Resultats de la cerca
Es mostren 2299 resultats
Pontevedra
Municipi
Municipi de Galícia, capital de la província homònima, prop del riu Lerez i en un redossat estuari.
Fabrica productes derivats de la fusta, teixits de lona i eines agrícoles La població, que amb la seva activitat portuària havia conegut antigament una gran prosperitat, hagué de cedir el lloc, al segle XVIII, a la nova ciutat de Vigo Centre d’una modesta àrea comercial El nom de Pontes Veteri és esmentat per primera vegada al segle XII i correspon possiblement al Duos Pontes de l’ Itinerari d’Antoní Pius Ferran II de Lleó posà la vila sota l’advocació de l’església de Santiago Ferran II de Castella-Lleó li atorgà furs Les naus de Pontevedra, manades per l’almirall-poeta Payo Gómez Chariño,…
Cervera del Maestrat
Cervera del Maestrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la vall mitjana de la rambla de Cervera o riu Sec, a l’indret on aquesta travessa els contraforts septentrionals de la serra de Vall d’Àngel i de les Talaies d’Alcalà, formant una sèrie de petits meandres.
El terme és drenat, a més, per diversos barrancs de Sant Mateu, de la Garrofa, afluents de la rambla de Cervera, i pel de la Garrotxa, de la rambla d’Alcalà El terreny és abrupte, i més de la meitat del terme és improductiu, cobert de pasturatges aprofitats pel bestiar cabrum 1500 caps Els conreus de secà 4000 ha són gairebé exclusius i dedicats a garrofers, oliveres, ametllers i vinya la terra és explotada directament pels propietaris Hi són abundants les pedreres de marbre, amb diverses varietats Vista de la vila de Cervera del Maestrat al voltant de l'església parroquial © CIC-Moià La vila…
Millars
Municipi
Municipi de la Canal de Navarrés, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat al sector nord-oriental del massís del Caroig.
El Xúquer, que corre en aquest indret profundament engorjat, forma el límit septentrional del terme Diversos barrancs, afluents del Xúquer i del riu d’Escalona, travessen l’accidentat territori El 95% del terme no és conreat L’agricultura es limita a 550 ha 500 de secà garrofers, blat, ordi i vinya i 50 de regadiu blat i hortalisses, que aprofiten l’aigua de fonts Ha desaparegut la tradicional indústria de la confecció d’espardenyes Hi ha una fàbrica de filats La central hidroelèctrica del Salt de Millars és una de les més importants del País Valencià La regressió demogràfica s’ha vist…
Simat de la Valldigna
Simat de Valldigna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la Valldigna, al sector muntanyós del NW de la comarca (serra del Toro, 602 m; vessants septentrionals del Mondúber, 752 m).
És drenat pel riu de Xeraco o rambla de la Vaca el sector occidental del terme, però, pertany a la conca del riu de Barxeta La part muntanyosa, que ocupa tres quarts del territori, és coberta de matollar i alguns sectors de pinedes El secà unes 300 ha és dedicat a oliveres, garrofers i ametllers el regadiu unes 600 ha, que aprofita l’aigua de pous, ho és als tarongers i, secundàriament, a arbres fruiters La ramaderia és integrada per bestiar de llana i cabrum Hi ha apicultura Una part significativa de la població activa treballa en el sector primari La indústria es limita a magatzems de…
Vallmanya
Municipi
Municipi del Conflent, al límit amb el Vallespir, que comprèn la capçalera de la vall de Lentillà (en aquest sector, el riu de Lentillà és anomenat també riera de Vallmanya), al massís del Canigó.
La pica del Canigó 2 785 m alt, punt culminant del terme, és termenal amb els de Castell amb el qual es comunica a través de la portella de Vallmanya , 2 591 m alt, oberta al S de la pica, Vernet i Taurinyà Al S, la serra del Rocnegre 2 714 m alt, amb els puigs de la Gallinassa 2 451 m i del Pèl de Ca 2 105 m, fins al coll de la Cirera 1 731 m i el puig de l’Estella 1 778 m alt, separa el municipi d’Arles Vallespir al NW, la cresta de Barbet, fins al ras del prat de Cabrera i el puig dels Bessós, el separa de les valls de Taurinyà i de Llec Una bona part del terme, per sota dels 2 000 m alt,…
Sant Miquel de Fraga
Art romànic
L’antiga parròquia de Sant Miquel ocupa el lloc on hi hagué la primitiva suda o castell àrab de la ciutat Bé que encara es manté en peu, resta abandonada des de la passada centúria L’historiador local J Salarrullana era de l’opinió que l’església de Sant Miquel, aixecada a l’extrem de la Plana, vora l’antiga suda, i al raval conegut encara al segle XV com la Redorta, feu les funcions parroquials mentre es construí la nova parròquia de Sant Pere sobre les ruïnes de l’antiga mesquita major la Misleyda , en un lloc més accessible, cèntric i capaç Després d’això, es constituí el…
Sant Climent de Perarrua
Art romànic
Aquesta església és situada al costat de les ruïnes del castell de Perarrua, sobre el poble actual del mateix nom, en un contrafort de la serra conegut com el Mont de Sant Climent En l’actualitat té consideració de capella, però a l’edat mitjana fou una de les parròquies del terme del castell de Perarrua La referència més antiga sobre aquesta església és de l’any 1134, en què, des del setge de Fraga, el bisbe Pere Guillem de Roda, induït per les seves contínues disputes, cridà els abats o rectors de Sant Climent i de Sant Martí de Perarrua per tal de resoldre-les davant la cúria…
Juli Carsalade du Pont
Juli Carsalade du Pont
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe de Perpinyà (1899-1932).
De família gascona, fou canonge d’Auch i secretari del bisbe Gouzot Creà el Musée Historique et Archéologique d’Auch, els Archives Historiques de Gascogne i la Société d’Arqueologie du Gers Consagrat bisbe d’Elna-Perpinyà el 1899, aprengué el català, hi predicà, hi escriví i restablí l’ensenyament del catecisme i la predicació en aquesta llengua Organitzà els Jocs Florals del 1902, que hom no pogué celebrar a Barcelona, i presidí els de Barcelona el 1914 Collaborà en l’Obra del Diccionari d’Antoni MAlcover, del qual es distancià a causa de l’actitud germanòfila d’aquest arran de la Primera…
Sant Miquel del Pla de Cirera (Lladurs)
Art romànic
A l’acta de consagració de Sant Sadurní de Tavèrnoles, de l’any 1040, figura aquesta església de Lladurs entre els bénsdel monestir “ Sancti Michaelis qui est fundatus in villa Paliariensi ” Al principi del segle següent, el 31 de març de 1102, el comte d’Urgell Ermengol V confirmà a Santa Maria de Solsona la donació que havia rebut l’any anterior per part de Pere de Brocà de l’església de Santa Maria de Biosca ultra aquesta confirmació, donà a la mateixa canònica les esglésies de Sant Pere de Madrona —amb les seves sufragànies i annexes— i Sant Julià de Ceuró, i la parròquia de Lladurs, “…
Sant Serni d’Eroles (Rià i Sirac)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquesta església es troben a poca distància al nord-oest de l’església de Sant Cristòfol de Llúgols Interior de l’església, al sector de la capçalera, l’únic que es conserva sencer ECSA - A Roura Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 38” N - Long 2° 22’ 1” E Arribats a Sant Cristòfol de Llúgols, cal dirigir-se a una font propera, vers el nord-oest A 300 m d’aquesta font, en la mateixa direcció, hi ha el temple Història Es tenen poques referències històriques sobre l’església i el lloc d’Eroles L’església és documentada des de l’any 1375, en què Joan Maria, d’Orbanyà, feu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina