Resultats de la cerca

Féu nombroses auques Treballà per a les cases Estivill i Llorens La seva producció millor és la del període 1849-62, en collaboració amb el dibuixant Ramon Puiggarí També gravà romanços, ventalls, soldats de rengle, goigs i estampes L’ajudà el seu fill homònim, que signà com ell i continuà el treball del pare, cosa que provocà una certa confusió en l’atribució d’auques, bé que la tasca del fill és d’una qualitat molt inferior

Professor, des del 1919, a Göttingen, desenvolupà el pensament de Jacob Friedrich Fries , centrant-se principalment en la qüestió gnoseològica, la qual, segons ell, depassa els aspectes metafísics i incideix en principis de natura ètica, jurídica i política És autor d' Über das sogenannte Erkenntnisproblem ‘Sobre l’anomenat problema del coneixement’, 1908, Die neue Reformation ‘La nova reforma’, 1908, System der philosophischen Rechtslehre ‘Sistema de la doctrina jurídica filosòfica’, 1920 i Demokratie und Führerschaft ‘Democràcia i cabdillisme’, 1920

D’origen berber i home d’una gran cultura, ajudà a l’ascens polític d’Almansor i compartí amb ell la regència d’Al-Andalus en ésser proclamat Ḥisam II 976 Intentà, sense èxit, d’aliar-se amb el general Ġalib per palliar el creixent poder d’Almansor, però fou processat i empresonat 978 per aquest i morí escanyat a la presó El 974 rebé l’ambaixada catalana que reiterava l’obediència del comte Borrell II a Còrdova

Fou ardiaca de Tarragona i jutge del breu Traslladat a Barcelona, hi fundà, el 1673, l’oratori de Sant Felip Neri, en el qual esmerçà els seus béns, i el dirigí alguns anys Carles II el nomenà conseller de competències de Catalunya 1679 i li oferí el bisbat de Vic, que ell renuncià El 1689 acceptà el bisbat de la Seu, on celebrà dos sínodes a Guissona És autor d’uns Ejercicios de San Felipe Neri

És un “assaig adreçat a dirigir les facultats de l’esperit humà” —sobretot l’"enteniment pràctic"—, partint del realisme filosòfic contra l’idealisme de la filosofia romàntica i de l’anàlisi de les fonts del coneixement i de les facultats de l’home Tot ell és amarat de la filosofia del sentit comú, d’origen setcentista, que Balmes poà de C Buffier a través de la filosofia de Lovaina És l’obra balmesiana més reeditada i traduïda

Refugiat a l’Argentina, Fontana presentà el Manifiesto Blanco 1946, i alhora, plasmà la nova tendència en la seva obra escultòrica i pictòrica posterior Bàsicament consistia en la creació d’un espai mitjançant la matèria i un ritme de masses i buits els quals, en articular-se, donen un espai i també mitjançant el contrast dels colors, de la llum i l’ombra i de gruixuts empastats que l’artista estripava amb incisions típiques en ell

La interleucina-1 , també anomenada factor alliberador dels limfòcits, és secretada per la cèllula presentadora de l’antigen i estimula l’activitat dels limfòcits específics contra l’antigen a què són propers La interleucina-2 , també anomenada factor de creixement dels limfòcits, secretada pels limfòcits T4 activats, és capaç d’estimular el desenvolupament dels limfòcits que disposin en la seva superfície de receptors capaços de combinar-se amb l’antigen responsable i que prèviament hagin contactat amb ell

La potència apetitiva o apetit és pròpia d’aquells éssers que tenen coneixement Com que l’escolàstica distingeix el coneixement sensible i el coneixement intellectual, afirma també l’existència de l' apetit sensible , que té per objecte el bé particular, percebut pels sentits i pot ésser encara apetit irascible o apetit concupiscible, segons que aquest bé presenti o no dificultat, i l' apetit intellectual o voluntat, que té per objecte el bé en ell mateix, aprehès per la intelligència

Inicià la seva carrera amb melodrames, com Michel Pauper 1870, i comèdies còmiques, com L’enfant prodigue 1868, que no tingueren gaire èxit Féu de crític teatral, i després, cenyint-se a un realisme estricte, estrenà les seves millors peces Les corbeaux 1882, teatre naturalista que després d’ell no arrelà, i La parisienne 1885, escèptica comèdia de costums burgesos Ja a l’època fou representat en francès a Barcelona i pogué influir damunt Àngel Guimerà

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i obtingué el Premi Franz Liszt El 1941 debutà a Berlín sota la direcció de Wilhelm Furtwängler Refugiat a Suïssa a partir del 1942, hi inicià estudis amb Clara Haskil Posteriorment fou professor a Lucerna 1959-68 i Zuric 1969-76 Amb Ferenc Fricsay enregistrà els concerts de Bartók i Beethoven, i posteriorment els de Mozart, dirigint ell mateix des del piano l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg