Resultats de la cerca
Es mostren 1641 resultats
Anatomia de l’aparell digestiu
Anatomia humana
L’aparell digestiu es compon d’una sèrie d’estructures adaptades especialment per a ingerir aliments, digerir-los posteriorment —és a dir fraccionar-los en unitats petites— i finalment absorbir les substàncies nutritives que contenen L’aparell digestiu consta esquemàticament de dues parts diferenciades el tub digestiu i les anomenades glàndules accessòries El tub digestiu constitueix una estructura anatòmica tubular, de parets formades bàsicament per teixit muscular, que s’estén des de la boca fins al recte —la darrera porció de l’intestí gros— formant un canal que travessa l’…
Josep Maria Bricall i Massip
Historiografia catalana
Economista i historiador.
Llicenciat en dret i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, fou director 1968-77 del gabinet d’estudis econòmics Centre d’Estudis de Planificació CEP Entre altres treballs de recerca, el CEP confegí una història de la transnacionalització, la “tendència a l’oligopoli” i la “continuïtat de la industrialització” de l’economia catalana dels anys 1960-70, editada per la Caixa de Pensions amb el títol Industrialització a Catalunya 1960-1977 1980 Bricall ha estat també professor universitari, rector de la UB, president de la Conferència de Rectors d’Universitat…
La multiplicació vegetativa dels espermatòfits
Els propàguls que es formen als marges de les fulles dels Bryophyllum , crassulàcies molt plantades a les jardineres i a les torretes dels nostres balcons i terrasses, són plantes en miniatura que arrelen al terra tot just caigudes de la fulla mare Josep M Barres La formació de nous individus de manera directa a partir d’unitats vegetatives pluricellulars es produeix de diverses maneres que podem reunir en dos grans grups Parlem de propàguls a propòsit dels elements reproductors formats específicament amb aquesta missió pel vegetal En cas contrari, el procés reproductiu rep el…
Arthur G. Tansley: la invenció del terme ecosistema
Al rerefons d’aquest text fundacional és implícita la idea que el concepte d’ecosistema es pot aplicar, si no a totes les escales, almenys a escales molt diferents Això ha comportat nombroses divergències lligades a les clàssiques qüestions de límits a partir de quines dimensions, espacials o temporals, ens trobem en presència d’un ecosistema Però el secret no rau en les dimensions ni en els límits, sinó en el nivell d’integració L’ecosistema és el nivell d’integració en el qual els elements que interactuen, en un marc ambiental donat, són organismes, es tracti d’un bassiol o de la biosfera…
La biosfera, un mosaic
La diversitat dins dels biomes La biosfera és molt complexa Sobretot quan hom l’observa detalladament, es resisteix a amotllar-se a classificacions simples, que constin de poques categories L’escala de percepció és un factor importantíssim a l’hora de determinar les unitats homogènies que hom pot definir en el mantell viu de la Terra Així, si ens situem suficientment allunyats, en el punt de vista que tindria un observador situat en un satèllit o en un avió, les grans unitats definides com a biomes es presenten com satisfactòriament homogènies i amb unes fronteres…
capacitat de producció
Economia
Nombre màxim d’unitats que poden ser produïdes en un període de temps determinat, en un sistema productiu, o també valor de la producció assolible quan tots els recursos estan en plena ocupació.
marina

Marina de l’Estartit (Baix Empordà)
© CIC-Moià
Urbanisme
Superfície urbanitzada amb una àrea de flotació utilitzada com a instal·lació portuària i dividida en canals que fan de xarxa de comunicació entre les unitats residencials i la bocana de sortida a mar.
microeconomia
Economia
Part de la teoria econòmica que estudia les unitats de decisió individuals —consumidors, empreses— i la manera com llurs decisions afecten els preus i les quantitats dels béns i factors de la producció.
El concepte central en el qual es basa la seva anàlisi és el mercat i suposa l’existència de competència perfecta són considerades com uns casos especials les situacions de competència imperfecta o monopolista L’anàlisi microeconòmica fonamentalment estàtica s’inicià amb el marginalisme, que dóna una gran importància a l’estudi de l’equilibri general de tots els mercats de l’economia mercat de productes finals, de productes intermedis i dels factors de la producció Tracta també de les condicions necessàries perquè l’economia arribi a l’equilibri general i de les conseqüències dels canvis en…
coma fixa
Electrònica i informàtica
Notació numèrica en la qual la posició de les unitats se suposa sempre fixa; per exemple, coincidint amb la xifra menys significativa del nombre (en aquest cas tot nombre representat fóra un enter).
ràtio
Economia
Mot anglès, pres del llatí, utilitzat per a significar l’índex que relaciona, per quocient, dos elements o magnituds, referents a una mateixa empresa o a unitats econòmiques distintes per a llur comparació.
Les ràtios emprades més sovint es refereixen a l’estructura financera de l’empresa, a l’eficiència d’utilització de capitals, a l’apreciació de la situació del fons de maniobra i a la comparació de les tendències del benefici per a un període donat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina