Resultats de la cerca
Es mostren 2563 resultats
John C. Caldwell
Demografia
Demògraf australià.
Desenvolupà la carrera acadèmica i científica a l’Australian National University de Canberra, on es doctorà el 1961 i exercí la docència del 1964 al 1995 Fou cap del Health Transition Centre de la mateixa universitat, i del 1994 al 2002 fou president de la Unió Internacional per a l’Estudi Científic de la Població IUSSP Analista de les poblacions africanes i de la teoria demogràfica, desenvolupà tasques de recerca en nombrosos països Una de les seves contribucions més destacades és Mass Education as a Determinant of the Timing of the Fertility Decline 1980, obra en què elabora la tesi que la…
Douglas Carl Engelbart
Electrònica i informàtica
Informàtic nord-americà.
Interrompé els estudis d’enginyeria elèctrica en ser mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, durant la qual fou tècnic de radar L’article de Vannevar Bush del 1945 " As We May Think " sobre el coneixement universal que anomenà Memex abreviatura de Memory Extender, el portà a interessar-se per la incipient tecnologia dels ordinadors Graduat a l’Oregon State College 1948, després de doctorar-se en ciències a la Universitat de Berkeley, Califòrnia 1955, s’incorporà a l’Stanford Research Institute SRI, on creà l’Augmentation Research Center i desenvolupà, per compte de l’Advanced…
Imre Makovecz
Arquitectura
Arquitecte hongarès.
Graduat a la Universitat Tècnica de Budapest l’any 1959, des d’aquest any formà part de diversos equips d’arquitectes El 1981 cofundà l’estudi MAKONA, del qual n'esdevingué el cap a partir del 1991 Exercí també la docència a la Universitat Tècnica de Budapest des de l’any 1981 i fou fundador 1992 i president fins a la mort de l’Acadèmia de les Arts Hongaresa Influït per l' antroposofia de Rudolf Steiner , l’obra de Frank Lloyd Wright i d' Antoni Gaudí , entre d’altres, i també per l’art popular hongarès, fou un destacat exponent de l’arquitectura orgànica Els seus edificis són notables per…
Ramon Grau i Fernández
Historiografia
Històriador i historiògraf.
Llicenciat a la Universitat de Barcelona en història general amb el treball Barcelona ante el reformismo ilustrado 1969, fou professor del Departament de Geografia d’aquella universitat entre el 1970 i el 1987 Especialitzat en història urbana de la Barcelona dels segles XVIII i XX i en teoria i història de les ciències socials, ha publicat diversos treballs, entre ells El parc de la Ciutadella Una visió històrica 1984 amb Manuel Arranz i Marina López, La unificació municipal del Pla de Barcelona, 1874-1897 1997 amb Margarida Nadal Ha dirigit Exposició Universal de Barcelona…
substitució
Economia
Possibilitat d’utilització de factors alternatius en un determinat procés de producció o d’elecció de béns excloents per part del consumidor.
Aquest concepte, que té un paper central en la teoria econòmica neoclàssica, comporta, en el cas de la demanda, l’acceptació de la possibilitat que tot consumidor maximitzi el seu profit a partir d’un mercat on els béns són escassos La substituïbilitat de dos béns implica la identitat del seu valor de determinades quantitats de cadascun d’ells i dóna lloc al concepte d' elasticitat de substitució , que mesura la proporció en què dos béns determinats són intercanviables per a un consumidor també determinat L'efecte substitució intenta de mesurar les variacions en la quantitat de demanda d’un…
bicameralisme
Política
Forma d’organització parlamentària basada en l’existència de dues cambres.
Aquestes dues cambres —anomenades cambra alta i cambra baixa cambra 10— es diferencien tant per llurs atribucions com per la forma de reclutament de llurs membres En molts casos ambdues cambres frueixen de les mateixes atribucions en matèria legislativa adopció del mateix text, però n'hi ha que posseeixen certes prerrogatives en matèria financera, judicial, ratificació de tractats, nomenaments, etc A més, en els règims parlamentaris, el govern sol ésser responsable només davant la cambra baixa Així com la forma de reclutament de les cambres baixes és generalment l’elecció per sufragi …
Primavera Sound
Música
Festival de música celebrat anualment a Barcelona.
Té l’origen en el festival que la productora Murmurtown Producciones celebrà des del 1993 a Barcelona, posteriorment interromput i reprès l’any 2001 Té lloc a la darrera setmana de maig o a la primera de juny, i la durada oscilla entre tres dies i una setmana Sota la rúbrica genèrica de rock alternatiu acull les actuacions de grups de pop, rock i folk d’estils molt diversos en els quals predomina, en general, un cert esperit trencador Els concerts tenen lloc en diversos escenaris de la ciutat però, atès el seu caràcter sovint multitudinari, hom ha habilitat un espai principal, que fins el…
Parlament de les Religions
Assemblea interreligiosa.
L’assemblea reuneix figures religioses de tradicions espirituals diverses per tal de construir vies de diàleg i cooperació La primera reunió fou a Chicago el 1893, a la qual seguí una segona trobada cent anys més tard a la mateixa ciutat Convocada, d’ençà, cada cinc o sis anys pel Consell per a un Parlament de les Religions del Món, amb seu a Chicago, l’any 1999 se celebrà a Ciutat del Cap Els temes tractats inclogueren la reflexió sobre els drets humans, la cooperació i el concepte de la vida El 2004 tingué lloc a Barcelona la quarta edició d’aquest Parlament, en el marc del Fòrum …
Antoni Rigalt i Blanch
Antoni Rigalt i Blanch Vitrall paisatgístic de la casa Garriga-Nogués (1903)
© Fototeca.cat
Art
Artista.
Es formà a Llotja com a dibuixant Era cosí del pintor Agustí Rigalt i Cortiella, el qual, a més de fer dissenys de vitralls, tenia taller De la seva trajectòria professional inicial cal assenyalar la collaboració en l’empresa del decorador i moblista Francesc Vidal i Jevellí , de la qual, des del 1884, fou l’encarregat de la secció dedicada a vitrall i vidre a l’àcid El 1887 muntà un taller propi de vidres pintats Fou professor de dibuix a l’Escola de Sords-Muts de Barcelona i professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona A l’Exposició…
Francesc de Bofarull i Sans

Francesc de Bofarull i Sans
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia catalana
Arxiver i historiador.
Fill de Manuel de Bofarull i de Sartorio Inicià estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret 1870, seguí els cursos de l’escola superior de diplomàtica, i feu estudis específics d’arxivística Succeí el seu pare en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1893-1911 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1883 i corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid Feu estudis sobre la fabricació del paper, especialment a Xàtiva i a València, durant l’edat mitjana, i d’altres com La heráldica en la filigrana del papel 1901 i Los…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina