Resultats de la cerca

Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, i catedràtic de literatura espanyola a l’Escola Universitària de la Universitat Jaume I La seva tesi doctoral, dirigida per Emili Giralt, tractà de la Demografía sanitaria a Castellón de la Plana 1973 Ha publicat diversos articles sobre aquest tema, entre els quals “Francisco Gavaldà y su memoria sobre la peste” Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura , 1971, “La demografía sanitaria de Castellón en el decenio 1843-1852” Actas del III Congreso Nacional de Medicina , 1971, “Terminología médica” Primer Congrés d’Història…

Llicenciat en filologia catalana, és professor de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari Collaborador en revistes de crítica literària, entre d’altres  Els Marges 1989-92, ha publicat l’edició crítica de La novella històrica en la literatura catalana 2013, de Maurici Serrahima En el vessant de la literatura infantil ha publicat, entre d’altres,  El pirata Gorgo 2009, L’orquestra Ursina 2012 i tres volums de la sèrie Jan Plata La crida dels pirates , 2013, premi Josep Maria Folch i Torres 2012 El sabre de Serapió , 2014, i La mort i la violeta , 2014 En literatura per a…

Llicenciat en dret, l’any 1990 ingressà als Mossos d’Esquadra  i ascendí en l’escalafó fins a arribar a cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal 2013 L’abril del 2017 fou nomenat major dels Mossos d’Esquadra, càrrec vacant des de la retirada del primer titular Joan Unió 1994-2008 Comandà l’operatiu policial que feu front als atemptats de l’agost del 2017 a Barcelona i a Cambrils , tasca per la qual el cos rebé reconeixement internacional i les medalles d’Or de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb altres cossos policials i d’emergència Dies…

Vida Durant la dècada del 1940 s’inicià com a ajudant de muntatge, principalment a la productora Emisora Films A partir del 1948 fou successivament contractat pels estudis de doblatge Fono Barcelona, per la productora Estela Films i la nova empresa d’Ignasi F Iquino, on debutà com a muntador en cap amb Camino cortado 1955 Després treballà amb Antonio Santillán Cuatro en la frontera , 1956-57 Antoni Momplet Julia y el celacanto , 1959 Josep Maria Forn Pena de muerte , 1961 i Los culpables , 1962 Francesc Rovira i Beleta Los atracadores , 1961 Armand Moreno Maria Rosa , 1964 i José Antonio…

Vida Cap al 1960 i amb la collaboració del seu oncle Josep Maria Tintoré i Rovira, un dels caps de la Metro-Goldwyn-Mayer, creà Programación de Films Marítimos Profilmar, empresa que s’inicià subministrant títols en 16 mm a les companyies navilieres perquè es projectessin als vaixells La primera cinta en 35 mm que la casa distribuí a l’àrea de Catalunya, Aragó i Balears fou Furtivos 1975, José Luis Borau Parallelament, s’ocupà fins el 1969 de la representació de Brepi Films, distribuïdora madrilenya fundada el 1957 per José Brea i Emiliano Piedra Participà també en la producció d…

Vida A partir del 1974 s’integrà a la Secció de Cinema Amateur de la Societat Coral Joventut terrassenca, on es donà a conèixer amb un seguit de curts Després es formà a l’EMAV 1980-83 i continuà fent curts S’inicià com a guionista i realitzador de sèries televisives i debutà amb el pilot El rei i el carboner 1981, que codirigí amb Joan Guitart, i que esdevingué la sèrie El món màgic del màgic Bruffi 1984-85, 26 30’ per a Antoni D’Ocon Productions Amb aquest productor feu també el llarg de titelles La tribu dels aurons 1986-87 i alhora la sèrie Els aurons 26 26’, així com Els fruittis 1989-…

Fill de Francesc Oliver, senyor de la baronia de Balsareny, esdevingué un dels cavallers tortosins més influents i poderós cap de bandositats El 1519 fou síndic de Tortosa a la cort que se celebrava a Barcelona, encarregat de tractar de les eleccions municipals, que aquell any ocasionaren seriosos aldarulls entre els gremis Durant les Germanies valencianes, defensà Benicarló i Peníscola, i el lloctinent general de València, a més, li demanà que reunís 2 000 homes del Principat 1521 Fou nomenat coronel de la gent de Catalunya que s’incorporà a l’exèrcit reial —en bona part comandats per…

Fill dels també actors Marià Ozores i Francès i Laura Puchol Debutà en teatre, però passà al cinema, on feu papers còmics d’home rústic i bonhomiós en films com Calabuig 1955, Recluta con niño 1956, Suspendido en sinvergüenza 1962, etc Atacat de paràlisi, actuà encara en televisió i teatre El poder , de J Calvo Sotelo El seu germà  Marià Ozores i Puchol Madrid, 5 d’octubre de 1926 – 21 de maig de 2025, director cinematogràfic d’un centenar de pellícules, realitzà films còmics, de comèdia fàcil amb un cert erotisme, sovint protagonitzades pels seus germans i també actors com Alfredo Landa,…

Advocat, exercí la professió a Buitrago i a Madrid en aquesta ciutat estudià economia i collaborà a El Corresponsal , diari que dirigia el seu amic Aribau En 1841-46 dirigí la companyia concessionària del monopoli de la sal Fou elegit diverses vegades diputat, des del 1847, any que fou nomenat director general del deute públic El 1853 ocupà, durant tres mesos, el ministeri d’hisenda establí el deute fluctuant i el 1856 tornà a ocupar la direcció general del deute públic Ingressà a la Sociedad Libre de Economía Política de Madrid, i contribuí a la fundació de l’Asociación para la Reforma de…

Professà a la cartoixa d’Escaladei el 1595, que decorà com també decorà les cartoixes de Montalegre, Portaceli i Las Cuevas Andalusia, on pintà dues sèries de les vides de la Mare de Déu i de sant Bru aquesta fou copiada en vida de l’artista i enviada a la Grande Chartreuse Tingué una gran anomenada al seu temps segons Pacheco fou el millor intèrpret del tema de la Puríssima de la seva època Hom intentà que decorés una capella de Santa Maria la Major de Roma el 1608, però Guido Reni s’hi oposà L’única obra documentada d’ell fins ara és el retaule de Sant Martí de Teià 1617 Intervingué també…