Resultats de la cerca
Es mostren 1825 resultats
Robert Lachmann
Música
Etnomusicòleg alemany.
Un dels principals representants de l’escola berlinesa de musicologia comparada, estudià filologia a les universitats de Berlín i Londres Durant la Primera Guerra Mundial, per encàrrec de C Sachs i EM von Hornbostel, realitzà gravacions fonogràfiques a presoners de guerra no europeus, principalment d’origen àrab i indi Després del 1918 estudià musicologia amb J Wolf i C Stumpf, com també llengües semítiques amb E Mittwoch, i el 1922 es doctorà a Berlín amb un estudi sobre música urbana tunisiana L’any 1927 començà a treballar com a bibliotecari a la secció de música de la…
Galceran Albanell
Historiografia catalana
Mestre del futur Felip IV i arquebisbe de Granada.
Membre de l’estament militar català amb formació humanística i amb coneixement de llengües orientals, l’any 1612 fou nomenat tutor del príncep Felip i es traslladà a viure a la cort Figurà des d’aquell moment entre els personatges influents de la cort, al qual els consellers barcelonins podien demanar ajuda en cas de necessitat Ordenat de sacerdot, rebé l’abadia d’Alcalá la Real i més tard, l’arquebisbat de Granada Deixà inèdits un Compendio de la Historia General de España —citada, entre d’altres, per Nicolás Antonio— unes instruccions de govern dirigides al comte duc d’Olivares Biblioteca…
tedèum
Música
Cant de lloança i d’acció de gràcies a Déu de la litúrgia llatina, anomenat així pel seu primer vers, Te Deum laudamus: te Dominum confitemur ('Us lloem, oh Déu: us reconeixem com a Senyor').
La font més antiga en què apareix és l' Antifonari de Bangor ~690, obra que tradicions diverses atribueixen a sant Ambròs o a Nicetes de Remesiana ~335-441 En un principi formà part de l’ofici diví, però amb el temps fou cantat al final de la missa, en processons o, en general, en ocasions especialment solemnes que requerien un himne d’acció de gràcies El cant monòdic del tedèum ha estat caracteritzat per fórmules de recitació salmòdica En la polifonia del Renaixement es musicava en la forma d’un motet especialment elaborat G Binchois, R de Lassus En temps més recents s’han compost tedèums…
Répertoire International de Littérature Musicale
Música
Organització per a l’elaboració d’una bibliografia internacional d’escrits científics sobre música i disciplines que s’hi relacionen.
Eina fonamental per a la recerca en música, proporciona informació sobre la bibliografia més recent en totes les llengües Creat l’any 1966, té la seu a la Graduate School de la City University of New York Es concebé seguint l’exemple de projectes similars que ja existien per a altres disciplines, com el RILA Répertoire International de la Littérature de l’Art El seu naixement i la seva història estan lligats al del projecte RISM El seu primer editor fou Barry S Brook i actualment ho és Barbara Dobbs Mackenzie Classificada per temes, aquesta bibliografia inclou títols originals,…
Christine Nöstlinger
Filosofia
Literatura
Escriptora austríaca.
Formada com a dibuixant, es dedicà inicialment a illustrar contes infantils, i des de la segona meitat dels anys seixanta començà a escriure els propis textos Amb més de 150 títols, entre els quals hi ha Die feuerrote Friederike ‘Frederica la pèl-roja’, 1970, Wir pfeifen auf den Gurkenkönig ‘Ens rifem del rei dels cogombres’, 1972, Maikäfer flieg Mein Vater, das Kriegsende, Cohn und ich ‘Vola escarabat El meu pare, el final de la guerra, Cohn i jo’, 1973, premi de literatura juvenil alemanya 1974, Konrad oder das Kind aus der Konservenbüchse ‘Konrad o el nen que va sortir d’una llauna de…
Antoni Mir i Fullana
Entitats culturals i cíviques
Promotor cultural.
Llicenciat en filologia hispànica 1984 i en filologia catalana 1987 per la Universitat de les Illes Balears, els anys 1974-82 milità en l’Organització d’Esquerra Comunista i en el Moviment Comunista de les Illes Soci de l’ Obra Cultural Balear OBC, en fou director executiu 1986-90, secretari 1990-91 i president 1992-2004 Fou secretari executiu 1986 del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana a les Illes Balears, membre 1988-95 del Consell Rector de la Universitat Catalana d’Estiu, directiu de l’Associació Voltor organització impulsora a les Illes Balears de les emissions de TVC i…
Tintín
Pàgina d’una edició catalana de Tintín
© Fototeca.cat
Personatge que dona nom a una sèrie d’historietes il·lustrades creada pel dibuixant belga Hergé (pseudònim de Georges Rémi).
El reporter Tintín aparegué el 1929 acompanyat del seu gos Milú dins del setmanari juvenil Le Petit Vingtième i ben aviat assolí un èxit esclatant, que ha convertit el personatge en un dels més famosos i prototípics del gènere Fins el 1976, en què es publicà la darrera aventura, se li anaren unint una bona colla de personatges el capità Haddock, el professor Tornassol, els agents de policia Dupond i Dupont, Bianca Castafiore, etc, igualment característics i aviat esdevinguts també molt populars, que conformen un univers molt particular Les aventures són recollides en un total de 23 àlbums,…
Socors Roig Internacional
Nom amb què fou conegut als països occidentals l’organització soviètica Meždunarodnaja Organizacija Pomožči Tvorcam Revol’ucii (MOPR) (‘Organització Internacional d’Ajut als Artífexs de la Revolució’).
Creada el 1922 per decisió del Komintern, tenia per finalitat donar ajut material i jurídic i suport moral als presos i emigrats polítics, i a les famílies dels revolucionaris morts en la lluita Promogué campanyes per a l’alliberament de presos polítics, així com una campanya contra el terror als Balcans, a Polònia, als països bàltics, a la Xina, etc A la península Ibèrica donà ajut als perseguits pels fets d’octubre del 1934 i, durant la guerra civil de 1936-39, treballà activament a favor dels damnificats per la guerra a la zona republicana, sobretot a la rereguarda, procurant aliments,…
‘Umar Ḫayyām
Astronomia
Literatura
Matemàtiques
Poeta, matemàtic i astrònom persa.
Visqué a la cort del seljúcida Malik Šāh , el visir del qual, Niẓām al-Mulk, li encomanà la creació i la direcció d’un observatori astronòmic a Merv Reformà el calendari iranià reduint l’antic any solar persa al lunar musulmà És autor, en àrab, de dos tractats de filosofia i de ciències de la natura i de notables obres algèbriques mètode per a l’extracció d’arrels quadrades i cúbiques, classificació d’equacions de segon i de tercer grau segons el nombre dels termes que contenen —bé que no arribà a resoldre ni les imaginàries ni les negatives—, etc Assolí, però, la màxima fama com a poeta És…
Eugène Tisserant
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i orientalista francès.
Sacerdot 1907, ensenyà llengües orientals a l’Apollinare de Roma 1908-13 i fou conservador dels manuscrits orientals de la Biblioteca Vaticana 1908, de la qual fou nomenat prefecte 1930 Cardenal 1936 i bisbe d’Òstia 1937, fou secretari de la Congregació per a les Esglésies Orientals 1936-59 i bibliotecari i arxiver de l’Església Romana 1959-71 Fou també degà del collegi cardenalici des del 1951 A Montserrat, el 1952 donà la benedicció abacial al PAnselm Albareda, que l’havia succeït com a prefecte de la Biblioteca Vaticana, i el 1959 consagrà el nou altar major, acte que, no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina