Resultats de la cerca

La primera comunitat cristiana, de formació jueva, continuà assistint a la pregària de les sinagogues, però també i aviat exclusivament es reuní en cases particulars per a la celebració de l’eucaristia i per a d’altres actes A partir del s III ja són coneguts edificis destinats a les reunions cultuals, lligats encara als edificis privats el més cèlebre és el de Dura Europos, bé que no fou fins després de la pau de Constantí 313 que hom començà de bastir pertot edificis de culte Aquests responien, arquitectònicament, als edificis civils Dins l’imperi Romà, fou adoptada generalment la forma de…

Al llarg de quatre generacions ompliren els dos segles de major esplendor de l’orgueneria catalana XV-XVI, en collaboració amb altres orgueners i sota el guiatge del canonge de Barcelona Pere Alberc i Ferrament 1517-1582 El primer de qui es té constància és Perris Bordons, que el 1538 treballava en l’orgue de la seu de Girona S’establí a Solsona i construí els orgues de la seu de Tortosa 1536, de Sant Pere de Terrassa 1540 i de Santa Maria de Daroca 1555 Juntament amb Perris Rabassa i Fermí Granollers, treballà en l’orgue de l’església del Pi de Barcelona 1567 Signà contracte amb el seu fill…

Fill de l’encarregat del Club Billar Sants de Barcelona, es formà en aquest club A setze anys establí un rècord del món amb 51 caramboles en una sèrie i a la banda, que perdurà durant més de disset anys El 1933 participà en el seu primer Campionat d’Espanya Guanyà en tres ocasions el Campionat del Món de billar artístic 1959, 1965, 1967, i aconseguí cinc subcampionats del món de carambola lliure En l’àmbit europeu, guanyà tres Campionats d’artístic 1952, 1968, 1969, un Campionat de 3 bandes 1948, un Campionat de quadre 71/2 1949, un Campionat de banda 1953, un Campionat de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Balet i Blay Barcelona FOTOGRAFIA Albert Geniès i Wladimir Rudin truca Dufaycolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Francesc Xavier Tulla i Valentí Castanys, Tinet fons decorats MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA Ramon Ferrés ANIMACIÓ Conxita González, Irene Dalmau, Pepita Pardell, Àngel Garcia, Francesc Jordà, Trino Furnó ESTRENA Barcelona, 18101948, Madrid, 27121948 Sinopsi En Cigronet valent i els seus companys troben els estudis d’animació tancats per vacances i decideixen emprendre un viatge turístic per a conèixer Espanya i l’Àfrica espanyola Els dos…

Estudià interpretació, cofundà el grup Comediants i el collectiu del Teatre Lliure Després amplià estudis en l’Actor’s Studio de Nova York, al costat de mestres com Stella Adler, Ernie Martin i John Devers En cinema debutà el 1979 amb La campanada Jaime Camino, i posteriorment participà, sempre com a secundari, en films com ara Barcelona sud 1980-81, Jordi Cadena Laura a la ciutat dels sants 1986 i La febre d’or 1991-93, ambdós de Gonzalo Herralde Daniya, jardí de l’harem 1987, Carles Mira, premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor actor Llums i ombres 1988…

Vida Net del compositor Joan Altisent i Ceardi, estudià clarinet al Conservatori Superior de Música del Liceu És autor de vuit bandes sonores, entre les quals cal esmentar les del film Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe Carvalho , 1976, Josep Joan Bigas Luna, en què desplega tota la sonoritat del rock laietà, i la de la macroproducció La febre d’or 1991-93, Gonzalo Herralde, en què conrea un simfonisme anorreat per l’ús dels teclats i el sintetitzador Ha escrit també música per a la televisió i ha estat coautor de la banda de la sèrie d’animació Les tres bessones 1993-94 En el camp de…

Vida Estudiant d’història de l’art a la Universitat de Barcelona, gràcies al seu oncle, París Llesuy –tècnic de màquines de cinema–, començà a treballar en un estudi d’animació Portà la truca en els curts Como un pájaro 1969, Anne Settimo i Ferdinand y el ciempiés 1969, Martí Pey i feu d’ajudant de direcció a Prólogo 1969, Gerardo Malla i La línea Ferdinand Pascal 1970, M Pey Escriví i dirigí La fàbrica , un treball d’animació que obtingué el primer premi al Festival de curts de Valladolid i dos premis al II Certamen Internacional de curts d’Osca 1974 Amb Gustau Adolf Hernández compartiren la…

Signava Sebastià Sánchez-Juan De formació autodidàctica, fou deixeble de Fabra i un excellent corrector de català Nascut a Sants, de pare murcià i de mare balear, seguí el camí de Joan Salvat-Papasseit Amb el pseudònim de David Cristià , publicà un contundent Segon manifest futurista català contra l’extensió del tifisme en la literatura El seu primer llibre, Fluid 1924, és d’una avantguarda experimental i primerenca És considerat un dels fundadors del grup Els Set Davant el Centaure, collaborà a L’Amic de les Arts  i participà en la tertúlia d’El Ateneíllo Convertit al…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí fins el 1969 i amb el qual estrenà la major part de les seves obres Fou director de l’Orfeó de Sants 1957-64 i l’any 1960 creà el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme, com l’oratori Cantem la muntanya 1958, una Missa dels excursionistes 1966, Oratori de Nadal 1966,  Bucòliques 1966, per a cor i orquestra de…

Etiòpia rebé el cristianisme al segle IV per mitjà de Frumenci, consagrat metropolita d’Axum pel patriarca d’Alexandria sant Atanasi Segons la tradició etiòpica, l’autor dels principals llibres de cant litúrgic i el creador de les melodies que acompanyen els textos és Yared segle VI, deixeble de sant Pantaleó, un dels anomenats Nou Sants, fundadors dels primers monestirs etiòpics Els llibres litúrgics que contenen aquests textos i aquestes melodies són el Me’eraf ofici diví, el Deggua i el Mawase’e antifonaris de tot l’any, el oma Deggua antifonari de la quaresma, el Qeddase…