Resultats de la cerca

Dirigí els setmanaris “Barcelona Alegre” i “La Tomasa” Escriví per al teatre diversos drames truculents, com Les relíquies d’una mare 1866, Lo pagès de l’Empordà, o Flors trasplantades 1875, La casa pairal 1875 i L’escolanet de la Pobla 1902, però el que li proporcionà més popularitat fou Un manresà de l’any vuit 1879, que, com Otger 1885, conté una perceptible exaltació nacional És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona 1868 i Tenorios 1894, entre d’altres Sovint signà com a obres pròpies adaptacions d’obres franceses i…

Durant la dècada de 1960 fou reporter gràfic en revistes com Sábado Gráfico , Discóbolo i Velocidad , entre d’altres Fundà el seu laboratori fotogràfic 1968-95 i s’especialitzà en fotografia esportiva Feu el seguiment de diversos equips catalans de futbol i bàsquet, així com d’altres esports com ciclisme, automobilisme, rugbi, natació o waterpolo, en ocasions amb la collaboració del seu germà Rafael Realitzà múltiples exposicions, i part del seu fons està dipositat al FC Barcelona i a l’Arxiu Nacional de Catalunya Collaborà en publicacions com Mundo Diario , Dicen,  Record, Barça  i RB Fou…

Com a amateur guanyà el Trofeu Guerrita 1995 i la Cursa del Llobregat 1999 Competí com a professional amb els equips Costa de Almería 2000-04, Catalunya-Ángel Mir 2005 i Viña Magna-Cropu 2006-07 El 2001 debutà a la Vuelta a España Guanyà el Gran Premi Cristal Energie 2007, i etapes al Gran Premi CTT Correios de Portugal 2000, el Gran Premi Internacional MR Cortez-Mitsubishi 2004 i les voltes a la Rioja, Castella i Lleó i Burgos Pel que fa a la pista, el 2004 aconseguí la medalla de bronze en persecució per equips en els Campionats del Món i els Jocs Olímpics d’Atenes Es proclamà diverses…

El 1906 s’inicià com a operador de càmera en la productora Hispano Films Els seus primers rodatges foren Hipódromo del Prat visita del aviador M Blériot 1907, com a ajudant, i Copa de Cataluña carrera automovilística 1910, ja com a director Entre el 1911 i el 1913 romangué al Brasil, on creà l’empresa Pará Films Realitzà diversos reportatges i una mostra de cinema esportiu, amb títols com Gran concurso hípico organisado pelo Sport Club do Pará 1911 O aviador Gino Sanfelice 1912 i Festival de natació i rem 1912 El 1916 s’incorporà a la productora creada pel seu germà Ricard, Royal Films, i…

Vida i obra Destacà per la seva intensa activitat com a escriptora costumista Després d’una primera etapa en castellà, conreà en català poesia costumista de llenguatge dialectal Collaborà, entre d’altres, a les publicacions mallorquines La Dulzaina , Museo balear , La Roqueta i Revista Balear , entre d'altres Aconseguí una veritable popularitat amb poemes com “El carboner” i “Ses matances”, amb nombrosos quadres de costums, en prosa i vers, sentimentals i moralistes, i amb la comèdia  Un dia de matances La seva producció fou recollida a  Obra literària dispersa 1978 Defensà…

Dirigí els setmanaris Barcelona Alegre  i La Tomasa Escriví per al teatre diversos drames truculents, com Les relíquies d’una mare 1866, Lo pagès de l’Empordà, o Flors trasplantades 1875, La casa pairal 1875 i L’escolanet de la Pobla 1902, però el que li proporcionà més popularitat fou Un manresà de l’any vuit 1879, que, com Otger 1885, conté una perceptible exaltació nacional És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona 1868 i Tenorios 1894, entre d’altres Sovint signà com a obres pròpies adaptacions d’obres franceses i…

Enginyer tècnic tèxtil per l’Escola Industrial, la seva trajectòria professional transcorregué a l’empresa Tintes Colomer SA fins a la jubilació Tingué una gran activitat en diverses institucions patronals fou membre de la junta directiva de l’ Institut Industrial de Terrassa  des del 1975, de la qual fou vicepresident del 1991 al 2005 i, des d’aquest any fins a la mort, president vicepresident de la patronal CECOT  del 1991 al 2013 i, a partir d’aquest any, presidí la Fundació Institut Industrial i Comercial Estigué també molt vinculat a l’hoquei sobre patins Com a jugador s’inicià al Club…

Als segles XVIII i XIX, en crear-se les diverses nacionalitats, molts cants patriòtics adquiriren aquesta categoria, com la Marsellesa  1792, La Brabançonne 1830, etc A Catalunya, l’any 1870 l’associació Jove Catalunya proposà l’adopció, a la manera d’himne nacional, de la cançó popular Els segadors , que fou efectivament emprada com a tal per la República Catalana 1931 i per la Generalitat de Catalunya fins el 1939 Prohibit durant el franquisme, hom tendí a emprar d’altres cançons en substitució, com la Balanguera , La Santa Espina , El cant dels ocells , El cant de la senyera , de l’Orfeó…

La medicina darwinista té com a fonament el fet que la selecció natural ha determinat les característiques fisiològiques i anatòmiques del cos humà per tal d’optimitzar l’èxit reproductor, i que la salut i la malaltia s’han d’incloure en aquests paràmetres Per exemple, considera que la regulació dels sistemes de defensa és molt sensible, per la qual cosa l’activació de les defenses i les molèsties que porta associades, com la tos i la febre, són, molts cops, innecessàries, però la seva sensibilitat contribueix a millorar l’eficàcia defensiva i, amb ella, l’èxit reproductor de l’espècie…

Cursà estudis de belles arts a la Universitat de Barcelona, i d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona Treballà com a humorista gràfic en publicacions com El Jueves  1981-99, TBO 1979-82 o Diari de Barcelona  1981-82 El 1979 fundà la companyia El Tricicle , juntament amb Joan Gràcia i Carles Sans, amb els quals ha creat, dirigit i interpretat tots els espectacles d’aleshores ençà, tant en teatre com en cinema i televisió Exercí també de guionista en sèries televisives com Oh, Europa , de Dagoll Dagom, i de TVC  Quico el progre 1995, Historias de la puta mili 1995, Oh Espanya 1996…