Resultats de la cerca
Es mostren 3180 resultats
Lope Alberdi Recalde
Música
Orguener basc.
Deixeble d’Aquilino Amezua, esdevingué director dels tallers d’aquest, al passeig de Gràcia de Barcelona, l’any 1895, i el seu propietari a partir del 1896 Introduí a la península Ibèrica el secret de pistons, la mecànica pneumàtica i, més tard, el sistema elèctric Construí prop de 200 instruments, dos dels quals a Filipines i d’altres a l’Amèrica del Sud A Catalunya se’n conserven, entre d’altres, el de la Basílica de Montserrat, el de la capella del Santíssim de la parròquia de la Concepció Barcelona, el de la Seu d’Urgell i el del Sant Esperit de Terrassa És pare del també…
,
Jesús Leonardo Domínguez y Sánchez-Bordona
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver, bibliotecari i historiador.
Es doctorà en història a Madrid 1915 Dirigí la biblioteca de la Universitat d’Oviedo, la Biblioteca Nacional de Madrid 1917, la del palau reial de Madrid 1931 i la provincial de Tarragona 1942-63 La seva obra és fonamental per a l’estudi de la miniatura medieval a la península Ibèrica Catálogo de la exposición de códices miniados españoles 1929, Catálogo de los manuscritos catalanes de la Biblioteca Nacional 1931, La miniatura española 1930, Manuscritos con pinturas 1933, El escritorio y la primitiva biblioteca de Santes Creus 1952, La biblioteca del virrey don Pedro Antonio de…
Museu de Ceràmica Popular
Museu
Museologia
Centre museístic obert al públic l’any 2001 a l’Ametlla de Mar.
Té el seu origen en la Fundació Privada Martí-Castro, creada el 1992 El 2006 reobrí les portes després d’un any i mig de tancament, i gràcies a un acord entre l’ajuntament, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona, passà a ser de titularitat pública El fons museístic, format per objectes de ceràmica popular de tota la península Ibèrica, del Marroc i d’altres països del món, és considerat el fons més gran del seu gènere exposat a Europa A les seves sales permanents s’exposen uns 4500 objectes ordenats en quatre circuits els usos de la ceràmica, els centres…
llengua d’Espanya
Història
Nom de l’antiga circumscripció territorial de l’orde militar hospitalari de Sant Joan que comprenia la península Ibèrica.
El 1462 el gran mestre Pere Ramon Sacosta l’escindí en dues Aragó i Castella-Portugal
Laie
Ciutat
Nom hipotètic d’una suposada ciutat (o poblat) ibèrica identificada amb Barcelona, concretament amb el poblat emplaçat a Montjuïc.
La font única del nom són les monedes ibèriques amb el rètol Laiesken , que tant es pot llegir 'moneda dels de Laie’ com 'moneda dels laietans’, és a dir, del poble dels laietans, ben documentat Malgrat aquesta base tan feble, la teoria de Laie identificat amb Barcelona ha estat molt acceptada des de la fi del s XIX, i encara ho és força
vas campaniforme
vas campaniforme
© Fototeca.cat
Arqueologia
Prehistòria
Tipus de ceràmica del final de l’Eneolític i de l’edat del bronze.
El nom prové del fet que aquesta ceràmica sovint té una forma que recorda vagament la d’una campana invertida, però n'és l’element més característic la decoració geomètrica, incisa, que hom pot trobar en peces que no tenen forma de campana Hom la troba en territoris molt extensos, des de la península Ibèrica fins a l’Europa central Bohèmia, Polònia, etc, també a Mallorca i, esporàdicament, a les illes de Sardenya i Sicília, i fins i tot al litoral de l’Àfrica del nord Marroc, Algèria Esdevé, doncs, un document excepcional que permet de relacionar cronològicament cultures de…
salesià
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa Societat de Sant Francesc de Sales, fundada a Torí (Itàlia) per sant Joan Bosco el 1859 i reconeguda per Pius IX el 1864 (les seves Constitucions foren aprovades el 1874), per educar cristianament la joventut pobra.
S'estengué ràpidament per tot Europa i l’Amèrica llatina La primera casa a l’Estat espanyol fou el collegi d’Utrera 1881, i la segona les escoles professionals de Sarrià Barcelona, fundades el 1884 sota el patronatge de Dorotea de Chopitea i de Villota, per educar joves obrers La visita del fundador a Barcelona 1886 donà una gran empenta a la congregació, que s’estengué ràpidament per tot el país L’impulsor fou Felip Rinaldi, director de la casa de Sarrià 1889-92, que fins el 1901 en fundà dinou a la península Ibèrica El 1902 la província ibèrica fou dividida en…
cultura del bronze valencià
Prehistòria
Nom donat des del 1962 a la cultura que ocupà gairebé tot el País Valencià durant l’edat del bronze.
Començà vers el 1600 aC i el moment final és molt incert, puix que, llevat la franja nord, on hi ha vestigis de cultura indoeuropea, a la resta del país no hi ha indicis de cap altra civilització fins a l’època ibèrica, entorn de l’any 500 aC És de característiques semblants a la cultura d’El Argar , amb la qual fou confosa durant molt de temps Les diferències amb aquesta depenen sobretot dels ritus sepulcrals no hi ha enterraments al subsol de les cases, de la menor riquesa dels instruments de metall, derivada segurament de la manca de jaciments metallífers al País Valencià i de…
escola de traductors de Toledo
Nom donat als grups d’intel·lectuals que treballaren a Toledo a l’època del seu segon arquebisbe Raymundo d’Agen (1126-52), i després, sota el mecenatge d’Alfons el Savi (1284).
Cal notar, però, que hom no hauria de parlar d’una escola de Toledo pròpiament dita, perquè aquesta activitat traductora no sols fou general a tota la península Ibèrica consta, a més a més, l’existència de traductors a Barcelona, a la vall de l’Ebre, a Lleó, a Sevilla, a Múrcia, a Burgos, etc, sinó que també es desenvolupà al Llenguadoc, al Rosselló i a Provença i, bé que en menor grau, també a Itàlia Les diverses escoles de traductors, doncs, gràcies a les quals la ciència oriental —és a dir, l’àrab, amb tots els elements que havia incorporat de la tradició grega, hellenística,…
guerra contra Napoleó
Història
Resistència armada i persistent del poble hispànic a les pretensions de Napoleó Bonaparte d’imposar-hi el seu germà Josep com a rei, en substitució dels Borbó.
Ferran VII, el monarca que fou encimbellat pel motí d’Aranjuez març del 1808, hagué de renunciar els seus drets a Baiona, on l’havia induït el propòsit que l’omnipotent emperador dels francesos el reconegués Poc abans el poble de Madrid, ajudat pels artillers Daoiz i Velarde, es rebellà contra les tropes napoleòniques, que es disposaven endur-se els darrers representants de la família reial, rebellió severament reprimida per Murat, nomenat lloctinent general del regne Pel juny la insurrecció s’estengué per tot el país, i els francesos no la pogueren sufocar El mariscal Bessières obrí la marxa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina