Resultats de la cerca
Es mostren 1449 resultats
olfacte
Biologia
Sentit químic que permet de detectar la presència de substàncies volàtils en el medi.
En els invertebrats no artròpodes apareix ja en les meduses, i bàsicament consta de fossetes amb pestanyes recobertes per cèllules epitelials que comuniquen amb fibres nervioses Aquestes fossetes són localitzades per tot el cos, o bé radiquen en tentacles o apèndixs de situació generalment cefàlica En els artròpodes, l’olfacte radica a les antenes en els insectes, a les antenes i antènules en els crustacis, i als pèls sensorials en els aràcnids En els vertebrats, consta d’un parell de fosses nasals, en els peixos dos, situades a la superfície cefàlica i envoltades interiorment per cèllules…
cistre

Cistre holandès de 1776
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada, amb cordes metàl·liques, molt usat als segles XVI i XVII arreu d’Europa.
També és anomenat cítara Té el cos piriforme, amb el fons gairebé pla La caixa, de poca fondària, sol tenir unes prominències decoratives característiques al punt d’inserció del mànec En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Amb un tir d’uns 45 cm, la fondària decreixent de la caixa harmònica arriba fins a menys de 3 cm Pel que fa a les mides generals, el podem situar entre la guitarra i la mandolina Les cordes, tensades des d’un claviller gairebé pla, generalment ornamentat i amb un ganxo característic a la part de darrere, se subjecten…
anca
L’anca d’un cavall
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió anatòmica que comprèn la part lateral i posterolateral de l’arrel de l’extremitat inferior.
Els seus límits, en l’home, no han estat assenyalats amb precisió alguns anatomistes la descriuen com la zona corresponent a l’arrel de l’extremitat inferior, inclosa la zona glútia, però molts d’altres descriuen aquesta darrera natja com a regió anatòmica a part L’anca és constituïda per una estructura esquelètica articulació de l’anca o articulació coxofemoral, una massa muscular i l’abundant teixit adipós i subcutani i pell que la cobreixen Per l’anca passen importants nervis i vasos que, provinents respectivament dels plexes lumbosacres i dels vasos ilíacs, es dirigeixen a l’extremitat…
cara
Anatomia
Part anterior del cap de l’home.
És constituïda per un massís ossi recobert per abundants grups musculars i parts toves Per la part superior és íntimament unida al crani, i per la part posterior limita amb la regió superior del coll Els ossos de la regió superior són solidaris del crani i, a excepció del vòmer, situat en la línia mitjana, són parells i simètrics el maxillar superior, el pòmul, l’unguis, el cornet inferior, el nasal i el palatí La regió inferior és constituïda per un sol os el maxillar inferior, mòbil, que s’uneix amb el crani mitjançant l’articulació temporomaxillar Els ossos de la cara formen,…
Claude Chabrol
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Estudià lletres a la Sorbona, i posteriorment fou crític de cinema a Cahiers du cinéma , on entrà en contacte amb François Truffaut i Jean-Luc Godard , amb els quals formà el nucli del moviment de renovació del cinema francès conegut com Nouvelle Vague El seu primer llargmetratge, Le beau Serge 1958, compendia la temàtica i els procediments d’aquest moviment El seguiren, entre altres films, Les cousins 1959, Os d’Or del Festival de Berlín, À double tour 1959, Les bonnes femmes 1960, Les godelureaux 1961, L’oeil du malin 1962, Les sept péchés capitaux 1962, Landru 1963, Ophélia 1963 i La…
Gonçal de Reparaz i Ruiz
Geografia
Historiografia
Geògraf i historiador.
Fill de Gonçalo de Reparaz Rodríguez, diplomàtic, geògraf i historiador portugués Des de 1922, residí a Barcelona, on s’integrà en la investigació a les escoles de geografia i d’història catalanes Fou professor de l’Escola de Ciències Socials 1928-38 i de l’Escola Superior de Nàutica 1934-38 Seguí la tradició paterna en la investigació històrica de tema geogràfic de manera especial l’escola cartogràfica catalana baixmedieval Dins d’aquesta etapa i temàtica, cal esmentar diverses obres Història dels descobriments geogràfics 1927-28 La época de los grandes descubrimientos españoles y…
Juliette Binoche

Juliette Binoche
© Berlinale
Cinematografia
Actriu cinematogràfica francesa.
Els seus primers èxits, Rendez-vous 1985, d’A Techiné, i The Unbearable Lightness of Being 1987, de Ph Kaufmann, li donaren una gran projecció internacional Actriu d’una gran sensibilitat, també ha interpretat, entre d’altres, els films Wuthering Heights P Kosminsky, 1992, Trois couleurs bleu K Kieślowski, 1993, guardonat amb un César i amb el premi Sant Jordi, Le hussard sur le toit JP Rappeneau, 1995, The English Patient A Minghella, 1996, Oscar a la millor actriu secundària i Os de Plata al Festival de Berlín, Alice et Martin A Téchiné, 1998, Les enfants du siècle D Kurys, 1999, La veuve…
Carlos Saura Atarés
Cinematografia
Director cinematogràfic aragonès, germà d’Antonio Saura Atarés.
A l’inici i durant bona part de la seva trajectòria feu un cinema de denúncia, criticà la moral, els costums i la religiositat anquilosats i tradicionals de la burgesia espanyola Realitzà, entre altres pellícules, Los golfos 1965, premiada al Festival de Berlín, El jardín de las delicias 1970, La prima Angélica 1973, premi Especial del Jurat del Festival de Canes 1974, Cría cuervos 1975, premi Especial del Jurat del Festival de Canes 1976, Elisa, vida mía 1977, Los ojos vendados 1978, Mamá cumple cien años 1979, premi Especial del Jurat del Festival de Sant Sebastià, i Deprisa, deprisa 1980,…
Alain Delon
Cinematografia
Actor cinematogràfic francès.
Serví a la marina a Indoxina i, un cop desmobilitzat 1953, el 1957 debutà a Quand la femme s’en mêle , d’Yves Allegret La seva consagració arribà tres anys més tard amb Rocco e i suoi fratelli 1960, de Luchino Visconti A diferència del personatge que interpretà en aquest film, la seva trajectòria posterior estigué dominada pels personatges complexos i inquietants, potenciats pel seu gran atractiu personal Plein soleil 1959, de René Clement Il Gattopardo 1962, de Luchino Visconti L’eclisse 1972, de Michelangelo Antonioni Mélodie en sous-sol 1963, d’Henri Verneuil Carambolages 1963, de…
patrimoni cultural immaterial

Logo del patrimoni cultural immaterial de la UNESCO
UNESCO
Art
Folklore
Arquitectura
Música
Alimentació
Conjunt de testimonis no tangibles que conformen l’herència cultural de la societat.
Aquest patrimoni viu forma part de les declaracions de la UNESCO per a la protecció i el manteniment del patrimoni cultural i de la seva diversitat El concepte patrimoni cultural immaterial sorgí la dècada de 1990, i quedà definit com a gresol de la diversitat cultural de la humanitat i la seva conservació el 2003 en la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial Es consideren patrimoni immaterial les tradicions i les expressions orals les arts de l’espectacle música tradicional, dansa i teatre els usos socials, els rituals i els actes festius els coneixements i els usos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
