Resultats de la cerca
Es mostren 1542 resultats
Llibre dels reis francs de Gotmar
Historiografia catalana
Crònica que recull els regnats dels reis francs des de Clodoveu a Lluís IV (481-939).
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica o llibre fou regalat com a present l’any 940 per Gotmar II, bisbe de Girona, al príncep cordovès al-Ḥakam, fill i successor d’‘Abd al-Raḥmān III Gotmar havia estat monjo del monestir de Sant Cugat del Vallès i, com a tal, en nom del seu cenobi i del de Ripoll, visità la cort del rei franc Lluís IV d’Ultramar a Breisach el 939 Poc després obtingué el bisbat de Girona Segons Ibn Ḥayyān al-Muqtabis V, Madrid 1979, p 455, el 6 de setembre de 940 encapçalà una ambaixada a Còrdova en nom del comte Sunyer de Barcelona-Girona-Osona, en què obsequià el…
cursa
Esport general
Prova individual o per equips consistent a cobrir una distància determinada amb el mínim temps possible o bé a cobrir la màxima distància possible amb un temps determinat en un circuit.
L’atletisme és el més estès dels esports que inclou la cursa com a disciplina, la qual es divideix en cinc especialitats curses de velocitat, de mig fons, de fons, d’obstacles i marxa Les tres primeres fan referència a la distància recorreguda i també es poden aplicar a esports com el patinatge de velocitat En termes generals, però, les curses es poden classificar en tres grans grups En el primer, l’esportista es val únicament de la capacitat física, sense l’ajut de cap mitjà de tracció o de transport Inclou curses pedestres, formades per les curses d’atletisme, les curses de muntanya i les d…
Viladamat
Viladamat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Viladamat, d’11,73 km 2 , és situat a la plana alluvial de la dreta del Fluvià, pròxim a la costa El territori és accidentat a ponent pels turons, d’escassa elevació, que separen les valls del Fluvià i del Ter Puig Segalar, 179 m El terme és drenat, a més, per diverses rieres, torrents i sèquies afluents del Fluvià, com el Rec Madral, que es forma en part dintre el municipi, a ponent, vora el límit amb Ventalló, i el torrent del Balcar, a llevant, vora el límit amb l’Escala El municipi confronta al N i al NW amb Ventalló, al SW amb Garrigoles, al s amb la…
tiràs
Transports
Vehicle rudimentari sense rodes que era emprat per al transport de pedres, de terres, d’herba, de troncs, etc, per terrenys muntanyosos i per boscs, arrossegat per una bèstia.
El tiràs que s’emprava per al transport de troncs era una mena d’escaleta proveïda de barrots laterals perpendiculars al pla de l’escaleta, mentre que el que s’utilitzava per a herbes o per a pedres consistia en un tronc d’arbre en forma d’angle agut amb unes posts estretes clavades i juxtaposades
parafang
Transports
Cadascuna de les peces que cobreixen parcialment les rodes d’una bicicleta, d’una moto, d’un vehicle automòbil, etc, per evitar els esquitxos quan el terra és moll.
Actualment, en els automòbils, sol formar part no diferenciada de la carrosseria
afust
Militar
Bastiment de fusta o de metall, dotat generalment de rodes, que suporta el canó i és destinat a desplaçar-lo, a apuntar-lo i a amortir-ne el retrocés.
En les peces d’artilleria l’afust rep el nom de curenya , en els canons antiaeris, candelera , i en les peces autopropulsades l’afust és constituït pel vehicle de cadenes sobre el qual van muntades En els míssils, el llançador equival a l’afust Començà a ésser utilitzat al s XV
eix
Construcció i obres públiques
Transports
Conjunt del fusell i de les rodes d’un vehicle que suporta, en la direcció longitudinal del vehicle, una part de la càrrega, per a transmetre-la al ferm.
Hom anomena eix simple aquell que es troba prou separat longitudinalment dels altres eixos per a considerar que suporta tot sol la seva part de càrrega, eix tàndem el conjunt de dos eixos simples que constitueixen un sol suport del xassís i eix triple el conjunt de tres eixos que constitueixen un sol suport del xassís
bogi
Bogi
© Fototeca.cat
Transports
Cadascun dels dos carretons giratoris que suporten el buc d’un vehicle ferroviari, composts de bastiment, travessa balladora, suspensió, caixes de monyons, eixos i rodes i timoneria del fre.
El buc del vehicle descansa damunt la travessa balladora mitjançant un sistema de piu i polleguera, generalment format per un parell de plaques d’acer fos, la superior de les quals és unida al buc i la inferior a la travessa balladora Hom distingeix la suspensió secundària entre la travessa balladora i el bastiment del bogi, de la suspensió primària entre el bastiment i les caixes de monyons Els monyons dels eixos s’allotgen a les caixes de monyons o caixes de greix mitjançant coixinets de fricció o de rodolament Els bogis solen tenir dos eixos, però n'hi ha també de tres Als bogis motors,…
esglaó
Tecnologia
Cadascuna de les rodes impulsores, en les turbines o en els compressors, que van muntades en sèrie en un mateix eix per a assolir velocitats o pressions més elevades.
L’organització eclesiàstica de l’Empordà
Art romànic
El bisbat de Girona i les seves possessions a l’Empordà Com ja s’ha anat comentant, amb el domini franc i l’organització administrativa del territori no fou restaurat el bisbat d’Empúries d’època visigòtica El seu antic territori, del qual hom no en sap l’abast, restà integrat a la diòcesi de Girona Els comtats d’Empúries i Peralada foren unes unitats autònomes dependents d’un bisbat forà No fou aquest el cas del Rosselló, amb la perduració de l’antiga seu episcopal d’Elna L’organització político-eclesiàstica dels primers comtats ocupats pel poder franc després del lliurament de la ciutat de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina