Resultats de la cerca
Es mostren 3109 resultats
Palau Meca (Barcelona)
Art romànic
Aquest edifici és situat en l’actual número 19 del carrer de Montcada, dins el barri barceloní de Ribera Segons l’historiador A Duran i Sanpere aquesta casa havia estat una de les propietats de l’hospital barceloní conegut com a Hospitat de Pere Desvilar al llarg del segle XIV Després passà a mans del ciutadà Jaume Cavaller, el qual la comprà l’any 1349 Mort sense successió masculina, aquesta possessió passà a mans de la seva filla Felipa, casada amb Ramon Desplà L’any 1425 Ramon Desplà, fill de Felipa, la vengué a Elionor de Cervelló, filla d’Alamany de Cervelló Els Cervelló, però, la…
Sant Joan dels Hospitalers (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
Aquesta capella gòtica fou construïda el 1307 pels monjos hospitalers de Sant Joan de Jerusalem sobre el solar de llur antiga comanda, amb corresponent permís del bisbe Ponç de Gualba i els canonges de la seu de Barcelona Es feu damunt d’una església més antiga que el mateix orde tenia des de mitjan segle XII Al llarg dels segles s’hi feren moltes modificacions, sobretot al segle XVI Durant la guerra del Francès es feu servir com a caserna, després com a magatzem fins que fou recuperada com a capella el 1851 La capella estava molt feta malbé i no fou restaurada fins l’any 1929, que quedà tal…
Castell de l’Espluga de Merli (Foradada)
Art romànic
El poble de l’Espluga es localitza a l’altra banda de la serra de Santa Creu i a l’esquerra del barranc que porta el seu nom L’any 1068 el rei Sanç Ramírez dotà la restauració de l’església de Roda amb un excusat a in Speluncham Armentare El 1089 aquest mateix rei i l’infant Pere de Ribagorça donaren en alou a Sant Vicenç de Roda el castell, la vila i l’església de l’Espluga, amb els termes i les pertinences que hi tenia aleshores el senyor d’aquest castell, des del mencionat torrent fins a la terra de la vall, i la vall damunt d’Arrafal Vacamorta Després de moltes disputes, l’…
Castell de Sant Esteve del Monestir
Art romànic
Des de la segona meitat del segle XI, existia una fortalesa a Sant Esteve dita “castell de Sant Esteve del monestir” Castellum S Stephani monasterii , per la qual van prestar homenatge Guillem Bernat de Montesquiu i la seva esposa Garsenda, germana del comte Guislabert, al comte de Rosselló Guislabert II 1074-1102 els mateixos personatges prestaren homenatge al també comte de Rosselló Girard I pel mateix castell, el 1105 i el 1109 i encara els seus descendents al comte Gausfred III †1164 i al comte Girard I el 1164 Aquesta família de Montesquiu dita també de Santcristau, conservà el feu de…
Celestí Pujol i Camps
Historiografia catalana
Historiador, advocat i numismàtic.
Fou jutge municipal a Girona, diputat provincial pel districte de la Bisbal d’Empordà 1874-75 i un dels fundadors de l’Associació Literària i de la Revista de Gerona Després exercí la carrera d’advocat a Madrid El 1886 ingressà com a membre numerari en la Real Academia de la Historia També fou membre de la societat francesa de numismàtica i arqueologia, secretari particular del ministre d’Ultramar, Víctor Balaguer, i secretari del consell general d’Instrucció Pública Les seves aportacions en el camp historiogràfic se centraren en la numismàtica i en l’estudi de la revolució del 1640 En el…
Romà Piña i Homs
Historiografia catalana
Historiador i jurista.
Es llicencià 1960 i doctorà 1977 en dret a la Universitat de Barcelona Com a secretari general del Patronat d’Estudis Universitaris de Balears, intervingué en el procés de restauració de la Universitat de les Illes Catedràtic des del 1987 d’història del dret a la Universitat de les Illes Balears, ha publicat El Gran i General Consell 1977, La Diputación Provincial de las Baleares 1812-1979 1979, La reincorporación de Menorca a la Corona Española 1983, Els reis de la Casa de Mallorca 1983, El Consolat de Mar 1985, La lluita per l’Autonomia de les Balears 1985, La creación del…
Antoni Nughes
Gramàtica
Eclesiàstic, historiador i activista cultural.
Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana i Lateranense de Roma, des dels anys vuitanta es convertí en un dels principals representants del moviment per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes a l’Alguer El 1980 rebé l’autorització de l’autoritat diocesana per a celebrar la missa en alguerès , que oficià regularment a la parròquia de Sant Francesc, i fou autor de l’ordinari de la missa en alguerès, conjuntament amb l’abadia de Montserrat, comunitat amb la qual collaborà regularment Cofundador de l’Escola de Alguerés Pasqual Scanu 1982 i director de l’Ofici Diocesà dels…
Mare de Déu de Montserrat

Mare de Déu de Montserrat
© Fototeca.cat
Marededeu
Marededeu trobada, patrona de Catalunya.
Segons diu la llegenda, la imatge fou esculpida per l’evangelista sant Lluc sant Pere la portà a Roma, i sant Pau, a Tarragona i Barcelona En acostar-se els sarraïns, els cristians l’amagaren dins una cova de Montserrat Segles després, quan ja ningú no recordava aquest fet, uns pastors foren sorpresos de nit per una resplendor que sortia de la muntanya Al fons de la cova trobaren la imatge d’una Mare de Déu bruna Informades les autoritats eclesiàstiques, aquestes decidiren traslladar-la a la seu de Manresa, però era impossible moure-la del lloc, com si indiqués que volia ser venerada a…
Guinea 2010
Estat
Alpha Condé, candidat de l’Agrupació del Poble de Guinea APG, va ser elegit president en obtenir el 52,5% dels vots en la segona volta, celebrada el 7 de novembre L’exprimer ministre Cellou Dalein Diallo, de la Unió de Forces Democràtiques de Guinea, va ser el gran derrotat, amb el 47,5% dels vots En la primera volta, el 27 de juny, Diallo hi havia obtingut el 43%, una còmoda victòria enfront de Condé, que tan sols va aconseguir el 18% En ser divulgats els resultats, Condé, un històric opositor, en un to conciliador va proposar la formació d’un Govern d’unitat, que hauria de reactivar una…
Girolamo Savonarola

Girolamo Savonarola en un retrat del 1497/1517 realitzat per fra Bartolomeo della Porta
Història
Literatura italiana
Cristianisme
Predicador, escriptor i polític italià.
Frare dominicà a Bolonya 1475, predicà al nord d’Itàlia fins que fou nomenat prior de Sant Marc de Florència 1491 Creador d’una congregació dominicana reformada, observant i pobra, i capdavanter d’un moviment ascètic popular, els piagnoni que ploraven la decadència de l’Església, intentà de reorganitzar la república damunt les bases d’un cristianisme radical Partidari de Carles VIII de França en l’expedició contra Piero de Mèdici, sostragué Florència de la Santa Lliga contra França, fet que provocà l’oposició dels seus enemics, els arrabbiati , sostinguts per Ludovico il Moro i per Alexandre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina