Resultats de la cerca

Gairebé no presenten dimorfisme sexual, són essencialment insectívors i es desplacen en vol sostingut i ondulat o bé peonant per terra amb rapidesa Comprèn més de 50 espècies, repartides entre els gèneres Motacilla, Anthus, Macronyx, Dendronanthus i Budytes Habiten a tot el món, excepte als pols, a Nova Guinea i a les illes d’Oceania

Té la pell llisa i lluent, de color verd viu amb variants possibles, i una línia fosca al llarg de tot el flanc De costums nocturns i grimpadors, habita en llocs humits, a la vora de rierols i estanys, sovint en grups més o menys nombrosos, en indrets de vegetació densa arbustiva a la meitat nord de Catalunya Quan arriba l’època de la reproducció, els mascles fan xiscles eixordadors, que serveixen de reclam per a les femelles

Característiques del grup Els tardígrads formen un grup homogeni d’organismes diminuts, generalment de vida lliure, que viuen al medi aquàtic, marí o continental, o al medi terrestre, en ambients sempre humits Es tracta d’organismes descoberts tardanament les primeres observacions daten de 1773, quan Goeze els anomenà ossets d’aigua donat el seu aspecte i la naturalesa dels seus moviments El nom de tardígrads, que significa "animal groguenc de moviments lents", els el donà Spallanzani l’any 1776, que pogué estudiar-los gràcies als progressos de la naixent microscòpia Actualment se’n coneixen…

Descripció Els artròpodes, bé que poden variar molt de forma externa, tenen tots ells una sèrie de característiques comunes Llur cos és constituït per una sèrie de segments i proveït d’apèndixs articulats d’on prové llur nom La segmentació és heterònoma diversos segments s’agrupen i donen lloc a les diferents regions del cos Hom hi pot distingir en general una regió cefàlica, una regió toràcica i una regió abdominal Segons els grups, aquestes regions queden més o menys delimitades i reben diferents noms així, en els insectes hom parla de cap, tòrax i abdomen, en els crustacis, de cèfalon,…

Situació Vista de l’interior de l’església amb l’absis E Pablo L’església, actualment adossada al mas Fàbrega, corona un serral que es dreça proper a la barriada de Cal Fusteret, a la riba esquerra del Cardener i a la banda meridional del terme Long 1°46’04” - Lat 41°49’05” Per a arribar-hi cal agafar la carretera de Manresa a Cardona Al quilòmetre 12,7 hi ha el camí que arrenca de Cal Fusteret, que es troba a mà dreta La pista que mena a l’església té un recorregut curt, bé que és molt costeruda i es troba en molt mal estat Cal demanar la clau a la casa que s’adossa a la capella FJM-AMB…

Definició El còlera és una malaltia infectivocontagiosa aguda d’origen bacterià, endèmica a la zona del Golf de Bengala però d’estranya presentació al nostre medi Evoluciona amb diarrees abundants que poden comportar la deshidratació, l’estat de xoc i la mort Causes L’ agent etiològic del còlera és un bacil gramnegatiu anomenat Vibrio cholerae , que es classifica dins del gènere Vibrio pel fet que té una forma molt allargada i prima, i perquè està dotat de gran mobilitat Hom diferencia diversos tipus d’aquest germen, però el V cholerae anomenat 01 és l’únic que causa la malaltia aquest, al…

La paleontologia ha donat una perspectiva històrica al fenomen vital, de tal manera que ha fet entrar en el marc de les coordenades terrestres una quarta dimensió, la del temps La paleontologia pot ésser vista a través de dos prismes i presenta dos vessants la paleontologia estratigràfica, que estudia objectivament els fòssils i amb ells determina l’edat relativa de les capes geològiques, i la paleontologia biològica, o paleobiologia, que observa i determina els fòssils com a restes d’uns éssers que visqueren en un passat més o menys remot És des d’aquesta darrera visió que la paleontologia…

Hifes d’un tricomicet que vivien fixades a la membrana peritròfica de l’intestí de les larves del dípter Simulium noelleri , vistes al microscopi de contrast de fases Correspon a l’espècie Harpella melusinae S’hi poden observar òrgans de fixació basals, nombroses tricòspores corbades més clares i conjugació entre tallus no formadors de tricòspores al centre Stephen T Moss Constitueixen un curiós grup de fongs molt especialitzats que viuen a l’interior de l’intestí d’artròpodes, com ara larves de dípters, miriàpodes, crustacis, etc Només una espècie viu al tegument extern d’artròpodes…

La fotja Fulica atra és inconfusible pel color negre del plomatge i pel color blanc del bec i la placa frontal Les potes, verdoses i amb els dits gruixuts i lobulats, com s’aprecia a la fotografia de dalt, sobresurten darrere el cos durant el vol Diferent de la polla d’aigua, la fotja neda en grups nombrosos per les aigües obertes, lluny de la vegetació litoral i, malgrat la distància, es pot reconèixer per la forma arrodonida del dors i el color blanc de les plaques frontals a baix Xavier Ferrer i Ramon Torres Amb una distribució relativament àmplia absent d’Andorra, la fotja…

El talpó muntanyenc Microtus agrestis és molt semblant al talpó dels prats M arvalis Té les orelles pràcticament cobertes pel pelatge i amb les vores poblades de pèls llargs La coloració del dors és de tons marró vermellós o foscos, i menys grisosos que en el talpó dels prats Les mesures corporals són les següents 102,5-123 mm de cap i cos, 28,5-44,5 mm de cua, 16-20 mm de peu posterior, 10-12,5 mm d’orella el pes és de 21,5-41,5 g Eduardo Saiz És un arvicòlid de dimensions mitjanes i de forma compacta Té el cap ample i el musell rom, i la cua fa aproximadament un terç de la seva longitud…