Resultats de la cerca

Estampa típica de la façana més aspriva de Penyagolosa Ramon Dolç El massís de Penyagolosa 13, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El massís de Penyagolosa se situa a l’extrem sud-oriental de la comarca de l’Alt Maestrat, just en el límit entre el País Valencià i Aragó És format per una àmplia sèrie de muntanyes que presenten un fort pendent en la cara que mira al mar el pic de Penyagolosa 1813 m n’és el cim més elevat Aquest constitueix la segona altura del País Valencià, després del puig Calderón, al Racó d’Ademús L’extensió del massís comprèn al voltant de 150 km 2 ,…

Situació Vista parcial d’aquest notable hàbitat troglodític, arrecerat sota unes impressionants balmes ECSA - A Roig Detall d’un mur i l’espitllera del sector fortificat que defensava l’entrada d’aquest enigmàtic poblat ECSA - A Roig Les ruïnes del conjunt troglodític de Sorta es troben en una de les cavitats que s’obren a les cingleres que s’alcen, en un front de 500 m, per sobre del poble de Serradell Mapa 33-11252 Situació 31TCG269829 Per accedir a les coves cal sortir de Serradell pel camí del Portal i seguir el camí que passa per sobre la Font Gran Des d’aquí el camí ja es converteix en…

La referència que feu Roig i Jalpí a mitjan segle XVII sobre la vila de Santa Maria de Meià és confusa, ja que en aquell moment la vila es trobava en l’actual lloc, però ell afirmà que abans de l’any 1395 la vila es trobava a Coscollera, que en aquell moment encara se’n podien veure vestigis de parets i fonaments, i una torre rodona, alta i molt forta, de pedra picada Aquesta vila, segons Roig i Jalpí, fou destruïda pels gascons que l’any 1395 entraren al Principat Posteriorment, afirma, el prior Berenguer de Rajadell prohibí la reedificació en el mateix lloc, i manà…

Cranc senyal a la riera Major Des de l’any 2008 es realitzen actuacions de control sobre aquesta població mitjançant captura manual, trampes i pesca elèctrica Gregori Conill El cranc senyal Pacifastacus leniusculus és una espècie americana de cranc de riu La seva àrea de distribució original és situada a la franja occidental de l’Amèrica del Nord, seguint majoritàriament la regió de les muntanyes Rocalloses És una espècie d’aigües fresques, que té preferència per conques fluvials amb aigua abundant, tant cursos ràpids com embassaments o llacs Pertany a la família dels astàcids Astacidae…

Situació Aspecte interior de l’absis, cobert amb volta de quart d’esfera, el sector més característic d’aquesta ensulsiada església ECSA - A Roig Aquesta esglesiola és situada a l’extrem de llevant del conjunt de ruïnes del despoblat de Solans, i en forma part com a església parroquial L’itinerari per arribar-hi és el mateix que hem descrit en la monografia anterior ARD Mapa 33-11252 Situació 31TCG468866 Història No es tenen dades històriques concretes d’aquesta església Tanmateix, cal indicar la possibilitat d’identificar-la amb els esments de l’església de Sant Joan de la vila…

Situació Finestra de doble esqueixada que s’obre al mur sud, un dels elements més ben conservats d’aquest malmès edifici ECSA - AM Vilarrúbias Les ruïnes de l’església de Santa Margarida són al cim d’un turó, situat prop de la pista que va de Figuerola de Meià a Peralba JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG255512 Història Aquesta església fou la capella de la quadra de Munnar, vinculada a la parròquia de Figuerola i, com aquesta, dependent del monestir de Santa Maria de Meià Les primeres notícies del lloc de Munnar són de l’any 1051, en què Arnau Mir de Tost vengué a Guitard Guillem de Meià el…

Les trapeliàcies A les escletxes de les roques, o estenent-se per capes de sòl primes, podem trobar, com a pioneres, diverses espècies de Trapelia En la fotografia veiem T involuta , de tallus finament esquamulós, molt semblant a una altra espècie crustàcia, de tallus granulós, T coaretata Els apotecis són brunencs i s’inflen molt amb la humitat Javier Etayo Són líquens de tallus crustaci, o esquamulós i lobulat, amb apotecis de color clar o bru, amb marge propi biatorí mai carbonaci o marge tallí Els ascs s’acoloreixen poc de blau amb I, sovint a la part lateral de tolus més visiblement…

Situada a la riba del canal homònim, prop de la frontera belga, està unida al N amb el nucli de Tourcoing, formant part ambdues d’una conurbació amb Lilla Centre industrial, sobretot tèxtil, tant de fibres naturals com artificials, amb predomini de la llana La preponderància industrial domina el paisatge urbà, en el qual les xemeneies i les parets de maó roig de les fàbriques dominen arreu, sobretot en els barris de La Croix, Wattrelos i Lannoy Només al S del nucli urbà hom ha installat un petit barri residencial benestant, aprofitant el relleu d’un petit pujol sector de Ham…

N'hi ha de documentats des del 1817 Fins a la postguerra eren representats per nens acollits al Collegi d’Orfes de Sant Vicent, que feien indistintament els papers masculins i els femenins Actualment són actors nens i nenes dels barris on hi ha altar Els personatges, dividits en incrèduls i creients, segueixen una tipologia gairebé estàtica, en la qual destaca el “motiló”, frare còmic que acompanya el sant Des del 1822 són escrits en català Entre els autors cal citar Joaquim Badia i Adell, Joaquim Balader, JBernat i Baldoví, Vicent Boix, Salvador Calvo, Josep Garulo, Lluís Navarro, Miquel…

Es llicencià en filosofia i lletres a Madrid Fou diputat a corts, alcalde de Castelló i president de la Diputació Fundà a la seva ciutat el Sindicat Catòlic i el Cercle Artístic i figurà entre els fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, al butlletí de la qual collaborà assíduament Publicà, sota el guiatge de Manuel Milà i Fontanals i Ramón Menéndez Pidal, dels quals rebé mestratge, diversos treballs sobre Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig Fou collaborador del setmanari satíric “Don Cristóbal” i de les revistes “El Obrero Católico”, “Diario de la Plana”, “…