Situació
Mas medieval, excavat l’any 1970 per Manuel Riu, situat al costat del camí vell de Sant Llorenç de Morunys a Berga, a la riba dreta de l’aigua de Valls.
Poc abans de passar el punt quilomètric 25 de la carretera que va de Sant Llorenç de Morunys a Berga, prop del mas can Sastre Serra, surt, a mà dreta, una pista que baixa fins al riu; abans de passar el pont de Ritort, cal agafar, a mà dreta, el camí vell que travessa la riera de Salnitre i s’enfila pel vessant cobert per un bosc de pi roig; a uns 500 m del pont, al costat del camí, hi ha les restes del mas de la Creu de Pedra.
Casa
Planta i seccions de les dependències del mas.
Pel que es desprèn de les excavacions, sembla que aquest mas fou construït vers l’any 1000. El seu moment més bo cal situar-lo els segles XII i XIII. A causa de la crisi demogràfica dels segles XIV i XV, fou abandonat; l’any 1483 ja no era ocupat. En aquesta mateixa època, una família que hi havia viscut s’estava a la vila de Sant Llorenç de Morunys. Sembla, però, que els segles XVI-XVIII, tot i que potser d’una manera si fa o no fa intermitent, encara fou habitat.
Segons els estudis realitzats pel mateix Manuel Riu, l’explotació que depenia d’aquesta casa tenia unes 10,70 ha de terres de conreu, repartides en uns tretze camps, una part dels quals foren abandonats i es convertiren en bosc i una altra part passaren a dependre del proper mas de can Sastre Serra.
Un dels tipus d’habitatge més primitius, que es troba amb petites variacions en una bona part d’Europa, es compon de dues cambres: una de destinada als homes i una altra de destinada al bestiar. El mas de la Creu de Pedra té aquestes característiques. A Vilosiu (municipi de Cercs, Berguedà), en canvi, hom troba una situació potser una mica més evolucionada: aparició d’un rebost i potser d’una cambra del forn (mas B) o bé fragmentació de l’àmbit dedicat al bestiar (mas A). A la baixa edat mitjana s’anà més enllà, i es generalitzà el mas amb un pis superior.
L’habitació destinada als homes, al mas de la Creu de Pedra, té una llargada d’uns 8,30 m i una amplada de 3,80 m. A llevant i a migjorn, aquest espai, que servia com a dormitori i com a menjador, és tancat per uns murs amb un gruix d’uns 80 cm; a ponent — on hi ha la cort per al bestiar— el mur és una mica més prim, fa uns 50 cm; a tramuntana, tal com se solia esdevenir en aquests masos medievals (per exemple a Vilosiu, al Berguedà), hi havia una roca, a la qual era adossada la construcció.
L’àmbit que hom creu que era destinat al bestiar, com ja hem dit, era al costat del lloc d’habitació, a ponent de l’edifici, i tenia una longitud d’uns 6,50 m i una amplada d’uns 3,50 m, sense comptar les parets, Els seus murs tenen un gruix que oscil·la entre els 50 i els 80 cms.
Al costat de llevant del mas sembla que hi podia haver hagut un corral. A migjorn passava, a tocar, el camí vell que anava de Sant Llorenç a Berga. La porta de l’habitació dormitori-menjador, almenys en la darrera etapa, era situada a l’extrem de migjorn de la paret de llevant i s’obria al corral que hem esmentat més amunt; tenia 1,15 m d’amplada. És probable, però, que la porta primitiva fos situada a la façana de migjorn —vers el camí—. Aquesta possible porta era limitada per dues grosses pedres verticals que feien de muntants, i segurament fou tapiada el segle XVI.
Tal com se sol esdevenir en aquest tipus de construccions pageses, els murs eren formats amb pedres sense treballar, o a tot estirar, un xic escalabornades.
La coberta, que inicialment havia d’ésser de lloses i argila, era d’un sol vessant inclinat vers migjorn. A la roca que hi ha al fons de l’habitació encara podem veure alguns forats destinats a aguantar les bigues d’aquesta coberta.
Les úniques mostres de ceràmica medieval que hi aparegueren foren dos fragments de ceràmica grisa dels segles XII i XIII-XIV, respectivament.
En un nivell superficial —50 cm— aparegueren diversos trossos d’una creu feta amb pedra del segle XIII, que segurament havien pertangut a la creu que hi havia al costat del camí a uns 14 m a ponent del mas, la qual fou destruïda l’any 1936.
Bibliografia
- Manuel Riu i Riu: El manso de “La Creu de Pedra”, en Castelltort, municipio de Guixers (provincia de Lérida), “Noticiario Arqueológico Hispánico. Arqueología”, I, Madrid 972, pàgs. 183-196.
- Manuel Riu i Riu: El habitat en Cataluña en la Alta Edad Media (siglos IX-XIII), “Atti del Colloquio Internazionale di Arqueologia Medievale”, Palerm 1976, pàgs. 3-9.