Resultats de la cerca
Es mostren 3860 resultats
ascídids
Zoologia
Família d’ascidiacis de l’ordre dels estolidobranquiats, que comprèn, entre d’altres, l’ascidi comú i el raïm de mar.
comunitat
Història
Unió, sota un règim administratiu comú, d’una ciutat o vila amb les poblacions situades en el seu terme o terra
.
L’organisme municipal de la ciutat o vila, cap de la comunitat, regia ensems aquesta, fet que no excloïa l’existència d’organismes administratius d’àmbit local als pobles o parròquies inclosos dins el terme Originàries de l’època repobladora del s XII, adquiriren importància durant la baixa edat mitjana a Castella la Nova i a Aragó Les comunitats aragoneses de Calataiud, Daroca i Terol, des del regnat de Jaume II tingueren representació pròpia a les corts, diferent de la de la ciutat o vila respectiva Amb tot, la corona procurà de dissoldre aquestes organitzacions amb l’atorgament de…
espeleologia científica
Geografia
Geologia
Disciplina que agrupa un conjunt de ciències que tenen com a objectiu comú l’estudi d’algun aspecte del món subterrani.
Les principals són la geologia que estudia la relació entre l’estructura geològica i la formació de la cavitat, la hidrologia que es concreta en la investigació d’aqüífers subterranis, la biologia que estudia la fauna troglòbia i troglòfila, l’arqueologia que analitza les restes fòssils de les cavitats i la topografia que fa l’aixecament dels mapes del subsol
privilegi d’advocació
Història del dret
Dret d’algunes jurisdiccions especials per a atreure’s el coneixement dels plets i les diligències que pertanyen al fur comú.
desvariejar
Dir o pensar coses fora del sentit comú, desraonades o inconnexes, per efecte de la febre, d’una viva excitació, etc.
frontissa
Diverses classes de frontissa
© fototeca.cat
Tecnologia
Conjunt de dues plaques de ferro o metall, a banda i banda d’un eix comú que els permet de girar.
Fixades amb cargols a elements de fusta o ferro i a tapes i cloendes, serveixen per a facilitar el moviment giratori de les portes i d’altres coses que tanquen i obren
parella en semiconvivència
Sociologia
Parella estable en què els dos membres decideixen compartir un projecte de vida en comú sense viure a la mateixa llar.
lent
Paràmetres d’una lent prima
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic format per dues superfícies refringents amb un eix comú (anomenat eix principal), una de les quals, almenys, és corba.
Els raigs de llum que, procedents d’un objecte, travessen la lent són desviats de llur trajectòria original refracció i donen lloc a una imatge les característiques de la qual depenen del tipus de lent i de la posició relativa de l’objecte i la lent El sistema òptic de la lent Atenent a la forma de llurs superfícies, hom classifica les lents en biconvexes , planoconvexes , concavoconvexes , planocòncaves i bicòncaves atenent a la manera de desviar els raigs de llum, hom les classifica en convergents , que són les de focus imatge real i, normalment, més gruixudes del centre que de la…
castellar
Història
Als segles X-XII, demarcació d’un castell termenat; la denominació fou substituïda en l’ús comú per terme o baronia .
arqueobacteris
Biologia
Conjunt de bacteris que, per les seves característiques bioquímiques, cal considerar un grup a part dels altres bacteris, o eubacteris.
Les seqüències de l’ARN ribosòmic que presenten són molt diferents de les seqüències dels altres procariotes els eubacteris o dels eucariotes Dins de la gran diversitat metabòlica que els caracteritza, un tret comú a tots els grups d’arqueobacteris és l’adaptació a un determinat ambient extrem anaerobiosi estricta, termoresistència, acidofília, halofília Els arqueobacteris comprenen, principalment, tres grups importants els halòfils extrems , bacteris que creixen en les salines i llacs molt salats els metanògens , anaerobis estrictes, que viuen en els fongs fangosos, en l’estòmac dels…