Resultats de la cerca
Es mostren 1937 resultats
Sant Martí de Taüll (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Dos aspectes de l’absis major d’aquesta església, gairebé del tot desapareguda, tal com es trobava l’any 1978 Arxiu Gavín Dos aspectes de l'absis major d’aquesta església, gairebé del tot desapareguda, tal com es trobava l’any 1978 Arxiu Gavín Les restes de l’església de Sant Martí són a la planta baixa de l’edifici de les antigues escoles de Taüll, entre el nucli urbà i el barri de Sant Climent, a la plaça de Sant Martí JAA Mapa 33-9 181 Situació 31TCH234097 Història No es tenen referències històriques sobre aquesta església El cartoral de Lavaix esmenta una església titulada Sant…
Mas de la Creu de Pedra (Guixers)
Art romànic
Situació Mas medieval, excavat l’any 1970 per Manuel Riu, situat al costat del camí vell de Sant Llorenç de Morunys a Berga, a la riba dreta de l’aigua de Valls Poc abans de passar el punt quilomètric 25 de la carretera que va de Sant Llorenç de Morunys a Berga, prop del mas can Sastre Serra, surt, a mà dreta, una pista que baixa fins al riu abans de passar el pont de Ritort, cal agafar, a mà dreta, el camí vell que travessa la riera de Salnitre i s’enfila pel vessant cobert per un bosc de pi roig a uns 500 m del pont, al costat del camí, hi ha les restes del mas de la Creu de Pedra Casa…
Santa Coloma de Ger
Art romànic
Situació Aquesta església és la parroquial del petit poble de Ger, arredossat a la muntanya, a 1 135 m d’altitud Mapa 36-10 217 Situació 31TDG049963 Per a accedir-hi des de Puigcerdà, cal prendre la carretera N-260 en direcció a la Seu d’Urgell Al cap d’uns 9 km trobarem, a mà dreta, el poble de Ger RMAE Història El primer esment de la parròquia de Ger s’ha de cercar en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 819 document segurament redactat al final del segle X L’any 1026, l’ardiaca Ponç feu un llegat a Santa Coloma de Ger d’un mas que havia comprat a Baró juntament…
magnetòfon

Esquema d’un magnetoscopi de tipus domèstic amb el detall de l’enregistrament helicoidal en sentit oblic respecte a l’avanç de la cinta
© Fototeca.cat
Electroacústica
Música
Aparell d’enregistrament magnètic de sons, basat en la imantació permanent d’un suport adequat, generalment una cinta magnètica.
Permet d’enregistrar i de reproduir quasi immediatament tota mena d’informació acústica i també impulsos que no depassin el límit de les freqüències audibles 20 kHz La base on és fet l’enregistrament és una matèria magnètica composta d’òxids ferrosos i fèrrics dipositats en un suport, que primitivament fou en forma de fil metàllic fil magnètic , però que posteriorment fou abandonat i substituït per una cinta magnètica Aquesta és disposada en una bobina i, desenrotllada adequadament, passa a enrotllar-se en una altra bobina buida L’element actiu que efectua l’enregistrament és un cap magnètic…
electròfon
Música
Dit de l’instrument en què el so és generat mitjançant dispositius elèctrics o electrònics.
Al principi, aquesta categoria no incloïa els instruments elèctrics en què el so és produït per l’amplificació electrònica d’una vibració mecànica, com la guitarra elèctrica, però més tard hi foren incorporats Com en la majoria dels instruments tradicionals, l’estructura bàsica dels electròfons consta d’un generador de vibracions, un sistema amplificador del so i un sistema de modulació Els generadors més freqüents solen ser de tres tipus circuits electrònics o elèctrics oscillants, compostos bàsicament de reactàncies i condensadors muntats en sèrie sintetitzadors sensors electromagnètics…
Les falgueres o filicates
Consideracions generals Detalls morfològics i anatòmics del protallus de les filicates a aspecte general dels protallus, amb els arquegonis enclavats a la part superior de la làmina i els anteridis a la inferior a partir d’un arquegoni fecundat comença a desenvolupar-se l’esporòfit, o sigui la falguera comunament visible b detall dels anteridis madurs, alliberant espermatozoides c detall dels arquegonis l’arquegoni més augmentat, amb una ovocèllulal d espermatozoide pluriflagellat i espiralat fecundant una ovocèllula Mikel Zabala/Jordi Corbera La classe de les filicates, també anomenada…
Els megalòpters
Característiques de grup Els megalòpters són insectes neuropteroïdeus primitius, de colors poc vistents i de dimensions mitjanes o grans, algunes tan grans que han donat lloc al nom del grup Tenen el tegument poc esclerificat, el cap prògnat, el tòrax quadrangular i dos parells d’ales membranoses, subiguals i amb venació abundant, de configuració poc evolucionada Són holometàbols i en el seu desenvolupament postembrionari apareixen larves aquàtiques del tipus campodeïforme, proveïdes de tràquees abdominals Tenen una àmplia distribució, si bé són especialment freqüents a les zones tropicals i…
Els pancàrides
Els pancàrides són crustacis molt petits de menys de 4 mm de llargada, que es troben formant part de la fauna hipogea i també de la de les aigües termals La característica morfològica més conspícua d’aquests organismes és l’existència, a les femelles, d’una cambra incubadora en posició dorsal, que no és més que una prolongació posterior de la closca El seu descobriment i la seva caracterització taxonòmica és relativament recent l’any 1927 se’n trobà per primera vegada un exemplar, que rebé el nom de Thermosbaena mirabilis i, vistes les seves característiques peculiars, fou inclòs dins d’un…
Les llengües d’Amèrica i de les Filipines. 1494-1992
“Els catalans d’Amèrica han estat pioners dels estudis indians”, ha escrit l’antropòleg Claudi Esteve Fabregat I segueix “Això va començar ben aviat amb el jerònim Ramon Paner que, el 1494, en ocasió del segon viatge de Cristòfor Colom a les Antilles, ja va fer de primer missionòleg, de primer lingüista i de primer etnòleg europeu a les Índies” Lingüistes i etnòlegs D’aleshores ençà, la contribució catalana al coneixement i a la fixació per escrit de les llengües d’Amèrica no s’ha interromput Lluís Nicolau d’Olwer en féu un primer balanç publicat a Mèxic el 1963 La comissió Amèrica i…
Terres riques, sòls pobres
La diversitat dels substrats i la diversitat dels sòls Si el clima és un factor determinant de la presència de selves plujoses a les regions equatorials de la Terra i en controla significativament la distribució i la composició, el paper dels sòls no és menys determinant Però els sòls, en una determinada posició del paisatge, són sempre fruit d’una interacció de substrat geològic, clima i organismes, i en el cas de les selves plujoses el paper d’aquests darrers és singularment rellevant Sovint es pensa que els sòls de les selves plujoses tenen una variabilitat relativament petita, però en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina