Resultats de la cerca

Treballà sobretot en la recerca de solucions a problemes de física matemàtica, com és ara el problema de Dirichlet , i en la teoria dels potencials, en la qual hom el considera el fundador dels potencials logarítmics

Treballà amb el seu pare, amb el qual descobrí una relació simple que explica el comportament dels raigs X en travessar els cristalls llei de Bragg Investigà amb aquest mètode diferents cristalls, molècules orgàniques, com l’hemoglobina, i els aliatges Substituí Ernest Rutherford com a professor de la Universitat de Manchester i com a director del laboratori Cavendish de Cambridge Rebé el premi Nobel de física juntament amb el seu pare, el 1915 És autor de The Crystalline State 1934, Electricity 1936 i Atomic Structure of minerals 1937

Estudià a l’École Polytechnique El 1875 entrà al departament de ponts i carreteres, i arribà a enginyer en cap el 1894 El 1892 succeí el seu pare a la càtedra del Musée d’Histoire Naturelle, i el 1895 arribà a professor de l’École Polytechnique Continuà els estudis del seu pare, i el descobriment dels raigs X per Röntgen 1896 li féu pensar que aquesta nova radiació podia ésser relacionada amb la fluorescència i la fosforescència Efectuant experiències en aquests camps descobrí casualment que un compost d’urani velava les plaques fotogràfiques embolicades amb paper negre en ésser-hi collocat…

Es doctorà a la Universitat de Munic 1910 i ocupà la càtedra de física a les universitats de Zuric, Utrecht, Göttingen i Leipzig El 1940 s’exilià als EUA, on fou nomenat professor de la Cornell University, Ithaca Nova York Estudià la teoria de les dissolucions de sals, els moments dipolars i l’estructura molecular Estengué la idea de la ionització de les sals en dissolució d’Arrhenius a l’estat sòlid cristallí, investigà el cas de les solucions concentrades i determinà de forma quantitativa el nivell d’associació existent entre les molècules de solut i les de dissolvent Els seus treballs…

Estudià els fenòmens superficials dels sòlids i les descàrregues gasoses El 1937 inventà el microscopi electrònic d’emissió de camp i el 1951 el de camp iònic, que pot ampliar fins a un milió d’augments Visqué inicialment a Alemanya, on fou deixeble de Gustav Hertz, però el 1952 se n'anà als EUA Fou professor de l’institut Kaiser-Wilhelm 1947-52 i a la Universitat de Pennsilvània 1952-76

Fou professor a Berlín 1930, i el 1934 se n'anà als EUA, on fou professor a Princeton Estudià la física dels sòlids, els nuclis atòmics, les collisions atòmiques, les simetries, la cohesió metàllica, etc Descobrí l’efecte que duu el seu nom El 1963 rebé el premi Nobel de física juntament amb MGoeppert-Mayer i JHDJensen

Estudià a Cambridge i durant el període 1879-87 ocupà la càtedra de física d’aquesta universitat, com a successor de Maxwell Fou president de la Royal Society 1905 Féu treballs notables en diversos camps de la física els líquids, les vibracions, l’electricitat, la capillaritat, el nombre d’Avogadro, etc Descobrí, amb Ramsay, l’argó 1814 Són importants, especialment, les seves recerques sobre la difusió de la llum i la visió dels colors, com també sobre el color blau del cel El 1904 rebé el premi Nobel de física

Fou professor de química, mineralogia i geologia a Amsterdam 1878 i a Berlín 1896 El 1874 demostrà, independentment dels treballs de Le Bel, l’orientació en forma de tetràedre dels enllaços de l’àtom de carboni, la qual cosa permeté d’explicar l’activitat òptica dels carbonis asimètrics El 1877 publicà Ansichten über die organischen Chemie ‘Consideracions sobre la química orgànica’, on inicià els seus estudis sobre termodinàmica química A Études de dynamique chimique 1884 desenvolupà els principis de cinètica química, descriví un nou mètode per a la determinació de l’ordre d’una reacció i…

Féu recerques importants en aerodinàmica, que dugué a terme efectuant vols d’assaig a la Royal Air Force durant la Primera Guerra Mundial Estudià amb Chadwick l’energia atòmica i la fusió nuclear El 1827 descobrí la difracció dels electrons, la qual cosa li permeté d’estudiar la natura ondulatòria d’aquests, simultàniament amb CJDavisson però independentment d’ell, i per això li fou atorgat, juntament amb aquest, el premi Nobel de física el 1937

De molt jove es dedicà a l’estudi de la termodinàmica dels processos irreversibles Catedràtic a la universitat nord-americana de Yale des del 1945, aprofundí i millorà les teories de Debye i Lorentz sobre els electròlits i els dielèctrics Hom li deu la formulació del quart principi de la termodinàmica El 1968 li fou atorgat el premi Nobel de química