Resultats de la cerca
Es mostren 11916 resultats
La formació d’una corona. 1137-1151
Ramon Berenguer IV, fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer III i de Dolça de Provença, tenia 17 anys quan va morir el seu pare, un dels senyors feudals més importants i rics de la cristiandat, que tanmateix no era rei D’altra banda, la unió dels regnes de Castella, Aragó i Navarra per les noces d’Urraca, reina de Castella, amb Alfons I d’Aragó havia estat a punt de trencar l’equilibri peninsular i posar en perill l’expansió catalana per terres musulmanes Va ser precisament per un enllaç matrimonial que el jove comte de Barcelona adquirí la condició reial, conjurà el perill d…
Sant Iscle i Santa Victòria de Talltendre (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Mur meridional de l’església, amb la seva porta d’entrada ECSA - A Roura Aquesta església és la parroquial del poble de Talltendre, llogaret enlairat a la dreta del Segre i arrecerat al turó de la Llacuna Mapa 35-10 216 Situació 31TCG985955 Per a anar-hi cal agafar una carretera de muntanya que surt de Bellver en direcció N i que passa per Ordèn RMAE Història L’esment més antic d’aquesta església parroquial es troba en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament redactat el 819, però que en realitat reflecteix l’estat de la diòcesi d’Urgell al final del segle X Per…
Johann Strauss
Música
Compositor, violinista i director austríac, pare del músic del mateix nom.
Vida Nascut en el si d’una família d’origen jueu installada al districte de Leopoldstadt de la capital austríaca, on el seu pare tenia una taverna, Strauss s’interessà per la música des de molt jove Aprengué a tocar el violí i també es formà en els aspectes teòrics amb Ignaz von Seyfried S’inicià com a músic professional tocant la viola en l’orquestra de ball de Michael Pamer, on es feu amic de Joseph Lanner Quan aquest creà el seu propi grup el 1819, Strauss s’hi uní Gràcies a l’èxit obtingut, Lanner pogué formar una orquestra el 1824, de la qual Strauss fou el segon director Al juliol del…
Santiago Sobrequés i Vidal
Historiografia catalana
Medievalista i professor.
Vida i obra Fill de mestres membres del claustre de l’Escola Normal de Girona, fou amic, company d’estudis i collaborador de Jaume Vicens i Vives Els seus mestres foren Pere Bosch i Gimpera i Antonio de la Torre Es llicencià en història i dret a Barcelona 1933, i es doctorà a Madrid 1950, amb una tesi sobre els Margarit i l’Empordà Des del 1933 fou professor d’història i geografia –catedràtic des del 1941– als instituts de Terrassa, Màlaga, la Seu d’Urgell, Figueres i Girona De l’últim en fou director entre el 1960 i el 1969 El 1969 s’incorporà al collegi universitari de Girona i…
José Pellicer de Ossau y de Salas-Tovar
Historiografia catalana
Cronista, genealogista i polígraf aragonès.
Membre d’una nissaga d’homes de lletres procedent de la població de Sallent de Gállego, al Pirineu aragonès Un avantpassat seu fou Juan Pedro Pellicer de Ossau, autor d’uns Anales de Ribagorza , que arriben fins l’any 1520 El seu pare, Antonio, també escriptor, es casà a Saragossa amb María de Salas y Tovar, i José fou el primer de quatre fills Un altre fill, Antonio, fou capità en els exèrcits de Felip IV i morí en acció bèllica Un fill de José, Miguel Antonio, escriví al final del s XVII uns annals de la monarquia espanyola medieval José Pellicer estudià dret a…
Sòcrates

Rèplica romana del segle I dC d’un bust grec de Sòcrates (Museu Nacional de Nàpols)
Ian Scott (CC BY-SA 2.0)
Filosofia
Filòsof grec.
Fill d’un escultor, Sofròniscos, i d’una llevadora, Fenàrete, la seva figura, difícil de precisar amb objectivitat històrica, és coneguda per pocs testimonis, sovint contraposats el més antic 423 aC és Els núvols d’Aristòfanes, sàtira burlesca després de mort, prolifera la literatura dels diàlegs socràtics , entre els quals cal destacar els Diàlegs de Plató, on és evident la idealització del mestre, les Dites memorables , l' Apologia i el Simposi de Xenofont , on apareix un Sòcrates adotzenat incompatible amb la seva immediata fecunditat, amb la proliferació d’escoles socràtiques, i alguns…
Castell del Llor (Torrefeta)
Art romànic
Situació Una mostra dels escassos vestigis del sector de llevant d’aquest castell EFS Les ruïnes de la fortalesa del Llor es troben al cim del turó on s’emplaça el poble del mateix nom, a 552 m d’altitud, al sector de llevant del terme, entre Bellvei i el Far Mapa 34-14 361 Situació 31TCG594232 Per arribar-hi des de Tarroja de Segarra, cal agafar la carretera L-324 en direcció a Sant Ramon, i a 2,5 km es pren un desviament en direcció N-E que en 1 km arriba al poble del Llor XSB Història Conquerit a l’inici del segle XI pels comtes d’Urgell en la mateixa campanya en què s’ocupà Guissona, el…
Castell de Biosca
Art romànic
Les ruïnes d’aquest castell coronen el turó que domina el poble de Biosca, situat vora la confluència del barranc de Granell i de la riera de Biosca Es tracta d’un indret molt estratègic, ja que controla un accés natural cap a l’interior del Solsonès i per ésser al costat del Llobregós, que fou frontera entre àrabs i cristians i una via excepcional de comunicació entre la vall del Segre i les terres de la Catalunya central L’esment més reculat del lloc i el terme de Biosca es troba en un document del 1031, entre les afrontacions del castell de Fontanet, a la marca Entre els castells que la…
Recinte fortificat de Forques
Art romànic
Situació Portal del recinte que s’obria al centre del costat meridional ECSA - A Roura Forques és a la riba dreta del Rard, prop de la carretera de Tuïr a Ceret Les restes del recinte fortificat del castell de Forques són a tramuntana del nucli urbà Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 35’ 7,2” N - Long 2° 46’ 58,2” E Es pot arribar a Forques per diferents itineraris Per la carretera D-615 a partir de Tuïr, per la D-25 des de Trullars i per la D-2, a partir de Vilamulaca PP Història El lloc de Forques fou venut, el 30 de juliol del 844, per Argilà, fill del difunt comte Bera, al seu…
Alfons I d’Aragó
Història
Rei d’Aragó i de Navarra (1104-34).
Fill segon de Sanç Ramírez i de la segona muller d’aquest, Felícia de Roucy, heretà, per mort prematura del primogènit Ferran, el regne de Navarra, i en morir Pere I d’Aragó sense descendents en fou elegit rei Es casà amb Urraca , filla d’Alfons VI de Castella, ja vídua de Raimon de Borgonya Esmerçà la seva vida a guerrejar constantment contra sarraïns i cristians, amb èxit i sense tingué ben merescut el sobrenom amb què el conegueren ja els historiadors antics, el Bataller Bé que al començament del seu regnat perdé alguns territoris del Cinca, Alfons reaccionà ben aviat El 1106 s’acostà a…