Resultats de la cerca
Es mostren 1655 resultats
Sumer
Vedell d’or de la dinastia II d’Ur
© Fototeca.cat
Història
Antic país de l’Orient Mitjà, al S de Mesopotàmia.
Tingué un gran paper cultural, que influí decisivament la vida artística, científica, religiosa i escriptural de Babilònia i Assíria, ambdues representants de l’element semític que, juntament amb el poble sumeri, poblava Mesopotàmia D’altra banda, resulta significatiu d’establir un parallel entre Sumer i la Grècia clàssica, car no sols foren dos centres culturals de primer ordre, que emmotllaren altres civilitzacions, sinó que, a més, llur cèllula política bàsica fou la ciutat estat, amb un territori més o menys ampli, que exercia en un determinat moment l’hegemonia sobre totes les altres…
Sant Esteve d’Avinyonet (Avinyonet de Puigventós)
Art romànic
Situació Façana de ponent, molt reformada, amb la portada i les obertures del campanar apartades F Tur El poble d’Avinyonet de Puigventós és situat en un replà de la serra de la Garriga, limitat per altes margenades sobre els rius Manol i Rissec, que formen el seu aiguabarreig a migjorn, a ponent de Llers i de Figueres, al llindar de la plana i el començament dels primers contraforts pirinencs Mapa 258M781 Situació 31TDG931776 Per arribar-hi cal agafar des de Figueres la carretera que va a Besalú A 5 km de Figueres cal agafar, a mà dreta, la carretera local de Terrades, per la qual, a menys d…
Castell de Queragut
Situació Aspecte d’aquesta important fortalesa que fou bastida aprofitant tot l’espai del cim d’una penya rocallosa ECSA - A Roura Queragut és el poble més meridional del Donasà, situat a uns 4 km del coll de les Ares, límit nord del Capcir El castell és situat al cim d’una roca prominent que s’alça al vessant suau de la vall, al costat del poble Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 42′ 3″ N - Long 2° 5′ 58″ E Si venim del Capcir, podem anar a Queragut per la D-32 si venim del nord, podem seguir la D-16 i passar per Ròsa i Lo Pla Hom es pot aproximar al castell des del poble L’accés és difícil, ja…
policia
Militar
Dret administratiu
Cos o força que vetlla pel compliment d’aquests reglaments.
Coneguda en la majoria de societats des de l’antigor, ha respost als principis morals del poder que l’ha organitzada, participant de la seva ideologia Per això, hom considera que, dintre un estat just, té el deure de garantir les llibertats i els drets individuals i collectius, i només, amb vista a aquest fi, pot exercir les coaccions imprescindibles Les seves funcions, hom sol considerar-les distribuïdes en tres branques policia administrativa , encarregada de fer complir les lleis i els reglaments dels serveis públics policia portuària, sanitària, militar, etc, policia de seguretat , amb…
Societat Catalana d’Estudis Històrics
Historiografia catalana
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans creada el 1946 i dedicada a l’estudi de la història, de l’art i l’arqueologia i de la llengua i la literatura, preferentment de les terres catalanes.
El 1942 es formà una comissió gestora, integrada per Ramon Aramon, Pere Bohigas i Miquel Coll i Alentorn, i s’iniciaren les activitats amb una conferència Durant els anys següents continuaren les activitats amb la intervenció de membres de l’IEC i de joves investigadors fins que el 1946 la Societat fou aprovada per l’IEC i se celebrà l’assemblea constituent R Aramon en fou elegit president i M Coll, secretari general S’organitzà en tres seccions Història, Llengua i Literatura, i Art i Arqueologia, cadascuna amb un vicepresident Ferran Soldevila, Pere Bohigas i Josep de C Serra i Ràfols Hi…
juglandàcies
Botànica
Família de juglandals integrada per arbres monoics de fulles pinnaticompostes disposades helicoïdalment, de flors masculines reunides en aments i flors femenines epígines, solitàries o en espigues, i de fruits en drupa o en nou.
Consta de vuit gèneres, propis sobretot de les zones temperades boreals
coriariàcies
Botànica
Família de les terebintals integrada per una desena d’espècies de plantes arbustives o herbàcies de fulles simples enteres, oposades o verticil·lades, i flors actinomorfes, unisexuals o hermafrodites, pentàmeres, solitàries o disposades en raïms.
El fruit és esquizocàrpic Comprèn només el gènere Coriaria, de distribució molt particular, perquè creix a la regió mediterrània i a diferents regions de l’hemisferi austral Als Països Catalans l’únic representant és el roldor Coriaria myrtifolia
bignoniàcies
Botànica
Família de personades integrada per un centenar de gèneres que apleguen més de 700 espècies de plantes generalment llenyoses (arbres, arbusts, lianes, rarament herbes) de distribució tropical, centrades especialment a l’Amèrica del Sud.
Presenten fulles sovint oposades i compostes, i flors vistoses, zigomorfes i hermafrodites, agrupades en inflorescències cimoses, amb l’androceu dímer i didínam i l’ovari generalment bilocular Les bignoniàcies proporcionen bona fusta i són de gran efecte ornamental Bignonàcies més destacades Bignonia sp bignònia Campsis radicans gessamí de Vírginia Catalpa sp catalpa Doxantha unguis-cati bignònia Jacaranda sp jacaranda Jacaranda semiserrata xicranda Spathodea sp espatodea
cistàcies
Botànica
Família de parietals integrada per vuit gèneres que apleguen unes 200 espècies de mates, arbusts i herbes pròpies sobretot de la regió mediterrània, on moltes espècies fan un paper important en diverses comunitats vegetals.
Presenten fulles estipulades o no, generalment oposades, i flors actinomorfes i hermafrodites, generalment vistoses, amb tres o cinc sèpals al calze, tres o cinc pètals a la corolla o mancades d’aquesta, estams nombrosos i ovari unilocular o plurilocular, resultant de la concrescència dels carpels El fruit és una càpsula Algunes cistàcies són conreades en jardineria com a ornamentals Cistàcies més destacades Cistus sp estepa , ajoca-sapes, cist Cistus albidus estepa blanca Cistus clusii esteperola , matagall, romaní mascle, romerola Cistus crispus estepa crespa Cistus ladaniferus estepa…
mamífers

Elefant africà de sabana (Loxodonta africana)
Nik Borrow (CC BY-NC 2.0)
Mastologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars –a excepció dels monotremes, que són ovípars–, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl.
La forma i la grandària del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun Entre els mamífers terrestres cal distingir els plantígrads , els digitígrads i els ungulígrads Els ungulígrads i els proboscidis tenen el cap dels dits protegit per peülles, mentre que els altres el tenen protegit per ungles En les espècies excavadores i arborícoles, així com en les voladores quiròpters, les extremitats són profundament modificades…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina