Resultats de la cerca

Participà en diverses conjuracions absolutistes des del 1820 i fou voluntari reialista Se sumà als carlins, i el 1836 passà a Oñate, a la cort del pretendent, on anà reunint successivament els diversos ministeris del govern carlí fins arribar a ésser ministre universal el 1837 Continuà com a ministre d’estat fins que Maroto aconseguí la seva destitució febrer del 1839 Emigrà a França i retornà a la Península el 1864 Els seus Diarios 1828-31 foren publicats en 1966-67

Dirigí en diverses etapes el Reial Club Deportiu Espanyol En la seva primera temporada 1952-53, l’Espanyol fou líder durant la major part de la Lliga i acabà en quart lloc Continuà a la banqueta de Sarrià fins la penúltima jornada de la Lliga 1954-55 i hi retornà a mitjan campanya 1960-61 En l’edició 1963-64 tornà a l’Espanyol formant tàndem amb Pere Areso, però fou cessat abans d’acabar la primera volta de la Lliga

Formada al CBF Olesa, l’any 1979 fitxà pel CB Intima, antic Picadero, on jugà fins a la seva desaparició el 1985 Aconseguí tres títols de Lliga 1980, 1981, 1983 i tres Copes de la Reina 1980, 1983, 1985 Després d’abandonar l’aleshores Comansi, tornà a incorporar-se al CB Olesa, on jugà fins a la seva retirada i al qual continuà lligada com a entrenadora Des del 2014, el Nou Bàsquet Olesa organitza anualment el Memorial Joana Grau

S’inicià al CN Barcelona i guanyà la prova de debutants de la Jean Bouin 1960 La temporada següent feu el salt al FC Barcelona i passà a entrenar-se amb Gregorio Rojo Aconseguí un rècord estatal júnior de 1500 m obstacles, i fou campió català de cros de la mateixa categoria 1963 Fou campió de Catalunya absolut de 3000 m obstacles 1963 Continuà vinculat amb l’atletisme a través de les competicions de veterans, i per les seves tasques com a jutge

Unitats de l’exèrcit de Burkina Faso alliberen 126 ostatges segrestats per militants d’Al-Qaida del Magrib Islàmic en un hotel de la capital, Ouagadougou En l’operació moren 29 persones de 18 nacionalitats diferents, tres dels quals eren terroristes El mateix dia, el grup segresta una parella de metges australians que havien installat un hospital a la frontera amb Mali, en el qual treballaven des dels anys setanta Jocelyn Elliott és alliberada el dia 7, mentre que el seu marit continua segrestat

Neix a Combrailles, al Massís Central, i flueix, molt encaixat, en direcció septentrional Poc abans de Montluçon, rep el Tardes per l’esquerra A Saint-Amand-Montrond canvia de direcció i flueix vers el NW fins a Vierzon, on rep el Yèvre per la dreta i gira vers l’oest Poc abans de Tours, el seu curs continua parallel al del Loira, i tots dos travessen la ciutat, fins a llur confluència, poc abans de Langeais El seu règim, pluvial, és molt irregular i registra fortes crescudes

Derivat primitivament del nom d’un dels pares, del lloc d’origen o d’un apellatiu, donà origen a l’actual cognom Establerta ja la forma jurídica, en continuà l’ús en les capes populars per exigències de concreció i d’expressivitat motiu , àlies Referit normalment a característiques físiques o morals de la persona alludida, fou conegut ja a l’antigor Cicero , ‘el del cigró al nas’ Nassus , ‘el nassut’, etc, i caracteritzà personatges importants medievals Carles el Calb, Oliba Cabreta, Guifré el Pelós, etc

Ingressà a l’orde dels salesians i fou ordenat prevere el 1953 Es doctorà en dret canònic a Torí El 1960 fou nomenat bisbe auxiliar de San Salvador i el 1977 bisbe de Santiago de María, fins que fou cridat a ocupar la seu de l’arquebisbat de San Salvador, vacant per l’assassinat d’ Óscar Arnulfo Romero 1980 Continuà la línia de compromís social del seu antecessor i esdevingué mitjancer de pau entre el govern i el Front Farabundo Martí d’Alliberament Nacional

Era beneficiat del Pi de Barcelona des d’abans del 1730 Anà a Madrid cap al 1736, on fundà i dirigí amb Martínez Salafranca el Diario de los Literatos de España , que, a desgrat de la protecció del rei Felip V i del ministre José de Campillo, fou molt combatut a causa de la seva posició crítica i polèmica sols sortí dos anys 1737-39 Continuà a Madrid, on escriví sobre temes de crítica literària El 1756 fou nomenat membre de l’Academia Española

Deixeble de GPilon, de qui continuà l’estil però amb una correcció romana que li restà força i caràcter Treballà per a la família Montmorency al castell d’Écouen, als sepulcres del conestable Anne de Montmorency i de la seva muller i en el monument al cor del conestable tots tres al Musée du Louvre Posteriorment treballà per a Enric IV a la façana de la Petita Galeria del Louvre La seva obra mestra és l’estàtua orant de Marie de Brabançon-Cany 1601, Musée du Louvre