Resultats de la cerca

Des de l’any 1681 era organista a la cort de Parma i a partir del 1689 en fou mestre de capella Fou també organista i mestre de capella a l’església ducal de Santa Maria della Steccata Com a compositor de la cort era responsable d’organitzar les representacions operístiques, que tenien lloc al Novissimo Teatro Ducale de Parma i al Nuovo Teatro Ducale de Piacenza, llavors part del ducat de Parma Els llibrets de les seves òperes són de poetes de la cort, com ara Lotto Lotti, Aurelio Aureli i Giovanni Tamagni Treballà amb l’escenògraf Ferdinando Galli Les seves produccions, luxoses i…

Estudià amb N Jommelli a Stuttgart El 1768 es traslladà a París, on s’installà definitivament El 1774 estrenà al Concert Spirituel l’oratori La sortie d’Egypte El 1783 fou nomenat maître de solfège a l’École Royal de Chant També dugué a terme una important tasca pedagògica al Conservatori de París, on exercí de professor de piano des del 1795 Compaginà aquesta activitat docent amb la composició Les seves obres pianístiques tingueren una gran acollida i li donaren prestigi com a compositor Escriví també catorze òperes, entre les quals sobresurt Rosanie 1780, quinze simfonies, música vocal i…

Estudià amb A Rolla violí i B Asioli composició al Conservatori de Milà, entre el 1815 i el 1822 Acabats els estudis, compongué música per a ballets per a la Scala i del 1832 al 1834 fou maestro al cembalo i, després, director musical d’aquest teatre Posteriorment es traslladà a París, on mantingué una estreta collaboració amb el coreògraf Jules Perrot, fruit de la qual foren els seus ballets més famosos La Esmeralda 1844, Pas de quatre 1845, Le jugement de Pâris 1846, etc El 1851 es traslladà a Sant Petersburg, on fou nomenat compositor oficial dels ballets del Teatre Mariinski Si bé la…

Considerat un dels anomenats "romàntics moderns", la seva música fou plenament contemporània en molts aspectes, però la seva producció fou formalment tradicional, com també la seva manera d’entendre-la Estudià a la Royal Academy of Music de Londres i a París amb N Boulanger i M Deutsch, deixeble d’A Schönberg Ensenyà al Trinity College i la Universitat de Yale Fou professor de composició a la Milton Avery Graduate School of the Arts i al Peabody Conservatory 1998-2008 Escriví diverses òperes, entre les quals destaquen The Rising of the Moon 1967-70, rev 1970-71, obres per a orquestra, com …

Fill d’actors, prengué el nom del seu pare adoptiu, el tenor i compositor JB Krebs 1774-1851 Amb tan sols sis anys aparegué davant del públic com a pianista, i quan en tenia set compongué la seva primera òpera Feodora El 1825 marxà a Viena per ampliar els seus estudis A partir del 1827 treballà com a director d’orquestra a Hamburg, i el 1850 succeí a R Wagner en la direcció del Teatre d’Òpera de Dresden Compongué òperes Sylvia, oder die Macht des Gesangs Sílvia, o la força de la cançó', 1829, Agnes, der Engel von Augsburg 'Agnès, l’àngel d’Augsburg', 1836, peces orquestrals dues simfonies…

Germà del també músic Johann Nepomuk Fuchs 1842-1899 Realitzà estudis de magisteri abans de traslladar-se a Viena el 1865, on estudià al conservatori amb Dessoff i Hellmesberger i on treballà primer de professor i organista El 1874 aconseguí el seu primer èxit com a compositor, amb la Serenata núm 1 , en re M, opus 9 L’any següent fou nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde i professor del conservatori, on, fins el 1912, impartí classes a tota una generació de futurs famosos compositors G Mahler, J Sibelius, H Wolf i A von Zemlinsky Amb la seva primera simfonia, molt apreciada…

Format al Conservatori de Música de Namur, més tard es traslladà a Brusselles, on estudià composició amb R Moulaert i fuga amb J Jongen Prosseguí la seva educació amb P Gilson i J Absil a París Professor d’harmonia al Conservatori de Lieja a partir del 1947, les seves primeres obres denoten la influència directa de C Franck Amb el temps, però, quan conegué l’obra d’A Webern i I Stravinsky, el seu llenguatge, abans profusament melòdic, esdevingué més auster Durant els darrers anys de la seva vida experimentà amb la música aleatòria, com ho demostra la peça per a soprano i instruments Stèle…

A partir del 1726 feu les seves primeres aparicions en públic a Venècia Entre el 1728 i el 1730 cantà òpera italiana a Breslau, on escriví àries per al pastitx Merope 1728 Tornà a Venècia el 1732, residí a Bolonya l’any 1735, i el 1739 estigué al servei del duc de Mòdena, presumiblement com a mestre de capella A partir del 1743 s’establí a Alemanya, concretament a Hamburg, i no hi ha constància que tornés a Itàlia La seva última aparició a escena coneguda data de l’any 1746, representant la seva pròpia obra Temistocle Moltes de les seves òperes s’han perdut Les cantates mostren trets…

Mentre realitzava els seus estudis d’enginyeria a Graz, decidí dedicar-se a la música Estudià primer a Viena i posteriorment ho feu al Conservatori de Milà amb F Faccio 1873-77, entre altres professors Debutà com a operista a Milà el 1879 amb Preziosa , que fou seguida de Bianca di Cervia 1882 i Re Nala 1887 Òperes posteriors com Il vassallo di Szigeth 1889, Cornil Schut 1893 i Nozze istriane 1895 tingueren molt d’èxit en les seves versions alemanyes a Viena, Dresden i Praga, i reberen elogis de J Brahms i E Hanslick El 1900 perdé la vista, però no abandonà la composició Oceàna 1903, Abisso…

Estudià a la Universitat d’Edimburg i al Conservatori de París, on fou deixebla de N Boulanger El 1970 esdevingué professora a la Universitat de Califòrnia de Santa Barbara La seva producció ha evolucionat des d’un llenguatge diatònic fins al serialisme, amb una gran varietat de gèneres, encara que des del 1966 hi predominen les obres instrumentals Els seus concerts per a trompa 1971 i viola 1973 destacaren en el panorama musical d’aquell moment Ha demostrat un interès creixent per les obres dramàtiques amb la composició d’òperes com A Christmas Carol 1979, a la qual incorporà nadales,…