Resultats de la cerca
Es mostren 3942 resultats
parenostre
Cristianisme
Pregària principal del cristià (començada amb els mots ‘Pare nostre’) que fou ensenyada per Jesús mateix.
Els jueus s’unien diàriament al culte del temple recitant una pregària de costum Jesús n'ensenyà una de pròpia als seus seguidors Les primeres peticions s’interessen per les coses de Déu —invocat per Jesús com a Pare— que ens faci comprendre, salvant-nos, la seva santedat li correspon de fer-ho com a rei que és i que ja realitza al cel el seu propòsit Les peticions restants s’interessen per les nostres coses el pa que ens alimenta aquí o en el Regne, el perdó, si perdonem, i no caure en la temptació La forma corrent del parenostre és de l’evangeli de Mateu La forma de Lluc, més curta, és…
Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Ram
Història
Baró de Beniparrell, fill i successor d’Eiximèn Peres Escrivà i Saranyó i de Beatriu Ram.
Sostingué, el 1457, lluites cavalleresques amb Pere Pallars de Lladró, que amb Lluís de Boïl estava implicat en les bandositats que dugueren a la mort Jaume Guillem Escrivà i Martí, amb la vídua del qual, Isabel Serra, es casà Es mullerà després amb Castellana de Montpalau, cunyada del seu germà Joan Escrivà de Romaní i Ram Vengué Beniparrell a Lluís de Vilanova, i mitja baronia de Patraix al comte de Cocentaina Implicat novament en bandositats amb Joan del Milà en 1477-79, aquest darrer any fou nomenat lloctinent de València, càrrec que no arribà a exercir Fou nomenat virrei de Sardenya el…
Contracte d’aprenentatge de Pere Garcia amb el pintor Francesc Borrassà
Art gòtic
1407-08 Pere Garcia, natural de Peñafiel, al regne de Castella, acorda amb el pintor de Girona Francesc Borrassà que s’estarà amb ell durant dos anys per aprendre l’ofici O Perdut A Arxiu Històric de Girona, notaria de Girona 4, 57, folis 3v-4 Pere Garcia, natural de Peñafiel, del regne de Castella, de grat etc, em sotmeto i em confio a vós, Francesc Borrassà, pintor de Girona, del present als dos anys i mig pròxims, per aprendre el vostre ofici de pintor Us prometo que durant tot aquest temps us serviré bé i de la manera que millor pugui en totes les coses lícites i honestes que em maneu, i…
Urraca de Castella
Història
Infanta de Castella.
Filla primogènita de Ferran I de Castella i de Sança I de Lleó Juntament amb la seva germana Elvira rebé del seu pare en testament la senyoria de tots els monestirs dels seus regnes, amb la condició de no casar-se Mostrà una gran afecció pel seu germà Alfons VI, vuit anys més petit que ella, amb qui, segons els juglars i la historiografia àrab, mantingué relacions incestuoses Quan Alfons heretà el regne de Lleó 1065, li cedí el govern de la ciutat de Zamora, que Urraca regí amb el títol de reina En ésser derrotat Alfons VI de Lleó per l’altre germà seu, Sanç II de Castella,…
Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela

Cristòfor Crespí de Valldaura
© Fototeca.cat
Història del dret
Història
Jurisconsult.
Vicecanceller de la corona catalanoaragonesa 1652-71 Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Borja , heretà del seu pare la comanadoria de Montesa Doctorat en dret a Salamanca 1627, fou catedràtic a València, on fou també fiscal 1632-42 de l’audiència El 1642 anà a la cort com a regent del Consell d’Aragó, que presidia el cardenal Gaspar de Borja i de Velasco Fou membre del Consell de la Croada des del 1646, i el 1652 ascendí a vicecanceller Com a tal formà part de la junta de govern de Marianna d’Àustria 1665-72 Publicà Observationes illustratae decisionibus Sacri Supremi Aragonum Consilii…
Pirna
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya, a l’esquerra de l’Elba.
Té fàbriques de cellulosa i seda artificial, bé que antigament fabricava drap i fonia ferro Sotmesa temporàniament al regne de Bohèmia, ha estat sempre un mercat fronterer entre Saxònia i Bohèmia Conserva un convent de dominicans actualment museu, una església dedicada a la Mare de Déu i la Casa de la Ciutat, tots construïts al s XVI
el Cabeçó
Serra que separa l’Alacantí (Canal de Xixona) de la Marina Baixa (vall de Relleu), de direcció S-N, al sud de la serra de la Grana; culmina al tossal del Cabeçó (1.205 m alt.).
Fou frontera meridional del Regne de València entre la reconquesta i el 1304 L’antic castell de Cabeçó era emplaçat dins el terme de Relleu de la Marina Dona nom a un enclavament d’Alacant entre els d’Aigües de Busot i de Relleu de la Marina que comprèn la capçalera del barranc d’Aigües Baixes
mangbetu
Etnologia
Individu d’un poble que habita majoritàriament a les ribes del Uelé, afluent del Congo, a la República Democràtica del Congo, i també a Uganda.
El 1985 eren uns 650 000 individus Es dediquen a l’agricultura, treballen la fusta, el coure i el vori, i són també comerciants Al s XIX establiren un regne que fou enderrocat el 1880 per traficants d’esclaus sudanesos i àrabs Llur organització social és molt complexa i força jerarquitzada Parlen una llengua del grup xarinilòtic
sala de ‘millones’
Història
Comissió permanent de les corts castellanes creada, al final del segle XVI, per a recaptar el nou impost per milions de ducats, integrada per membres de les corts.
El 1694, quan fou suprimida la diputació del regne de Castella, se'n considerà continuadora Al segle XVIII tenia sis diputats titulars —un per Catalunya i Mallorca des del 1767—, un de suplent i tres de supernumeraris Perdurà fins el 1834 amb la proclamació de l’Estatut Reial, les seves funcions foren traspassades de nou a les corts generals
Chieti
Ciutat
Capital de la província homònima, als Abruços, Itàlia.
Centre comercial d’una àrea agrícola i industrial producció tèxtil, siderúrgica, material de construcció Antiga capital dels marrucins, el 305 aC fou conquerida pels romans Pertangué als longobards i posteriorment als normands Inclosa al regne de Nàpols, Alfons el Magnànim l’erigí en capital dels Abruços el 1807 esdevingué el centre de la província de l’Abruç Citerior
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina