Resultats de la cerca
Es mostren 3167 resultats
estel nan marró
Astronomia
Objecte estel·lar gasós, ric en hidrogen i de massa inferior a 0,08 masses solars i superior en unes poques desenes a la massa de Júpiter.
Els nans marrons s’originen d’aquells protoestels que, en tenir una massa inferior a un 8% de la massa solar, no han pogut desenvolupar la pressió i la temperatura necessàries al seu interior per a iniciar reaccions de fusió d’hidrogen La contracció del protoestel produeix un objecte ric en hidrogen que radia en infraroig, però que no es pot considerar un estel pròpiament dit per la manca de reaccions nuclears internes El llindar entre un nan marró i un planeta gasós gegant és confús De totes maneres, es considera que els planetes de gas provenen de núclids sòlids que han acretat material…
Lluís Pere Fàbregues
Cristianisme
Arquebisbe de Nicòsia (Xipre).
Cridat a Xipre pel seu germà l’almirall i comte de Patràs Joan Pere Fàbregues , fou nomenat arquebisbe de Nicòsia el 1471, malgrat l’oposició veneciana El 1472 fou ambaixador del rei de Xipre Jaume II prop del papa Sixt IV A la mort d’aquest 1473 esdevingué cap de la resistència contra Venècia —que ajudava la reina Caterina Cornaro—, fins a matar l’oncle de la reina Andreu Cornaro L’ajuda veneciana obligà els conjurats a fugir i a refugiar-se a Rodes i després a Nàpols, des d’on Lluís intentà en va casar el fill del rei de Nàpols Ferran I, Alfons, amb la reina de Xipre Caterina Cornaro, la…
Maria I d’Anglaterra
Història
Reina d’Anglaterra i d’Irlanda (1553-58).
Filla d' Enric VIII d'Anglaterra i de Caterina d'Aragó , succeí el seu germanastre Eduard VI Lleial a la religió catòlica, exercí una forta pressió perquè el parlament anullés la política religiosa del seu pare, Enric VIII, i aprovés la tornada a l’obediència a Roma La reina ressuscità les lleis contra l’heretgia, cosa que provocà la mort de gairebé 300 persones Es casà 1554 amb el futur Felip II de Castella , que el 1557 convencé el consell de la reina en la declaració de guerra a França, el resultat de la qual fou la pèrdua, per part d’Anglaterra, del port de Calais Del seu matrimoni no…
Institut Català d’Investigació Química
Química
Fundació privada impulsada per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de convertir-se en referent per a la química en l’Espai Europeu d’Investigació.
Situat en el nucli del que ha d’ésser el Parc Científic i Tecnològic de Tarragona, inaugurà una primera fase l’any 2003 amb 8 012 m 2 de superfície construïda i fou ampliat en 4 800 m 2 l’any 2009 L’edifici, estructurat de forma modular i sota criteris de sostenibilitat que minimitzen el consum d’aigua i energia, disposa de 27 laboratoris de recerca, 3 de suport a la recerca i 4 laboratoris tecnològics, tots a càrrec de personal altament especialitzat A més, hi ha un laboratori dedicat a la Ressonància Magnètica Nuclear, un clúster d’ordinadors, un laboratori per a reaccions a…
Corneille Jean François Heymans
Medicina
Fisiòleg belga.
Estudià medicina a la Universitat de Gant i posteriorment a les de París, Lausana, Viena i Londres El 1922 fou nomenat professor de farmacodinàmica a la Universitat de Gant i l’any 1930 substituí el seu pare en la càtedra de farmacologia i en la direcció de l’Institut JF Heymans Els seus estudis se centraren en els receptors del sistema vascular que permeten al sistema nerviós vegetatiu regular la pressió arterial El 1929 descobrí la sensibilitat de les artèries a certes variacions químiques de la sang, cosa que permet regular la respiració de manera que arribi la quantitat adequada d’oxigen…
ultrafiltració
Química
Tipus de filtració, complementari de la diàlisi, que hom efectua emprant paper de filtre impregnat amb col·lodió o amb gelatina endurida.
D’aquesta manera, hom arriba a unes mides de porus prou petites per a permetre la separació de substàncies en fase colloidal, la qual cosa és impossible mitjançant papers de filtre ordinari La ultrafiltració, per a progressar a velocitat apreciable, necessita pressió o succió La mida dels porus és condicionada per la concentració de la dissolució emprada per a la impregnació del filtre, la qual cosa permet, aproximadament, de seleccionar la mida de partícula que hom vol separar En biologia s’empren els anomenats filtres de membrana, que solen ésser pellícules molt fines de nitrat o acetat de…
solenòglif
Herpetologia
Dit dels rèptils escatosos del subordre dels ofidis, a la dentadura dels quals es distingeixen dues dents davanteres solcades per un canal comunicat amb una glàndula verinosa.
Aquestes dents, mòbils i erèctils en el moment de l’atac, permeten a l’animal de clavar-les a la víctima en atacar-la Un verí molt potent, neurotòxic i hemolític, i el gran angle d’obertura de la boca en el moment de mossegar fan d’aquestes serps uns animals perillosos per a les persones ja que la posició de les dents especialitzades en la injecció de verí facilita que es puguin clavar en qualsevol part del cos A més, els ofidis solenòglifs injecten el verí a pressió, talment com si les dents fossin agulles d’injecció hipodèrmiques En repòs, les dents estan plegades al sostre de la boca…
bufador de plasma
Tecnologia
Aparell que pot projectar un doll de gasos (O 2
, Ar, CO 2
, N 2
, aire) parcialment ionitzats —i que per tant no són estrictament parlant plasmes— a temperatures de fins a 20 000 K.
Per escalfar els gasos a aquestes temperatures hom els fa passar a pressió a través d’un arc elèctric, d’una bobina d’inducció o d’un ressonador d’alta freqüència Les molècules del gas es desintegren en àtoms absorbint calor, i aquests, en topar amb l’objecte que hom escalfa, es combinen novament reconstruint la molècula i cedint la calor absorbida en la desintegració i produint un augment considerable de temperatura Polvoritzant certs metalls i injectant-los junt amb el gas d’entrada, hom pot projectar-los en estat de fusió per tal de recobrir una peça metallització Les altes temperatures…
alimentació
Tecnologia
Forniment, a un motor de combustió interna, de l’aire i del combustible necessaris per al seu funcionament.
En els motors de cicle Otto els d’encesa per guspira l’alimentació pot ésser per la simple aspiració mecànica —realitzada pels pistons en desplaçar-se al llarg del cilindre— d’una mescla aire-combustible prèviament dosificada en el carburador o bé per la injecció del combustible dins el canal d’aspiració —arran de les vàlvules— o directament dins la cambra de combustió, plena de l’aire aspirat pels pistons o també per la càrrega forçada d’aire dins el cilindre —mitjançant compressor o turbocompressor — i posterior injecció del combustible En els motors de cicle dièsel l’alimentació es…
clapó
Indústria tèxtil
Màquina utilitzada per a efectuar el rentatge a fons de la roba, després de l’operació de descruat, quan aquesta es treballa en forma de corda.
El clapó és constituït per un dipòsit, revestit de rajola de València, dins el qual hi ha un corró de fusta que pot rodar al voltant del seu eix horitzontal, sota el qual va disposada una filera d’anells de porcellana per on passa la roba Fora del bany hi ha dos corrons, també de fusta, sotmesos a pressió regulable i recoberts d’una corda gruixuda de cànem o espart que fa de coixí en esprémer la roba El seu funcionament és el següent la roba en forma de corda entra en el bany per un dels seus extrems, passa per sota del corró submergit guiada pels anells de porcellana i després pels corrons…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina