Resultats de la cerca

Vida i obra Fill segon d’Arnau III d’Erill i de Pallars, senyor de Selgua A la mort de Pere III fou encarregat de vigilar els passos fronterers dels Pirineus per tal d’evitar una possible fugida de la reina Sibilla 1387 Participà en la guerra contra Pere el Cruel de Castella al costat del vescomte de Rocabertí, Bernat de So i Jaume Marc  Fou promotor de negocis de la cort conseller reial justícia i sobrejunter de Barbastre, Sobrarb i Ribagorça 1391 lloctinent i reformador d’Albarrasí i justícia d’Osca 1394 Essent justícia i lloctinent de Fraga, lluità contra les tropes del comte de Foix,…

Fill d’Enric IV i de Maria de Mèdici, regent durant la seva minoritat, aprofitada per la gran noblesa i els protestants per a ampliar el seu poder El 1615 es casà amb Anna d’Àustria, filla de Felip III de Castella El regnat de fet començà el 1617, sota la privadesa del duc de Luynes Les lluites contra els nobles 1620 i els protestants 1621 marcaren aquest primer període, tancat amb la mort del privat 1624 i l’accés al poder de Richelieu L’ideari polític d’aquest, per al qual el poder absolut de la monarquia era una necessitat, i el mateix temperament del rei determinaren la direcció d’una…

S’inicià molt jove en el periodisme, on cal remarcar algunes collaboracions als diaris Pla de Bages i El Día i al setmanari Política de Manresa més tard fou director d’ El Pla de Bages i de Política Fundador de la Joventut Nacionalista de Manresa i del Centre Republicà Fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat 1931 per Manresa i del Parlament de Catalunya per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 a Tarragona Exercí el càrrec de secretari i director general de la Conselleria d’Agricultura 1931-33 Tingué d’altres càrrecs com secretari de Boscos, Caça i Pesca Fluvial…

El país va continuar la transició de la monarquia absoluta a una democràcia parlamentària, malgrat que el rei i la noblesa encara retenen part del poder polític Amb les eleccions del desembre del 2010 ben recents, el primer ministre Lord Tu’ivakano va presentar, al gener, el seu Govern, amb només dos ministres del Partit Democràtic de les Illes Amistoses DPFI, que en canvi ocupava un 40% dels escons del Parlament Al mateix mes, en protesta per la situació, un dels ministres va dimitir A l’agost es va produir un enfrontament entre el rei Siaosi George Tupou V i el Govern per la decisió de no…

Encara amb les eleccions del desembre del 2010 recents, el començament de l’any va estar marcat per l’anunci del nou Govern de Willie Telavi i per la prohibició del dret de reunió a grups de més de deu persones, com a conseqüència de les manifestacions a l’illa principal contra l’elecció de Lotoala Metia com a ministre de Finances La resposta social i política a aquesta prohibició va fer que el Govern aixequés la prohibició De nou, però, es va obrir una finestra a la inestabilitat política amb la mort sobtada d’Isaia Italeli, ministre d’Agricultura, que donava la majoria suficient al Govern…

L’agenda política de l’any va estar dominada per la continuïtat de la corrupció i la crisi de la governabilitat, que afecta la credibilitat de les institucions i la confiança en el Govern La corrupció s’ha convertit en un mal endèmic al país, i per aquest motiu el president Álvaro Colom va haver de canviar tres ministres i uns quants alts càrrecs de l’Administració al març Més endavant, al juny, va dimitir el càrrec Carlos Castresana, president de la Comissió Internacional contra la Impunitat a Guatemala, un organisme de les Nacions Unides que ajuda el país en la seva reconstrucció…

Una vegada fracassades les negociacions de Pretòria Sud-àfrica, al maig, el president de l’Alta Autoritat de Transició AAT, Andry Rajoelina, va posar en marxa el seu propi pla per a superar la crisi institucional que va causar la dimissió del president, Marc Ravalomanana, al març del 2009 Rajoelina, instigador de la revolta que va causar la caiguda de Ravalomanana, va acordar amb una agrupació de petits partits el pla que estableix la reforma de la constitució i fixa les eleccions legislatives per al març del 2011 i les presidencials per al maig del mateix any La Constitució, que rebaixa l’…

Les eleccions generals del mes de novembre van donar la majoria, per un estretíssim marge 50,2%, al president en exercici Frank Bainimarama, en el poder des del cop militar que ell mateix va liderar el 2006 En segon lloc, va quedar el Partit Social Democràtic SODELPA, liderat per Sitiveni Rabuka, també un exmilitar colpista que, a pocs dies dels comicis, va ser interrogat sota sospita de corrupció El país va mostrar un reacostament a Austràlia, en detriment de Pequín, el qual es fa evident en la reactivació de la base militar de Black Rock, que administraran conjuntament els dos països i que…

Al mes d’abril, el Nepal i la Xina van celebrar les primeres maniobres militars conjuntes, que fan palès un acostament que qüestiona la tradicional relació privilegiada amb l’Índia, el poder hegemònic a la regió, i que té com a contrapartida l’arribada de fons i inversions que han de permetre reconstruir el país després de dècades de guerra entre el Govern i la guerrilla, que va agreujar la pobresa i el collapse de l’economia Al juny, i en virtut de l’acord de govern vigent des del 2016, el llavors primer ministre i líder del partit maoista Pushpa Kamal Dahal, també conegut com Pratxanda,…