Resultats de la cerca
Es mostren 3609 resultats
Tassili n’Ajjer
Altiplà del desert del Sàhara, al NE de l’Ahaggar, famós per les pintures rupestres prehistòriques, ja que és un dels centres més densos del grup saharià.
Aprofitant les parets de les balmes, hi foren gravades milers de figures d’animals, de fauna salvatge elefants, rinoceronts, girafes, etc o domèstica bòvids Hi ha diversos estils, que responen a diferents cronologies, sempre abans de la desertització Foren estudiades sobretot durant els anys 1956-60
infermeria
Medicina
En certs establiments de caràcter comunitari o social (centres d’ensenyament, fàbriques, casernes, presons, etc), local on són atesos els malalts o on són practicades les cures.
La ciutat, centre de les activitats humanes
La ciutat i el camp Fins al segle XIX les grans ciutats eren excepcionals es tractava de capitals dels grans imperis, com Roma o Constantinoble, o dels principals estats absoluts, com Londres, París, Viena, Nàpols o de grans centres comercials o artesanals medievals, com Venècia, Florència, Lió Al començament del segle XIX, quan per primera vegada en la història de la humanitat la població mundial va assolir la xifra de mil milions de persones, aproximadament el 90% de la gent vivia encara en medis rurals Posteriorment, com a conseqüència de la Revolució Industrial, primer a Anglaterra i…
Ensenyament 2019
Educació
Punt i seguit El 2019 es va estrenar tot fent camí vers la traça d’innovació i renaixença pedagògiques de l’any anterior, i enmig, també, d’una continuada complexitat social i política un contínuum que va tornar a posar de nou en dubte el model d’immersió lingüística a Catalunya per motius ideològics més que pedagògics Dels conflictes i reptes no resolts va arribar la sentència del Tribunal Constitucional TC, l’11 d’abril, per acabar de resoldre el recurs presentat pel Partit Popular l’any 2009 contra diversos preceptes de la Llei d’educació de Catalunya LEC La sentència ratificava el model…
Pescara
Ciutat
Capital de la província homònima, als Abruços, Itàlia, situada a la desembocadura del riu homònim, a l’Adriàtica.
Ha estat formada per la unió de dos centres Castellammare Adriatico, a la vora N del riu, i Pescara, a la vora S La ciutat moderna s’estén al llarg del litoral, amb els barris residencials de Zani al N i de Pineta al S Centre d’estiueig i de turisme, reuneix també una certa activitat industrial, com la indústria pesquera, elèctrica, mecànica, tèxtil, alimentària i de construcció naval Anomenada Aternum a l’antigor, era famosa pel seu port Destruïda pels longobards, ressorgí a l’alta edat mitjana amb el nom de Piscaria El seu castell destruït 1209 fou reconstruït per LadislauI de Nàpols 1409…
Òtranto
Ciutat
Ciutat de la província de Lecce, a la Pulla, Itàlia, situada a l’extremitat del canal homònim.
Té port, de poc moviment comercial, i és seu d’un arquebisbat Corresponent a l’antiga Hydruntum i seu episcopal, esdevingué, a la segona meitat del segle VI, un dels centres principals de la dominació bizantina a Itàlia i punt d’enllaç comercial entre l’Orient i els països de l’Adriàtica Fou la capital de l’antiga terra d’Òtranto , part extrema de la península Salentina Amb Bari i Tàrent, fou un focus de resistència bizantina contra els normands segle XI Sacsejada per les guerres internes d’Itàlia i saquejada pels turcs 1480, fou, durant molt de temps, possessió de la corona catalanoaragonesa…
Bakú II
Nom donat a un grup d’importants jaciments petrolífers de Rússia, situats a la República de Baixkíria, a la República dels Tàtars, i a les oblasti
de Perm’, Orenburg i Samara.
El petroli es troba en roques silurianes, carboníferes i permianes, a una considerable profunditat 2 900 m a Tujmazy Hom hi extreu també gas natural, sobretot al sector de Buguruslan Tenen com a límit occidental el Kama i el curs mitjà del Volga des de Perm’ fins a Saratov i com a límit oriental, els Urals Hom hi distingeix cinc grans sectors els de Perm’ amb centre a Krasnokamsk, Samara amb centre a Syzran’, Tujmazy amb centres a l’Okt'abr’, i a Škapovo, Buguruslan i Sterlitamak-Išimbaj Les refineries principals són a Krasnokamsk, Sterlitamak, Syzran’ i Ufa D’aquí surten…
Austràlia Meridional
Divisió administrativa
Estat d’Austràlia vora la Gran Badia Australiana.
La capital és Adelaide Al nord-est, les conques dels llacs Eyre i Frome pertanyen al límit sud-oest de la Gran Conca Artesiana que acaba als contraforts del monts Flinders El nord-oest forma part del Gran Desert Victòria, on es troba la reserva d’aborígens de Yalata Vora la Gran Badia Australiana, la costa és rectilínia i pràcticament despoblada, menys a les penínsules d’Eyre i Yorke separades pel golf de Spencer, on s’aglomera la població El seu clima és desèrtic al nord-oest La pluviositat augmenta vers el sud fins a arribar a un clima temperat càlid…
Alès
Ciutat
Ciutat del departament del Gard, a la regió del Llenguadoc, Occitània, França, vora el riu Gard.
Situada als contraforts de les Cevenes, és el centre d’una important regió minera de difícil extracció carbó, pirites, on s’ha desenvolupat un gran nucli industrial ferro, acer, productes químics i tèxtils Entroncament ferroviari Antic establiment romà, Alès no adquirí relleu fins al s XI El 1200 esdevingué la seu d’una conselleria i el 1243 fou annexionada per Lluís IX Durant el s XVI fou un dels principals centres protestants d’Occitània El 1629 Richelieu posà fi a les guerres de religió mitjançant l’edicte de Gràcia d’Alès, que suprimí els privilegis polítics i militars dels protestants,…
Fillols
Vista general de Fillols
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al vessant N del massís del Canigó.
És format per la vall de Fillols , drenada per la riera de Fillols , afluent, per la dreta, del riu Major tributari de la Tet L’agricultura i el bosc hi constitueixen actualment l’única activitat econòmica fins en 1963-64 l’explotació de les mines de ferro les principals eren la Remí i la Felipart, en activitat des de temps antic, hi constituïa la principal font de riquesa, fins al punt d’ésser un dels principals centres d’extracció de ferro del Canigó El poble 153 h agl i 10 h diss 1982, fillolaires 762 m alt és al fons de la vall, a la dreta de la riera de Fillols…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina