Resultats de la cerca
Es mostren 1986 resultats
Llop
El llop Canis lupus , el més gran dels cànids, es troba extingit als Països Catalans Té la cua normalment més curta que la meitat de la llargada del cap i el cos junts, que sempre sobrepassa els 90 cm L’alçada a la creu és superior a 45 cm Té la pupilla rodona i la llargada de la dent carnissera inferior és superior als 27 mm Les apòfisis postorbitals convexes sobresurten per damunt del crani Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Té l’aspecte d’un gos de grans dimensions, de color gris brunenc a les parts posteriors i gris blanquinós a les inferiors La longitud del cap i cos és de 90-130 cm la de la…
Les hidrocaritàcies
Constitueixen una altra família de plantes aquàtiques, emparentada amb la precedent, que comprèn uns 15 gèneres amb un centenar llarg d’espècies Són principalment herbes que es fan a les aigües dolces d’arreu del món, encara que la majoria són tropicals i n’hi ha algunes de marines Arrelen als llims del fons mitjançant uns rizomes reptants, a partir dels quals es desenvolupen les fulles, que mostren una gran diversitat de formes segons les espècies des de submergides fins a flotants, i fins i tot, emergents, amb pecíol o sense Les flors unisexuals, disposades principalment en individus dioics…
Esmerla
A la Catalunya Nord i la resta del Principat, i al País Valencià, és un ocell regular, però no gaire abundant en migració A les illes Balears és més escassa, i es considera accidental en pas, amb observacions a Menorca, Mallorca, Formentera i Cabrera durant el maig i el setembre A l’hivern és rara a la Catalunya Nord, regular, però local i mai nombrosa a la resta del Principat, i més rara al País Valencià No es coneixen dades recents de la seva hivernada a les Balears, però antigament Munn la donava com a hivernant escassa a Mallorca, amb cites del desembre al març Les primeres…
Sant Jaume del castell de Vilademany (Aiguaviva)
Art romànic
Situació L'absis de l’antiga capella del castell, que sobresurt del sector llevantí del mas Forroll, bastit sobre les ruïnes de la fortalesa F Tur A 8 km de Girona, per la carretera que porta a Santa Coloma de Farners, surt la carretera que duu a Salitja, d’uns 3 km davant d’aquesta població surt una pista forestal, en direcció est, que porta a l’antic castell de Vilademany, actual mas del Forroll Mapa L38-13333 Situació 31TDG798412 JAA-MLlC Història Tot i que el lloc de Vilademany ja apareix documentat l’1 de març del 948 en una permuta de terres situades al comtat de Girona, a l’extrem de…
Sant Sadurní (Cabanes d'Empordà)
Art romànic
L’església ermita de Sant Sadurní, “ ipsum domum sancti Saturnini” , de la vila de Cabanes, figura en un document de l’any 945 com un dels alous que posseïa el monestir de Sant Pere de Rodes, donats pel seu protector Tassi El coneixement recent d’un llibre inèdit de l’any 1730, titulat Llibre de racionaris de la vila del castell de Llers , de Gregori Pallisser, ciutadà i pagès de Llers, ha aportat noves dades sobre la situació i la identificació d’aquesta capella Segons aquest escrit, la capella de Sant Sadurní era “ situada sobre la devesa del señor compte de Peralada, señor de Llers, la…
parròquia
Cristianisme
Demarcació territorial eclesiàstica regida per un rector, un prior o un plebà.
Antigament les parròquies eren regides també per un o diversos domers o un vicari perpetu quan eren subjectes a un monestir Originàriament el mot era sinònim de diòcesi, però quan començà a utilitzar-se als Països Catalans als segles V i VI equivalia a entitat amb territori delimitat, clergue i patrimoni propis, dependent d’una diòcesi Quan s’establia una parròquia en un municipi romà o ciutat i comptava amb prou feligresia era convertida sovint en diòcesi independent com en el cas d’Ègara vers el 450, i de la mateixa manera ho serien Osona, Urgell, Tortosa, Elna, Xàtiva, Dénia,…
l’Antiga
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de l’Antiga (dit antigament de la Mare de Déu de la Riera), situat al veïnat de la Maçaneda, a Blanes (Selva).
terliç
Indústria tèxtil
Roba de cotó, antigament feta també amb lli o cànem, amb lligat de sarja de 3 o de 4, sovint amb retort, i dibuixos de colors a llistes.
Hom l’empra per a entapissar mobles i com a tela de matalàs
jutge de cúria
Dret
Història del dret canònic
Antigament, cadascun dels sis protonotaris apostòlics als quals el nunci de la Santa Seu a Espanya havia de sotmetre les causes que anaven en apel·lació al seu tribunal.
Des del 1853 tenen aquesta missió els auditors de la Rota de la munciatura apostòlica
martinet
Música
Peça de fusta, amb un bec de cuiro —o, més antigament, una punta de ploma—, connectada per un mecanisme a cada una de les tecles d’un clavecí.
Era doble quan l’instrument posseïa doble corda En pitjar la tecla, el martinet s’alça i el bec frega la corda corresponent, que vibra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina