A la Catalunya Nord i la resta del Principat, i al País Valencià, és un ocell regular, però no gaire abundant en migració. A les illes Balears és més escassa, i es considera accidental en pas, amb observacions a Menorca, Mallorca, Formentera i Cabrera durant el maig i el setembre. A l’hivern és rara a la Catalunya Nord, regular, però local i mai nombrosa a la resta del Principat, i més rara al País Valencià. No es coneixen dades recents de la seva hivernada a les Balears, però antigament Munn la donava com a hivernant escassa a Mallorca, amb cites del desembre al març.
Les primeres esmerles arriben a la tardor, a partir de mitjan o final de setembre, encara que hi ha una dada excepcional el 20.08.84 (un exemplar a Vilaüt, Alt Empordà), amb una màxima d’observacions durant la darrera desena de setembre, i es continuen veient durant tot el mes d’octubre. El pas de la primavera és menys datat, però no per això és menys important, com ho demostren els resultats de les observacions sistemàtiques d’ocells en migració primaveral a Leucata (límit Aude-Rosselló), on en 1981-82 es veuen 14 ocells, i el 1983 se’n veuen 18, xifres que s’han de considerar importants per a un ocell com aquest, difícil de veure i que migra en un front ampli sense canalitzar-se gaire. El mateix 1983, per comparar, en una zona propera a Leucata, Gruissan (Aude), s’observen 5 ocells durant la migració postnupcial. A casa nostra, les observacions d’ocells hivernants són relativament freqüents del novembre fins al final de gener, són molt més rares el febrer i augmenten lleugerament del març als primers dies d’abril. Hi ha 3 observacions tardanes: una d’un mascle el 22.04.81 a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i dues d’excepcionals del maig (un exemplar el 01.05.74 i un altre el 21.05.74, a Menorca).
En migració, s’observa l’esmerla per tot el territori, tant al litoral com al rerepaís, i a tota mena d’ambients. A l’hivern es més freqüent a les extenses planes conreades, sobretot a la vall de l’Ebre, on és un hivernant regular, però escàs; també s’observa regularment a la plana del Bages i a la del Vallès, i irregularment una mica pertot arreu. És freqüent de trobar l’esmerla en els mateixos llocs on abunden els grans estols de petits ocells hivernants, fonamentalment fringríl·lids, com el pinsà, el passerell i d’altres, per tal com constitueixen les seves preses favorites.