Resultats de la cerca
Es mostren 114265 resultats
Grup Catalana Occident
Economia
Primer grup empresarial català en el sector de les assegurances.
Té l’origen en la Societat Catalana d’Assegurances contra Incendis a Prima Fixa , creada el 1864 per Ferran Delàs i de Gelpí, coneguda popularment com La Catalana , que assegurà els edificis del Congrés dels Diputats a Madrid 1873, de l’Ajuntament de Barcelona 1882 i de l’Arsenal de la Ciutadella 1892, actual seu del Parlament de Catalunya, a més d’un gran nombre d’edificis públics de l’Estat espanyol El 1878 començà a cotitzar a la borsa El 1947 s’introduí en els rams de vida, accidents individuals i de treball i danys a vehicles La matriu actual del grup té l’origen en la fusió 1948 de les…
pita
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil obtinguda de les fulles d’un tipus d’atzavara que és conreada a les illes Maurici, a les zones tropicals d’Amèrica, al nord d’Àfrica i en una gran part de l’Europa meridional.
La fibra és obtinguda dividint les fulles longitudinalment i sotmentent-les a una lleugera enriuada, a un desfibrament a mà o màquina, a un rentatge i a un assecatge El rendiment del procés és molt baix no superior a l’1,5% És emprada per a fer-ne alguns teixits, cordes, cordills, etc
22@
Districte tecnològic de Barcelona emplaçat en l’antiga zona industrial del Poblenou, dedicat a les indústries de les tecnologies de la informació i les comunicacions i al foment de la innovació, la recerca i la formació en aquest àmbit.
Fou creat a partir de la modificació el 27 de juliol de 2000 de les zones denominades 22a del Pla General Metropolità del 1976 que determinaven les antigues àrees industrials i manufactureres del barri del Poblenou de Barcelona per la nova qualificació urbanística 22@, que s’aplica a 198,26 ha, un total de 115 illes, corresponents al quadrant de llevant sud de la ciutat entre la Gran Via i la ronda litoral i entre la Vila Olímpica i la rambla de Prim Per tal d’impulsar el projecte, el 2001 l’ajuntament de Barcelona constituí la societat municipal 22@ BCN SA Limiten amb els extrems del…
alimentador
Electrònica i informàtica
Aparell o sistema que forneix l’energia que cal per al funcionament dels dispositius electrònics a les diferents tensions amb què treballa cada circuit, tot prenent-la d’una sola i única font, com és el cas de les plaques anòdiques, les reixes de les vàlvules, etc.
Així, en un aparell de corrent altern, és el sistema format pel transformador, el rectificador i el filtre en un transistor, les bateries de piles, etc
cotilèdon
Cotilèdons: 1, en un embrió jove; 2, en un de madur; 3, en una plàntula; 4, en una planta jove
© fototeca.cat
Botànica
La primera fulla, o fulles, de l’embrió de les fanerògames.
En alguns casos funciona com a òrgan de digestió de les substàncies nutritives emmagatzemades en el teixit nutrici de la llavor, puix que esdevé fotosintetitzador un cop la planta ha germinat En altres casos, com en les lleguminoses, actua com a òrgan de reserva i és ple i atapeït de materials nutritius que ha absorbit abans de la maduració de la llavor El nombre de cotilèdons caracteritza alguns grups de plantes les monocotiledònies en tenen un, les dicotiledònies, dos, i les gimnospermes, un nombre variable
Quaderns d’Estudis Andorrans
Historiografia catalana
Revista editada pel Cercle de les Arts i de les Lletres de les Valls d’Andorra d’ençà del 1976, de la qual han sortit publicats set exemplars fins al moment.
Escrita en llengua catalana, la seva temàtica és essencialment històrica i formalment s’estructura en tres apartats articles de fons, documents i bibliografia El seu director és Cebrià Baraut i entre els collaboradors més destacats figuren Lídia Armengol, Manel Mas, Antoni Morell, Prim Bertran, David Mas, Joan Burguès o Nemesi Marqués En la presentació del primer número, Joan Burguès definí els objectius de la revista de la manera següent «fer conèixer la història d’Andorra, les seves institucions i els valors culturals, religiosos i artístics, del qual el nostre poble és alhora…
Ildefons Cerdà i Sunyer
Historiografia catalana
Filòsof social, economista, planificador urbà i historiador de les ciutats.
Vida i obra Estudià a Vic, Barcelona i Madrid Enginyer de camins des del 1841, alt funcionari de l’Estat fins l’any 1849, es dedicà des d’aleshores gairebé íntegrament a la construcció d’una teoria general dels processos d’urbanització de les societats humanes, que és una veritable teoria de la història Aquesta teoria es basà en uns amplíssims coneixements històrics i topogràfics, i en l’elaboració de l’estadística urbana de dues ciutats que coneixia directament Barcelona i Madrid Cerdà fou un dels primers historiadors de l’urbanisme d’Europa, i, alhora, bastí una teoria de la història basada…
heteroneures
Entomologia
Grup d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzat per tenir les ales anteriors diferents de les posteriors en dimensions, forma i, sobretot, en nervadura.
Correspon a les papallones típiques les ales anteriors solen ésser més llargues i estretes i s’acoblen amb les posteriors mitjançant el fre aquest és el patró alar més evolucionat, i és present a la gran majoria dels lepidòpters tret dels homoneures Hom els anomena també anisoneures
canvi
Economia
Forma de la distribució de les mercaderies dins la societat.
La superació d’una economia d’autoconsum amb la introducció de la divisió del treball exigí històricament l’aparició del canvi, instrumentat d’antuvi pels procediments de bescanvi o barata economia de bescanvi i, posteriorment, per la introducció del diner En ambdós casos, el problema que el canvi implicava consistia en la determinació d’un indicador general de l’estructura de relacions d’equivalència entre els distints béns produïts dins una comunitat econòmica, és a dir, el valor de canvi relatiu de cada bé o mercaderia Dins l’escola clàssica, el canvi aparegué com un concepte inherent a l’…
jueria
Història
Barri on habitaven els jueus en les ciutats cristianes.
A les terres catalanes era anomenat call