Resultats de la cerca
Es mostren 1937 resultats
Sant Joan Baptista del castell de Perella (Prats de Molló i la Presta)
El castell de Perella, al nord-est de la vila de Prats de Molló, posseïa una capella dedicada a sant Joan Baptista Una primera notícia sembla que es trobaria a l’acta de consagració de l’església parroquial de les Santes Justa i Rufina de Prats de Molló, l’any 1245 Entre els qui la signen figuren el rector de Sant Martí i els clergues de Sant Salvador i de Sant Joan Raimundus, clerlcus Sancti Ihoannis Hom ha interpretat que les referències corresponen a esglésies del terme de Prats de Molló La de Sant Joan correspondria a Sant Joan Baptista del castell de Perella En tot cas, no és fins a…
Castell de Castellserà
Art romànic
El poble de Castellserà es troba a 267 m d’altitud, al vessant de migdia de la serra d’Almenara El lloc fou conquerit a la darreria del segle XI, època en què es degué bastir el castell, integrat al comtat d’Urgell La primera referència del seu terme apareix en una escriptura datada el 1173 per la qual Guillem Seró, el seu germà Pere i llur mare Ermessenda donaren a l’obra de Santa Maria de la Seu una peça de terra que tenien a la plana d’Alúdia, la qual limitava per una part amb el terminus de Castelsseran Al començament del segle XIII era senyor de Castellserà Martí de Vall-llebrera, que es…
Castell de la Prenyanosa (Cervera)
Art romànic
L’antic castell de la Prenyanosa presideix el poble del mateix nom, situat sobre la riba dreta del Sió El lloc és esmentat per primer cop en documentació de Guissona l’any 1024, on consta que la vila de Prinnonosam es trobava inclosa en el terme de Santa Maria de Guissona El primer esment conegut del seu castell data del 1045, any en què Guillem, fill d’Elomar, féu donació a la seva muller Ingilberga i al seu fill Hugó del castell del Llor, amb tots els altres castells continguts dins la seva demarcació territorial, que eren el del Far, Queràs, Tudela i la Prenyanosa Cal suposar, doncs, que…
Castell de Castellmeià (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El llogaret de Castellmeià, dit antigament Meià, és situat a migdia del poble del Llor, prop de la carretera de Tarroja a Sant Ramon de Portell El lloc és presidit per la majestuosa estampa del seu castell, el qual és esmentat com a castrum Mediani el 1044, quan era feudatari del castell Guillem Elomar Cal advertir de la possible confusió entre les referències a aquest castell de Meià i al de Mejanell, situat prop de la Manresana, ja que en les escriptures medievals ambdós són grafiats sovint com a castrum Mediano o Midiano La fortalesa de Meià era sota el domini de la canònica…
Castell de Fórnols (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Situació Única cantonada que es conserva del castell, situat a la part alta de la població ECSA - A Villaró Les restes d’aquest castell es troben a la part alta del poble de Fórnols, en el vessant sud de la serra del Cadí Mapa 35–11254 Situació 31TGC777792 Fórnols, un poble del qual encara és ben perceptible l’estructura emmurallada, ocupa un turonet suau en la part occidental del vessant sud del Cadí Les restes del castell es troben entre cases, a la part més alta del poble Història Aquesta fortalesa fou patrimoni dels Pinós El 1277 el castell és mencionat en el testament de…
Construcció del Puig Alt Gran (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix un pany de mur E Carreras Aquestes restes de construcció són al planell superior del Puig Alt Gran Aquest turó, de 242 m d’altitud és, però, el més alt de la zona El seu cim domina sobre les terres circumdants i una gran extensió de mar Mapa 259M781 Situació 31TEG217855 Es pot pujar a aquest cim des del Coll de les Guatlles, al seu vessant de llevant, on hi ha les ruïnes ja descrites que es troben a poca distància d’aquest cim per pujar-hi no hi ha cap camí ben definit Edificis A l’espai que forma el cimal hi ha dues grosses penyes que deixen al mig un terreny més…
Castell d’Espolla
Art romànic
Situació Aquest castell és situat al nucli de la població d’Espolla, al carrer del Castell La vila és emplaçada als vessants meridionals de l’Albera, en un pujol al repeu de la plana de l’Empordà Mapa 220M781 Situació 31TEG003936 Per anar-hi cal prendre la carretera local que va del Pont de Campmany, a la N-II, a Roses La vila d’Espolla es troba, per aquesta carretera, entre Sant Climent Sescebes i Rabós d’Empordà JBH-JVV Castell Un croquis del que resta de les construccions de la fortificació B Bofarull La fortalesa sembla que era la planta rectangular, protegida, possiblement,…
Castell de Sant Sadurní (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
L’any 1052, segons apareix en el Cartoral de Carlemany , Amat Vives, fill de Tragonça, jurà fidelitat al bisbe Berenguer de Girona per la seva casa i la seva fortalesa fortedam de Sant Sadurní de Saldet L’any 1103, s’esmenta una convinença o pacte feudal entre el capítol de Girona i Ramon Arnau, amb relació al castell de Sant Sadurní castro Sancti Saturnini Per un document de l’any 1122, sabem que aquest Ramon Arnau era senyor d’Anglès En aquest document, el bisbe Berenguer encomanà a aquest senyor i al seu fill Ramon aquest castell de Sant Sadurní, que havien de tenir com a feu…
Santa Maria de Glorieta (Passanant)
Art romànic
El petit poble de Glorieta és situat a la part central del terme, damunt un turó a la banda oriental de la vall de Torrent L’indret és esmentat en la documentació des de la darreria del segle XI, i el 1163 es fa menció de la quadra de Glorieta, quan fou donada per Ramon de Cervera i la seva família a Carbonell de Vilagrassa i a la seva esposa Ermessenda amb la condició de bastir-hi una fortalesa El lloc de Glorieta estigué sota el domini eminent dels Cervera fins que el 1380 la jurisdicció de l’indret fou adquirida pels hospitalers De l’antiga església parroquial romànica,…
Castell de Rauric (Llorac)
Art romànic
El poble de Rauric és situat a la banda sud-oriental del terme, ja a l’altiplà segarrenc El seu castell, a redós del qual s’anà formant la vila, és documentat des del segle XII, quan en el testament de Pere de Queralt atorgat el 3 de març de l’any 1167, consta que llegà el seu kastellum de Roderico a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, amb la meitat de la seva pròpia dominicatura i les rendes provinents de l’esmentada fortalesa així mateix, segons explicita l’acta testamentària, Pere de Queralt ordenava que el castell havia d’ésser tingut en feu per Gombau d’Oluja de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina