Resultats de la cerca
Es mostren 1972 resultats
madraixa
Música
En la tradició literària, musical i litúrgica siríaca, himne, normalment de tipus responsorial, cantat en l’ofici diví.
Consta de diverses estrofes o estances bate , amb un refrany onita per a intercalar com a resposta després de cada estrofa El madraixa porta sempre, a l’inici, la indicació del to en què ha de ser cantat o bé l’inici d’un altre madraixa que serveix de model melòdic El gran autor, bé que no l’únic, d’aquest gènere poeticomusical fou sant Efrem m 373 La tradició litúrgica grega té un equivalent en el kontàkion
propi
Música
En la litúrgia romana, sèrie de textos i cants variables de la missa (propi de la missa) i de l’ofici diví (propi de l’ofici), dividida en dos grans blocs: el propi del temps i el propi dels sants.
Quant als cants, el propi de la missa comprèn l' introit , el gradual , l' alleluia , substituït pel tractus en temps quaresmal, l' ofertori i la comunió El propi del temps inclou els textos i les melodies propis de cadascun dels diumenges i de les festes mòbils de l’any litúrgic El propi dels sants conté els textos i les melodies propis de les festes dels sants fixades en el calendari litúrgic Els dies dels sants poden tenir diverses categories de celebració solemnitat, festa, memòria, que es fa palesa per la riquesa del repertori conservat Juntament…
jutge de taula
Dret
Història del dret català
Jutge encarregat dels processos d’inquisició que es podien seguir als altres jutges i als veguers, governadors, batlles, oficials i altres funcionaris en l’exercici de llurs funcions.
En aquests processos d’inquisició, que es tramitaven en forma breu i sumària, s’inquiria especialment si el sotmès a ells, anomenat tingut en taula , havia infringit les Constitucions de Catalunya Per constitució de Jaume II a la cort de Barcelona del 1291 hom creà tres jutges de taula per a cada vegueria, amb obligació d’inquirir sense tràmit de judici l’actuació dels funcionaris cada dos anys, sense necessitat de queixes o denúncies prèvies el tingut en taula era obligat a esmenar les infraccions comeses i, si calia, era sotmès a judici en principi la inquisició no afectava deutes o…
Joan Llorenç
Història
Ideòleg i promotor de la Germania a València.
Paraire d’ofici Instruït sabia de llegir i d’escriure i bon orador, propugnà, ja de gran, la presa de consciència de la força social del poble dels artistes, és a dir, notaris, mercaders, apotecaris i cirurgians, i dels menestrals com a estament —la futura burgesia— i com a element polític, capaç i amb drets de participar com a tal en el govern municipal al costat de les classes privilegiades, que fins aleshores, al Regne de València, l’havien monopolitzat Inspirat, sembla, en el Dotzè del cristià , d’Eiximenis, pretenia d’implantar a València un règim d’autonomia similar al d’…
Joan Garí i Clofent
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filologia catalana, és catedràtic de valencià a l’ensenyament mitjà i collabora en diversos mitjans de comunicació escrits El País , El Punt , L’Espill , Caràcters , El Temps , Levante Des del 1991 presideix l’Agrupació Borrianenca de Cultura La seva producció literària inclou diferents gèneres, entre els quals sobresurt l’assaig Entre altres guardons, ha rebut dos cops el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari amb Llum, més llum Andreu Alfaro 1998 i Manuel Vicent o la frase feliç 2013, i també és autor de L’única passió noble 2015, premis Ciutat de Benicarló de…
,
parenostre
Cristianisme
Pregària principal del cristià (començada amb els mots ‘Pare nostre’) que fou ensenyada per Jesús mateix.
Els jueus s’unien diàriament al culte del temple recitant una pregària de costum Jesús n'ensenyà una de pròpia als seus seguidors Les primeres peticions s’interessen per les coses de Déu —invocat per Jesús com a Pare— que ens faci comprendre, salvant-nos, la seva santedat li correspon de fer-ho com a rei que és i que ja realitza al cel el seu propòsit Les peticions restants s’interessen per les nostres coses el pa que ens alimenta aquí o en el Regne, el perdó, si perdonem, i no caure en la temptació La forma corrent del parenostre és de l’evangeli de Mateu La forma de Lluc, més curta, és…
Ramon Guillem i Alapont
Literatura
Poeta, narrador i assagista.
Destacà sobretot en la seva faceta poètica, en què l’ofici de poeta és concebut com un rescat d’ombres en paisatges silenciosos i freds, d’imatgeria mortuòria Cal fer-ne ressaltar, també, la contenció metafòrica i estructural, amb una reflexió sobre el fet poètic mateix, en sintonia amb les arrels simbolistes Com a poeta, publicà D’on gran desig s’engendra 1985, L’hivern remot 1987, Les ombres seduïdes 1990, Terra d’aigua 1993, premis Ausiàs March, de Gandia i Crítica Serra d’Or 1994, L’íntima realitat Antologia, 1981-1996 1998, Solatge de sols 1999, Maregassa 2002, Celebració…
,
Frederic Raurell i Ges
Bíblia
Religió
Biblista.
Religiós caputxí 1949, llicenciat en ciències bíbliques i semítiques 1958-60 i doctor en teologia 1963 Ensenyà a l’escolasticat dels Caputxins de Sarrià i fou professor d’exegesi i hermenèutica a la Universitat Antoniana de Roma i a la Facultat de Teologia de Catalunya Fou membre fundador de l’Associació Bíblica de Catalunya, de la International Organization for the Study of the Old Testament i de la International Organization for Septuagint and Cognate Studies Codirector de la revista Estudios Eclesiásticos , hi publicà nombrosos estudis, alguns dels quals recollí, amb altres articles i…
Jaume Mercadé i Queralt
Joia de Jaume Mercadé i Queralt
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Pintor i orfebre.
Aprengué l’ofici de joier a Barcelona, i assistí a les classes de l’Acadèmia Galí Féu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes 1916 i el 1919 fou nomenat professor de joieria i orfebreria a l’Escola d’Arts i Oficis de la Mancomunitat La seva obra d’orfebre, decisiva per a la renovació d’aquest art, li valgué diploma d’honor i medalla d’argent a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1924, gran premi i medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, medalla d’or a les VI i IX Triennali de Milà i gran premi a la III Bienal Hispanoamericana La…
Santa Magdalena (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
Aquesta església era situada davant del corriol de Font-tallada i de la coma de mossèn Xamar S’ha afirmat que la fundà el comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell, l’any 1070 Ara bé, en realitat, no és documentada fins l’any 1285, en el testament de Gerarda, muller de Ferran de Vilafranca, la qual deixà dos diners per a les obres de l’església, i el 1294 en el testament de Bernat de Vilafranca, en el qual fa un llegat de quinze diners per tal de fer l’altar de Sant Pau a la capella de la Beata Maria Magdalena El 1300 mossèn Berenguer de Llilet la dotà d’una casa, un hort i una vinya…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina