Resultats de la cerca
Es mostren 11916 resultats
Anicet de Pagès i de Puig

Anicet de Pagès i de Puig
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Poeta i lexicògraf.
Vida i obra Fill del ciutadà honrat de Barcelona, Josep de Pagès i Nouviles D’una important família de propietaris rurals, estudià dret a Barcelona, on es relacionà amb la bohèmia i trencà les relacions amb la família El 1870 participà en la creació de societat La Jove Catalunya Des del 1872 prengué part assíduament en els Jocs Florals de Barcelona, en els quals obtingué nombrosos premis en dues etapes, entre el 1869 i el 1878, any en què s’establí a Madrid, i entre el 1896, en què fou proclamat mestre en gai saber, i el 1901 Treballà en un ambiciós Gran Diccionario de la Lengua Castellana ,…
,
Miquel Palau i Claveras
Literatura catalana
Atletisme
Disseny i arts gràfiques
Atleta, escriptor i llibreter.
Fill d’ Antoni Palau i Dulcet i germà de Josep Palau i Claveras Treballà de llibreter i també es dedicà al dibuix Atleta especialitzat en les curses de fons, debutà amb l’Ateneu Enciclopèdic Popular, estigué dos anys al Reial Club Deportiu Espanyol 1922-24 i finalitzà la seva carrera al Futbol Club Barcelona 1924-32 Participà en els Jocs Olímpics de París 1924, en les proves dels 5000 m i els 3000 m per equips Fou dos cops campió d’Espanya dels 5000 m 1924, 1925 i una dels 1500 m 1925 i tres campió de Catalunya dels 5000 m 1923, 1924, 1925 i una dels 1500 m 1925 Millorà en…
, ,
Manuel Valls de Gomis
Història
Polític.
Fill d’un empresari tèxtil, milità a les joventuts d’Unió Democràtica de Catalunya Fou cap d’escamots en els fets d’Octubre del 1934, raó per la qual fou detingut i, posteriorment, alliberat Juntament amb Josep Maria Batista i Roca formà la columna Pau Claris, creada per la Generalitat el 1936 com a instrument per a imposar autoritat enfront de partits i sindicats Ocupà el càrrec de secretari del president Lluís Companys i, més tard, fou sotsdirector de la Presó Model de Barcelona Al final del 1938 s’exilià a París Installat a Perpinyà, en començar la Segona Guerra Mundial s’uní…
Massud Barzani
Militar
Política
Militar i polític kurd.
Fill de Mustafà Barzani , visqué durant la infantesa a l’URSS, exiliat amb el seu pare El 1961 s’uní als peixmergues, la guerrilla kurda, i lluità contra el govern de l’Iraq Des del 1970, dins del PDK, participà en negociacions infructuoses amb Bagdad Després d’haver sobreviscut a un atemptat, succeí el seu pare al capdavant del PDK 1979, i els anys següents consolidà el seu poder al nord-oest de l’Iraq Tanmateix, el sorgiment d’una facció rival en el moviment independentista liderada per Ğalāl al-Talabānī , líder del Partit del Kurdistan Unit PKU donà lloc a una guerra entre ambdós 1994-98…
Maurici 2016
Estat
Pravind Jugnauth, fill del primer ministre, Anerood Jugnauth, va tornar al Govern, un any després de la seva dimissió, en ser exculpat pel Tribunal Suprem de l’acusació de beneficiar un familiar en la venda d’una clínica a l’Estat En el seu retorn, Pravind Jugnauth, de 54 anys i líder del Moviment Socialista Militant MSM, la principal formació de l’Aliança Lepep, en el poder des del desembre del 2014, va assumir el ministeri de Finances i Desenvolupament Econòmic, el més important del Govern després del càrrec de primer ministre Entre els reptes de Pravind Jugnauth, que no amaga…
Senegal 2017
Estat
El president Macky Sall va sortir enfortit de les eleccions legislatives, celebrades a finals de juliol, en les quals la seva coalició, Benno Bokk Yakaar ‘Units per l’Esperança’, en wòlof, encapçalada pel primer ministre, Mahammed Dionne, va obtenir 125 dels 165 escons del Parlament L’aliança Wattu Senegaal, de l’expresident Abdoulaye Wade, en va aconseguir 19, mentre que la coalició Manko Taxawuu Senegaal, de l’alcalde de Dakar, Khalifa Sall, 7 Els restants 14 escons se’ls van repartir entre 11 petites formacions La participació va ser baixa, i tan sols el 54% dels electors van anar a votar…
Líban 2010
Estat
Al final de juliol, el monarca saudita, Abduqah bin Abdul Aziz, i el president sirià, Bashar al-Assad, es van reunir a Beirut, en una visita històrica, amb el president libanès, Michel Suleiman, i van fer una crida a la pau i la unitat del Líban Poc abans, les tensions sectàries entre xiïtes i sunnites s’havien incrementat després de les declaracions del líder d’Hezbollà, Hassan Nasrallah, en què rebutjava les possibles acusacions contra membres del seu partit pel Tribunal Especial per al Líban establert al març del 2009 en la investigació sobre l’assassinat de l’exprimer ministre sunnita…
Bernardo del Carpio
Personatge llegendari, heroi de cantares de gesta
i de romances
castellans, d’època més aviat tardana.
Tal com el presenten els texts èpics no correspon marcadament a cap personatge històric, però té com a antecedent remotíssim la figura del comte Unifred, dit Bernat de Ribagorça a 920-~952 Les antigues tradicions de l’occident català vers la fi del s XI el presenten com un dels principals capitosts de la reconquesta de Ribagorça i com a pertanyent al llinatge de Carlemany però al s XIII, a través de Lluc de Tui 1236 i de Roderic Ximénez de Rada 1243, hom el troba convertit en un heroi lleonès, fill del comte de Saldaña Sancho Díaz i de Ximena, germana d’Alfons el Cast d’Astúries…
Las Siete Partidas
Història del dret
Codi jurídic, elaborat sota la direcció del rei de Castella Alfons X el Savi, i que comprèn set llibres o partidas anomenats Libro de las Leyes o Fuero de las Leyes
.
Es tracta d’una àmplia enciclopèdia del dret, sobre tota classe de matèries jurídiques, així com sobre fonaments filosòfics, morals i històrics de cadascuna de les institucions Inspirades en les fonts del dret romà i del dret canònic i en els texts dels romanistes i canonistes estrangers, Las Partidas foren un important instrument de la penetració del dret romà a la península Ibèrica, i potser en recollir el dret castellà i fusionar-lo amb elles es formà el dret territorial de Castella La iniciativa de fer aquesta magna obra es degué a Ferran III, el qual començà a escriure el llibre anomenat…
Palau
Història
Família d’argenters barcelonins dels s. XV-XVI.
En una primera generació hi ha Jaume Palau , que el 1431 féu una corona, un encenser i altres joies per a Sant Pau del Camp i el 1451 fou nomenat per a taxar l’obra del palli de Sant Jordi, del brodador Antoni Sadurní, per a la capella del Palau de la Generalitat A una segona generació pertany Berenguer Palau I , autor de la custòdia de la parròquia de Rialb —amb Martí Ximenes de Vilanova— 1455, de les creus d’argent del monestir de Sant Jeroni de la Murtra 1451 i de la confraria de les Ànimes del Purgatori de Guissona 1462 per encàrrec del capítol de la seu de Barcelona 1462 treballà —amb…