Resultats de la cerca
Es mostren 4492 resultats
arc de Berà
L' arc de Berà
© Fototeca.cat
Arc de triomf romà, al terme de Roda de Berà (Tarragonès), elevat sobre la Via Augusta
.
És de tipus simple un sol arc, de 10,15 m d’alçària per 4,87 m d’amplada, emmarcat per dues pilastres corínties que sostenen l’entaulament, en el fris del qual hi ha la inscripció dedicatòria El total del monument té 12,28 m d’alçària i 12 d’amplària D’una gran simplicitat decorativa —no hi ha relleus—, és dotat, però, d’una gran harmonia de proporcions L’anàlisi tipològica i epigràfica demostra que fou bastit al final del s I aC per ordre testamentària d’un ciutadà anomenat Luci Licini Sura, que cal no confondre amb el senador homònim que visqué al s I dC a Tàrraco el qual molt probablement…
Aiguatèbia i Talau
Municipi
Municipi del Conflent que comprèn la vall de la riera dels Pujols (afluent, per la dreta, del riu de Cabrils) i un petit sector de la vall de Cauders.
Es troba al centre de les terres àrides anomenades les Garrotxes del Conflent a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Capcir, i a la part meridional del terme municipal hi ha el bosc de Clavera La manca de possibilitats per a l’agricultura i la migradesa dels pasturatges que cobreixen les parts menys pedregoses de les serres han fet que aquest municipi, així com els que l’envolten, perdés el 96,3% de la població en cent anys de 554 h, aiguatebiats , el 1861, a 21, el 1982, en gran part durant el segle XX El terme municipal és travessat per una de les carreteres que…
retard mental
Psicologia
Funcionament intel·lectual general per sota del nivell normal a una edat determinada.
Originat durant l’època de desenvolupament de la personalitat, el retard mental és associat a un deteriorament en l’aprenentatge, l’adaptació social i la maduresa El 1968 fou acordat un ordre internacional dels graus de retard mental a partir de la consideració quantitativa de l’anomenat quocient intellectual quan aquest és de 68 a 83, el retardat mental pot viure amb una certa independència i fer feines simples quan és de 52 a 67 o de 36 a 51, ha d’ésser sotmès en les seves activitats a una discreta vigilància o àdhuc a una contínua supervisió, respectivament i quan és de 20 a…
simpatia
Filosofia
Sentiment o estat afectiu consistent en el fet de participar en els estats afectius dels altres, sia per un fenomen de contagi espontani, sia per un acte d’atenció reflexiva.
Ha estat explicada diversament al llarg de la història Hi ha tota una concepció còsmica, amb fonaments en l’estoicisme i en el neoplatonisme, que considera la simpatia com el llaç d’unió de tots els elements del cosmos En aquesta línia, els filòsofs romàntics alemanys de la natura, sobretot KReinhardt i ASchopenhauer, l’han considerada com el sentiment que manifesta la unitat vital de cadascú amb tota la realitat En oposició a aquesta, hi ha diverses interpretacions humanes i morals Els filòsofs anglesos de la teoria del sentit moral ASmith, FHutcheson, etc basen l’acte moral en un raonament…
driopitec
Paleontologia
Gènere d’hominoide europeu (Dryopithecus sp), descrit per primera vegada a la localitat francesa de Saint-Gaudens a partir d’una mandíbula.
Posteriorment es multiplicaren les troballes les més abundants foren les realitzades pel professor Miquel Crusafont a diverses localitats de la depressió del Vallès-Penedès Malgrat això, fins els anys vuitanta, el coneixement que es tenia d’aquest grup de primats es reduïa a fragments dentals i cranials Finalment, l’any 1995 es descobrí al jaciment de Can Llobateres un esquelet molt complet d’un individu mascle de l’espècie Dryopithecus laietanus , que relaciona aquesta forma amb altres hominoides eurasiàtics, com l' Ouranopithecus i el Sivapithecus Una reconstrucció tridimensional del crani…
estiueig
Turisme i lleure
Acció de passar l’estiu o una part de l’estiu en un indret distint del lloc habitual de residència.
Hom el distingeix del turisme i de la residència secundària Hàbit generalitzat en la burgesia barcelonina del s XIX, s’anà desenvolupant a València i a Perpinyà i a d’altres ciutats de l’interior Vic, Manresa, Lleida, Alcoi i sobretot litorals i prelitorals, de Figueres a Elx, com també a les Balears Hom estiuejava a mar qualsevol indret proper a una platja, de Canet del Rosselló a Salou, de Vinaròs a Torrevella o a muntanya Aquest darrer tipus s’anà allunyant, a Barcelona, de la ciutat la Serralada Litoral Vallvidrera, la Prelitoral Montseny, la Transversal voltants d’Olot, els Prepirineus…
superpoblació
Sociologia
Concepte demoeconòmic que fa referència a un desajust entre la població i els recursos en un territori determinat, atribuïble a un excés de la primera variable.
Aquest desajust es manifesta, entre altres símptomes, per fam, atur, manca d’habitatges, etc, factors que, alhora, són considerats obstacles per al futur desenvolupament del grup social Tanmateix, com que el factor recurs és un fenomen en gran part social, és molt difícil de destriar quan el desajust població-recursos és degut a un excés de població o a una inadequada utilització o distribució social de les potencialitats del territori És freqüent que en territoris grans i poc poblats, rics en potencialitats estocs de primeres matèries i recursos humans, una gran part de la…
signe
Lingüística i sociolingüística
Terme emprat pel lingüista suís F.de Saussure en lloc del més tradicional i ambigu de mot per a designar la particular associació d’un concepte significatiu, o significat, i d’una imatge acústica, o significant
.
Cada signe, doncs, presenta un costat semàntic i un de fonològic, com si fossin les dues cares d’un paper Segons això, les llengües mostraran diferències derivades, en primer lloc, d’una distinta categorització dels significats per exemple, la manca de correlació entre el castellà caja i el català capsa/caixa o dels significants per exemple, l’oposició s/z en català, inexistent en castellà, així com també per una associació distinta d’ambdós termes per exemple, el significat “cadira” té significants distints en castellà, anglès, alemany, francès, etc mentre que, per exemple, el…
Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Folklore
Entitat creada el 1984 per 27 colles de geganters arran de la celebració a Sallent (Bages) d’unes jornades per a fomentar les relacions entre grups geganters.
La seu és a Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Té com a objectius vetllar pel manteniment de la imatge, els costums i les tradicions que representen els gegants , posar fi a la manca de lligam entre les colles geganteres i donar a conèixer arreu aquesta tradició, una de les més antigues i arrelades a Catalunya La seva festa anual més important és la Ciutat Gegantera, un acte itinerant que concentra una gran quantitat de gegants en una mateixa població La primera fou Sallent, el 1985, i des d'aleshores llevat del 1996, que no se celebrà cada any s'ha designat una ciutat diferent Altres…
Centre Català de São Paulo
Entitat associativa dels catalans de São Paulo (Brasil).
Fou fundada el 1955 per substituir Catalonia, Sociedades Paulista de Cultura Catalana, que fou dissolta per motius d’incompatibilitat amb la normativa jurídica brasilera sobre associacionisme L’únic canvi entre la primera societat i la segona fou el nom en efecte, no variaren ni la directiva ni el president, ni tampoc el local social Entre altres activitats, cal esmentar l’aplec de sardanes anual que s’inicià el 1957 i que el 1969 arribà a la dotzena convocatòria també organitzà representacions de teatre català i creà el Grup Folklòric Pau Casals Publicà durant bastants anys un butlletí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina