Castell de Rauric (Llorac)

El poble de Rauric és situat a la banda sud-oriental del terme, ja a l’altiplà segarrenc. El seu castell, a redós del qual s’anà formant la vila, és documentat des del segle XII, quan en el testament de Pere de Queralt atorgat el 3 de març de l’any 1167, consta que llegà el seu kastellum de Roderico a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, amb la meitat de la seva pròpia dominicatura i les rendes provinents de l’esmentada fortalesa; així mateix, segons explicita l’acta testamentària, Pere de Queralt ordenava que el castell havia d’ésser tingut en feu per Gombau d’Oluja de mans dels hospitalers, i que a la vegada, el dit Gombau havia de subinfeudar la meitat dels drets del castell a Guillem de Timor.

Vers el darrer terç del segle XII es documenta el llinatge dels Rauric, un membre del qual, dit Guillem de Roderico, consta com a marmessor en l’acta testamentària d’un cert Pere d’Anguera, atorgada l’any 1172; així mateix, un altre membre d’aquesta nissaga apareix com a signatari de dos documents del 1173 referents al castell de Selmella. Altres moltes escriptures del segle XII referents a aquestes contrades consignen alguns membres més d’aquest llinatge.

Tot i que per ara no es pot establir clarament la transmissió de propietat de les famílies que posseïren aquest castell, hom té notícia pel fogatjament dels anys 1369-70 que el lloc de Rauric restava inclòs dins la vegueria de Cervera, i era posseït per Dalmau de Queralt, senyor de Santa Coloma; aquesta família, que des de la darreria del segle XVI detentà el títol de comtes de Santa Coloma, mantingué el domini sobre el Rauric fins a l’extinció de les senyories.

Del castell de Rauric, situat al cim del turó on s’assenta la població, només en resten actualment escassos vestigis dels seus fonaments.