plecs s’estenen les fondalades margoses on se situen el poblament i els conreus La zona forestal ocupa unes 1300 ha, de les quals 375 són de bosc de fusta, 250 de garrigar i 670 de bosc de llenya i les pastures 200 ha A l’extrem nord-oest hi ha un petit pantà natural l’aigua del qual és aprofitada a través de séquies per l’agricultura i que alimenta el riu Pedrissa anomenat després séquia del camí del Pubill , afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, que a través del congost de Camporrells penetra al terme de Valldellou Hom conrea un 30% de la superfície del terme Els…
Binissalem
Municipi
Municipi de Mallorca, al Raiguer, a la zona de contacte entre la plana central i els contraforts meridionals de la serra de Tramuntana.
El terme és ocupat en un petit sector 196 ha per pinedes i pasturatges L’agricultura és bàsicament de secà el regadiu 42 ha aprofita l’aigua de pous i produeix hortalisses Els conreus més estesos són els d’ametllers 1 174 ha i de cereals 656 ha, seguits de la vinya 410 ha i les oliveres 188 ha Les terres de conreu, força repartides, són explotades per llurs propietaris 65,7%, per parcers 15% i per arrendataris 14% La ramaderia, complementària de l’agricultura té 150 caps de bestiar boví, 352 d’oví, 3 de cabrum, 549 de porcí i 342 d’aviram Hi ha jaciments de lignit descobert el 1834 i pedreres…
celoma

Tipus d’animals segons el celoma
Josep Lluís Ferrer
Biologia
Cavitat secundària d’origen mesodèrmic i originalment bilateral, limitada per epiteli, i que conté a l’interior l’anomenat líquid celomàtic.
El celoma ocupa l’espai comprès entre les capes ectodèrmica i endodèrmica, i comunica generalment amb l’exterior per mitjà de celomoductes i nefridis El celoma té una funció essencialment hidroestàtica el seu origen evolutiu és probablement polifilètic, i no és homòleg en tots els grups d’organismes celomats L’aparició del celoma ha estat una de les grans innovacions en l’evolució animal Els avantatges de la seva aparició no radiquen solament en la capacitat d’explotació de les possibilitats inherents de la musculatura per a nous tipus de locomoció i moviments, sinó també en la…
Pere Màrtir Rossell i Vilar
Veterinària
Veterinari.
Estudià a l’Escuela de Veterinaria de Saragossa i treballà a Barcelona i Ripoll Hagué d’exiliar-se arran de la Setmana Tràgica 1909 i passà a França, on s’interessà per l’estudi de les produccions pecuàries del Principat Aprovat en les oposicions al cos de veterinaris inspectors d’higiene pecuària, fou destinat a la duana de Puigcerdà, on treballà 1910-14 en el primer treball zootècnic de base científica dels Països Catalans La ramaderia de la Cerdanya , premiat per l’Associació de Ramaders d’Espanya El 1916 assolí la càtedra de l’Escola d’Agricultura de Caldes de Montbui i el mateix any 1916…
Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya
Viticultura
Sindicat de viticultors no propietaris sorgit a Catalunya l’any 1922.
Com a Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya federà i coordinà diverses entitats camperoles d’àmbit local o comarcal, davant la crisi vinícola de superproducció i la baixa de preus subsegüents a la Primera Guerra Mundial Intentava d’enquadrar no sols els rabassaires, sinó també parcers i arrendataris, i en fou fundador el dirigent pagès de Martorell FRiera i Claramunt, amb els polítics republicans Lluís Companys, AAragay, PEstartús i EVentós El seu òrgan de premsa era La Terra Molt esmorteïda la seva activitat sota la Dictadura, el nou règim republicà permeté un ràpid desenvolupament…
ses Salines d’Eivissa
Història
Un dels antics quartons en què fou dividida l’illa d’Eivissa després de la conquesta catalana, corresponent al terme musulmà d’Algarb, per bé que no exactament.
Pertanyé a Guillem de Montgrí, que el deixà, per testament, a l’arquebisbat de Tarragona Ha donat nom a les parròquies de Sant Francesc de ses Salines i de Sant Jordi de ses Salines Prop de Sant Francesc i la platja des Codolar s’estenen les Salines d’Eivissa, i vora seu, a la costa meridional terme de Sant Josep de sa Talaia, la llarga platja de ses Salines , de gran atracció turística Tradicionalment d’una gran importància econòmica, les salines d’Eivissa foren explotades des del segle V aC, probablement pels cartaginesos Durant segles foren monopoli de la Corona, que les considerava un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina