Resultats de la cerca
Es mostren 5409 resultats
Bernat I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (835-844), de Narbona (828-844) i de Barcelona (826-832 i 835-844), conegut també per Bernat de Septimània.
Fill de Guillem I de Tolosa i germà de Gaucelm , comte de Rosselló Es formà, probablement, al palau imperial el seu pare era cosí germà de Carlemany, i fou apadrinat per Lluís el Piadós El seu nomenament com a comte de Barcelona 826 provocà la revolta d’ Aissó i Guillemon, amic i fill, respectivament, de l’antic comte Berà, contra el domini estranger encarnat en els successors de Guillem I de Tolosa 826-827 Bernat pogué vèncer la revolta i fou premiat amb la successió en el comtat de Narbona 828 i en altres comtats de Septimània dependents d’aquest Besiers, Magalona, Nimes i,…
aprisió
Història del dret
Ocupació d’una terra erma sense titular directe amb el propòsit de rompre-la i d’explotar-la convenientment.
L’aprisió fou un dels mitjans emprats pel poder públic per a dur a terme la tasca de repoblament de les contrades septentrionals de la península Ibèrica, especialment a Catalunya i a la zona castellanolleonesa, els primers segles de la Reconquesta, devastades a conseqüència de les escomeses dels sarraïns i de les reaccions cristianes Les modalitats de l’aprisió, requisits per a efectuar-la, títol que adjudicava, etc, no eren uniformes en les diverses regions alludides Bé que el principi d’on arrencaven d’origen romà era d’un domini eminent dels predis erms i sense amo, per part de la potestat…
Castell de Mejà (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Aquest castell pertanyia al comtat de Berga, i juntament amb el de Salo defensava i controlava la vall de la riera de Salo, o del riu Duarri com antigament s’anomenava No es pot establir cap evolució de les dependències del castell, car les restes actuals no permeten de reconèixer ni la forma que tenia El castell no apareix documentat fins al primer jurament que feu el feudatari del lloc entre el 1068 i el 1095 El domini eminent del castell estigué en mans dels comtes de Cerdanya, i quan s’extingí aquesta família foren els comtes barcelonins els qui continuaren tenint aquest domini El…
Sant Salvador de Pira
Art romànic
El poble de Pira és situat a la riba dreta del riu d’Anguera, al límit oriental del terme Aquest indret, senyorejat des del segle XI fins a la darreria del XII pels Puigverd, passà posteriorment als templers, els quals el 1248 compraren el domini total sobre Pira a Guillem de Montclús Amb l’extinció de l’orde del Temple, la dominicatura de Pira entrà a formar part del domini dels hospitalers, els quals mantingueren la senyoria fins a la desamortització del segle XIX La primitiva església parroquial dedicada a sant Salvador —de la qual resten alguns vestigis a la part més alta de la població—…
Castell de Batea
Art romànic
La vila de Batea és dalt d’un petit turó de 376 m d’altitud, al sector meridional del terme Aquest castell, avui totalment desaparegut, és mencionat l’any 1153 en l’escriptura de donació del castell de Miravet feta pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona als templers segons es consigna en aquest document, la fortalesa de Batea restava inclosa dins l’ampli terme del castell de Miravet L’àrea de Batea i tots els nuclis propers fou molt de temps oblidada pels templers en la tasca de colonització això va permetre una acció d’Alfons I, en contradicció amb la donació inicial del 1153 Així, l’…
Castell de Castigaleu
Art romànic
Aquest castell en època islàmica controlava la marca amb el comtat de Ribagorça Conquerit en temps de la nova dinastia pamplonesa, en principi el seu domini estigué vinculat a un important llinatge indígena, els senyors de Rallui-Beranui Sunyer Josfred es titulà senyor de Castigaleu entre el 1040 i el 1060 Els seus descendents, Ramon Sunyer i Rotlan Ramon, gaudiren del feu fins que aquest darrer va ésser declarat traïdor 1085 Tanmateix, ja el 1069 Ramon Dac, senyor de Cornudella, figura com a tinent de Castigaleu Al segle XII la història del castell de Castigaleu és semblant a la del veí…
Baus

Armes dels Baus
Família de barons occitans posseïdora de vasts dominis a Provença, entre la vall de Roine i el país d’Ais, l’origen dels quals era la fortalesa dels Baus.
Aquesta estirp es remunta a Hug I dels Baus , senyor dels Baus, Berra i Marinhan 1026-60 Era fill de Ponç el Jove i net de Ponç el Vell , vescomte d’Arle i Marsella Durant el segle XII es distingiren particularment per l’oposició al domini del casal de Barcelona, fins al punt que les enomenades guerres bausenques ocupen un lloc important en la llegenda i en la història de Provença Però la imaginació popular ha desorbitat aquestes lluites, englobant-hi el record confús de l’enfrontament entre els casals de Tolosa i de Barcelona, mentre que la revolta dels Baus restà limitada a un període força…
el Camp de Tarragona
Regió natural i històrica del Principat de Catalunya, que comprèn les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès.
Ocupa el territori, entre el mar, que limita pel S la Depressió Prelitoral, i la Serralada Prelitoral serres de l’Argentera, de Colldejou i de Llaberia, a l’W les muntanyes de Prades i la serra Miramar, al N el Montagut i el Montmell a l’E, i que forma un semicercle entorn de la plana, la qual té forma de mitja lluna i ascendeix lentament des del mar La zona muntanyosa, formada pels vessants de marina de la Serralada, ocupa un 25% de la regió, que té en conjunt 1568 km 2 La població total s’apropava als 500000 h a la segona meitat de la segona dècada del segle XXI, amb una densitat superior…
Castell d’Aguilar de Segarra
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes del castell des del costat sud-est F Junyent-A Mazcuñan Les nombroses restes del castell són situades en un pendent, ja prop del cim, d’un turó de 622 m d’altitud, que es dreça vora l’actual nucli habitat, a la banda nord-oriental del terme municipal d’Aguilar de Segarra, no gens lluny del territori de Fonollosa Long 1°37’42” — Lat 41°45’03” Hom hi va per la carretera que, amb origen a Manresa, mena a Calaf Poc després del quilòmetre 20 i a mà esquerra, hi ha un camí carreter que deixa al peu del turó on hi ha les restes del castell, al cim del qual…
Els preceptes per als barcelonins
Document de Carles el Calb en què agraeix la fidelitat dels barcelonins i concedeix al seu bisbe Frodoí diners per a reparar la catedral, 875-77 ACB / RM Els ciutadans de Barcelona entenent la paraula “ciutadà” en l’antic sentit romà del terme homes amb la plenitud dels seus drets polítics van obtenir com a mínim tres preceptes dels sobirans carolingis De fet només se n’ha conservat un, el més tardà, però per les referències que s’hi feia en els documents anteriors, Ramon d’Abadal aconseguí reconstruir en gran part el primer d’aquests preceptes, obra de Carlemany, i considerà el segon, del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina