Resultats de la cerca

Fou metge adjunt de neurologia a l’Hospital Clínico de Madrid 1971-73 i cap de neurologia a l’Hospital 12 de Octubre de Madrid 1973-2013, i professor de neurologia 1976-85 i de patologia mèdica 1985-2013 a la Universidad Complutense de Madrid L’any 1957 s’inicià com a autor de poemes i de teatre També fou artista plàstic, i la seva pintura s’exposà en diverses ocasions des de l’any 1983 La seva primera obra teatral fou  Cycle  1961 En el marc del XIV Festival de Teatre de Sitges 1981, estrenà l’obra  Latidos 1972-78, muntada pel grup Génesis Teatral del…

Estudià ciències exactes a Sevilla 1941-43 i més tard es graduà a l’Escuela de Arquitectura de Madrid Collaborà amb els arquitectes José Antonio Corrales, Ramón Vázquez Molezún i Xavier Carvajal en el poblat d’Almendrales, i amb Rafael de la Hoz en el collegi major Aquinas, a la ciutat universitària de Madrid Posteriorment realitzà obres com el convent i l’església de Betlem, a Màlaga 1961-64 La seva vinculació familiar i personal amb Falla i amb la ciutat de Granada el dugueren a construir el Centre Manuel de Falla, erigit en el Generalife 1962-78 Altres obres seves…

Es llicencià en filosofia 1963 a la Universitat de Madrid, on es doctorà 1965 amb la tesi La filosofía de Frege y el pensamiento contemporáneo Professor a les universitats de Madrid 1963-65, Autònoma de Madrid 1965-72 i de La Laguna 1972-77, fou catedràtic de la Universitat de Barcelona 1977-79 i d’ètica de la Universidad Nacional de Educación a Distancia UNED 1979-2006 Fou director de l’Institut de Filosofia del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC 1986-90 És considerat el principal introductor i propagador de la filosofia analítica a l’…

Des del 1735 formà part dels infants de cor de la catedral de Toledo i probablement fou deixeble de Juan de la Bermeja Segons alguns estudiosos, uns quants anys més tard apareix com a mestre de capella de l’església de la Soledad de Madrid El 1765 obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral d’El Burgo de Osma Sòria, però no hi romangué gaire temps, ja que el 1766 demanà al capítol que el deixés tornar a l’església de la Soledad madrilenya En aquesta capella musical continuà treballant fins a la seva mort Gaudí de força renom i fou consultat a l’hora de triar el nou…

Inicià els seus estudis amb el seu germà, professor de piano, i al cap de poc es traslladà a Madrid, on estudià al conservatori Autor de notable precocitat, a dotze anys compongué unes peces de ball, entre les quals Lagartijillo i Carpinterito , i a setze estrenà dues sarsueles a Alacant Quan només tenia vint anys fou director de l’orquestra del Teatre Martín de Madrid i del 1902 al 1905 ocupà el mateix càrrec al Teatro de la Zarzuela Durant els anys següents passà per diversos teatres, com el Teatro Eldorado, Teatro Cómico o el Teatro Apolo D’un estil proper a la…

Estudià, pensionat des del 1874, a Roma, on pintà Juana la Loca Madrid, Casón del Buen Retiro, quadre d’història patètic i vibrant que li valgué, malgrat no haver-se presentat mai abans a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, la medalla d’honor del 1878 i un prestigi extraordinari Obtingué també grans premis a París 1878, Viena 1882 i 1892, Munic 1882 i Berlín 1892 El 1882 el Senat li encarregà el gran oli La rendición de Granada Fou director del Museo del Prado 1896-98 i de l’Academia Española de Bellas Artes en Roma

D’una família de llauradors, estudià al seminari de València, i es llicencià en filosofia i lletres, a Madrid 1885 El 1886 ingressà al cos d’arxivers i exercí a Alcalá de Henares i a Madrid La seva obra més important és Ensayo bio-bibliográfico sobre los historiadores y geógrafos arábigo-españoles 1897 Des del 1887, publicà regularment articles sobre història del País Valencià a la revista valenciana El Archivo Deixà, inèdit, un Ensayo bio-bibliográfico sobre los naturalistas arábigo-españoles i una traducció al castellà de l’obra Ḥayy ibn Yaqẓān 1900, d’Ibn Ṭufayl

Treballà per a l’exèrcit Carles III, decidit a crear estudis oficials de veterinària, l’envià a estudiar a l’escola de veterinària d’Alfortville, a França 1783-87 Després viatjà per Europa i, en tornar, fou nomenat director de l’escola de veterinària, fundada el 1788 a Madrid Inventà un bàlsam contra les ferides que es féu cèlebre El 1808, davant l’ocupació napoleònica, fugí a Madrid acabada la guerra recuperà el càrrec i se'n jubilà el 1822 Publicà Elementos de veterinaria 1793-94, que reedità i amplià, i Nuevas observaciones físicas concernientes a la cría del…

Amplià aviat estudis a Roma, on s’installà Allà fou director de l’Academia Española de Bellas Artes 1898-1901 Acadèmic de San Fernando, el 1901 accedí a la direcció del Museo del Prado de Madrid, càrrec que exercí fins el 1918, que hagué de dimitir a causa d’un famós robatori de què fou víctima el museu De la seva obra de creació primerament orientalista i després dominada per la pintura d’història de tema venecià La coronació de la dogaressa , sobresurt, tanmateix, l’ambiciosa sèrie El Decàleg exposada a Madrid el 1916, d’un simbolisme grandiloqüent Morí cec

De formació bàsicament autodidàctica, als anys cinquanta anà a Madrid, ciutat on residí i desenvolupà tota la seva carrera artística Estigué integrada en el grup de pintors i escultors realistes castellans, format, entre d’altres, per Antonio López García , Julio López Hernández i el seu germà Francisco i Lucio Muñoz Martínez , amb el qual es casà el 1960 Exposà individualment per primera vegada l’any 1959, a Madrid La seva pintura s’inscriu dins del corrent neorrealista madrileny i se centra bàsicament en visions fredes i desolades de façanes i objectes quotidians d…