Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
Els últims pingüins
Els pingüins veritables s’han extingit Els ocells que avui dia monopolitzen aquest nom són els pingüins australs, esfenisciformes propis de les aigües meridionals de l’hemisferi sud El genuí pingüí del nord, en canvi, era un àlcid també incapaç de volar, un caradriforme parent de gavines, gavots i frarets La tarda del 3 de juny de 1844 els pescadors islandesos Jón Brandsson, SigurDr Islefsson i Ketil Ketilsson en capturaren els darrers exemplars, els últims individus d’una espècie que pocs anys abans criava en colònies de milers d’individus en illots circumpolars allunyats de la costa El nom…
Marta gibelina
Protegeixen del fred, però no pas de la vanitat Més aviat al contrari La bellesa evident, la suau voluptuositat o l’ingràvid volum són algunes de les seves virtuts I també el seu preu elevat, per qui fa de l’abric, de la capa o de l’estola motiu d’ostentació Mouen tota una indústria de comerciants, artesans pelleters i hàbils caçadors, que inicien el procés per les terres boreals d’Amèrica o Sibèria Són les pells fines, la faç luxosa del vestir Milers de pells de guineu àrtica, de marta i de linx boreal passen cada any per les subhastes i acaben esdevenint els colls girats, els barrets…
Primavera
Un migdia xafogós de juliol al desert de Gobi El calorós vent del SW s’emporta els escassos núvols cap a les llunyanes serralades de l’Altai del Gobi Els núvols s’apleguen als cims de les muntanyes on, cap al tard, es pot desencadenar un petit ruixat La vall del desert, però, és ben seca Els arbustos de fulla perenne es veuen esgrogueïts i mústics Però si es visita el desert a la primavera, durant el mes d’abril, potser en algun lloc de l’Àsia mitjana, pels voltants de Bukhara, no es dubtarà un sol instant que el terme ‘desert’ no és gaire apropiat per a designar aquest món avalotat i ple de…
llop marsupial

Llop marsupial
(CC0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels marsupials, de la família dels dasiúrids, que ateny 1-1,50 m de llargada, té la cua d’uns 60 cm i l’aspecte semblant al d’un llop, però amb les potes relativament més curtes i el cos més allargat.
El pelatge és de color gris fosc, amb 16-18 franges transversals més fosques, des de la cua fins a la meitat del tronc De costums nocturns i hàbits depredadors, es nodreix d’altres marsupials petits, equidnes i ocells Habitava a Tasmània, però fou molt perseguit pels grangers perquè atacava els ramats Avui dia hom el considera extingit del tot
secretari
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels sagitàrids, de 120 cm d’alçada, 110 de llargada i 210 d’envergadura, que té les potes molt llargues, és gris i negre, amb la cera groga i la pell del voltant dels ulls nua i vermellenca.
Té un llarg plomall erèctil darrere el cap i les rectrius centrals 15 cm més llargues que les altres S'alimenta de serps, petits mamífers, insectes grossos i rèptils Habita a les planes obertes i sabanes del centre i el sud d’Àfrica i és protegit per les lleis de caça
ocell republicà

ocell republicà
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família del ploceids, d’uns 13 cm de llargada, bec llarg i comprimit lateralment, potes robustes, dits llargs, ales llargues i apuntades, cua ampla i truncada, cara i coll de color negre, ventre terrós lleonat i dors bru.
Viu en comunitats de 800-1000 individus —d’on li ve el nom—, que fan un niu comú penjat d’una gran branca d’un arbre, format en realitat per la unió de molts nius familiars, fets d’herbes i amb un sostre comú de palla El niu comú té passadissos i galeries que comuniquen amb nombroses entrades Habiten en els boscs d’acàcies del sud d’Àfrica
sílvids
Zoologia
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 8,5 a 20 cm, que tenen el bec fi, prim i recte propi dels insectívors, amb els forats nasals oberts en una depressió, potes llargues, primes i poc aptes per a la marxa, i cua relativament llarga.
Construeixen el niu a terra o a poca alçada i el plomatge dels immaturs no té taques Comprèn 321 espècies, repartides en 61 gèneres, els més importants dels quals són Sylvia, Locustella, Acrocephalus, Hippolais i Phylloscopus, i habiten a gairebé tot el món, llevat dels pols
galop
Progressió ràpida i a salts d’un quadrúpede, especialment d’un cavall, en què entre salt i salt toquen successivament a terra la pota posterior esquerra, la dreta, l’anterior esquerra i la dreta, sense haver-hi mai més de dues potes en contacte amb el sòl.
pàrids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 7 a 20 cm, que tenen el bec curt, esmolat i gairebé cònic, les potes curtes i fortes, les ales arrodonides, amb 10 rèmiges, la primera de les quals és la meitat de la segona, i 12 rectrius.
Gairebé no presenten dimorfisme sexual, neixen coberts de plomissol i són omnívors, bé que preferentment s’alimenten d’insectes Comprèn 52 espècies, repartides en 4 gèneres, el més important dels quals és Parus , que comprèn la majoria de les mallerengues Habiten arreu del món, excepte als pols, Oceania, Amèrica del Sud, Madagascar i Australàsia
panda

Panda gegant
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels prociònids, que ateny 150 cm de longitud i 150 kg de pes, té el pelatge blanc tacat de negre als ulls, a les orelles, a les potes i en una part de l’abdomen i del tronc.
S'alimenta bàsicament de rotang i habita, com el panda petit, a les selves de bambú del sud de la Xina, Birmània, el Nepal i el Tibet Els darrers esforços del govern xinès han permès un augment del 40% en la població d’ossos panda, que han estat sotmesos a tractaments amb medicaments per tal d’incrementar la còpula i la reproducció Es calcula que en queden 1600 exemplars, si bé continuen estant en gran perill d’extinció
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina