Resultats de la cerca
Es mostren 2068 resultats
cànon digital
Dret
Gravamen aplicat sobre la compravenda de diverses menes de dispositius i aparells de còpia, enregistrament o reproducció digitals.
La seva finalitat és compensar editors i autors d’obres de creació originals pel que és considerat un prejudici en els drets d’autor derivat de la pràctica que possibiliten els mitjans digitals d’efectuar-ne còpies privades i difondre-les El cànon no s’aplica directament sobre la compra final, sinó que grava importadors i fabricants d’equips i dispositius electrònics, cosa que, tanmateix, repercuteix en l’encariment del preu final del producte L’any 2010, en vint-i-dos dels vint-i-set estats de la Unió Europea , s’havia establert alguna mena de cànon digital, bé que la quantia, el mecanisme…
Pere Foix i Cases
Literatura catalana
Economia
Política
Sindicalista i escriptor.
Vida i obra Militant anarquista afiliat a la CNT, fou amic de Seguí, Pestaña, Peiró, etc Visqué a París 1914-1919, on, el 1918 amb el pseudònim Xifort , escriví a Le Libertaire , i també a L’International Collaborà en diaris i diverses revistes anarquistes de Barcelona, entre les quals cal subratllar el setmanari Acción que arribà a dirigir les revistes Mañana i Revista blanca i els diaris El Diluvio i el Noticiero Universal de Barcelona Fundà Despertad , a Vigo Fou empresonat repetidament durant la dictadura de Primo de Rivera, i arran de la seva militància sindicalista hagué d’exiliar-se a…
, ,
Mario Draghi

Mario Draghi
© Banc Central Europeu
Economia
Política
Economista italià.
Graduat per la Universitat de Roma 1970 i doctorat pel Massachusetts Institute of Technology 1976, del 1981 al 1991 fou professor a la Universitat de Florència Formà part del consell de directors executius del Banc Mundial 1984-90 i fou director general del Tresor d’Itàlia 1991-2001 Des d’aquest càrrec dirigí el comitè que elaborà la legislació financera i corporativa i la normativa per als mercats financers del país, i el 1993 fou nomenat president del comitè per a les privatitzacions d’Itàlia Els anys 2002-05 ocupà càrrecs directius a la Goldman Sachs International, i el desembre del 2005…
Agustín de Betancourt Molina
Construcció i obres públiques
Enginyer canari.
Una pensió que li concedí el rei Carles III li permeté de traslladar-se a Madrid el 1778, on completà la seva formació científica i tècnica als Reales Estudios de San Isidro i a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando Després d’unes actuacions encertades al canal Imperial d’Aragó i a les mines d’Almadén, on proposà solucions imaginatives per a l’explotació de les mines, el comte de Floridablanca el becà perquè ampliés coneixements de geometria i d’arquitectura subterrània a París l’any 1784 A França completà la seva formació en hidràulica i mecànica fins l’any 1791 Durant aquest…
Fundació Ramon Llull
Fundació que té com a finalitats intensificar l’estudi, la promoció i la defensa de la llengua catalana i fomentar-ne la projecció exterior, així com dels diferents àmbits culturals que s’hi expressen.
Té la seu a Ordino Principat d’Andorra La Fundació vetlla també pel compliment de la legislació sobre la llengua, en collaboració amb altres organismes i organitzacions públiques i privades, i ajuda a impulsar les actuacions de l’ Institut Ramon Llull que coincideixin amb els seus objectius Es constituí entre el Govern d’Andorra i l’Institut Ramon Llull el 31 de març de 2008 El 15 de gener de 2009 s’hi incorporaren el Consell General dels Pirineus Orientals, l’Ajuntament de l’Alguer i l’Associació Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull El 2013 s’hi afegí la Xarxa de Municipis i Entitats…
Santiago Calatrava i Valls
La Torre de Calatrava, el Palau Sant Jordi i l’Estadi Olímpic, de Barcelona
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Arquitecte, enginyer i escultor.
Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control 1993-96 i la terminal de l…
Sant Martí de Provençals (Barcelona)
Art romànic
L’antic terme de Provençals s’estenia a llevant de la ciutat de Barcelona, des de les muralles fins a les vores del riu Besòs, i des de mar fins al turó del Carmel Aquest era l’indret dels anomenats “camps provincials” de la colònia romana de Barcino, destinats, segons Carreras Candi, a pastures públiques Comencem a trobar les primeres referències documentals al final del segle X Així, el topònim “Provençals” s’esmenta ja el 986 el 989 apareix l’expressió “ in terminio de villa Provincialis ” en la venda d’un hort realitzada pel comte Borrell a Vives i Ermovígia el 994 la menció…
Convent de la Mercè o de Santa Caterina (Tortosa)
Art romànic
Es desconeix la data exacta i el lloc inicial d’establiment dels religiosos mercedaris a Tortosa Segons uns autors fou l’any 1230, mentre que altres apunten a una data posterior al 1244 Sigui com sigui, el cas és que l’any 1250 el bisbe i el capítol donaren als frares mercedaris una capella i un cementiri als afores de la ciutat, propers al convent de Sant Francesc, segons un document conservat a l’Arxiu Capitular Aquesta ubicació la confirmen i precisen Els Costums de Tortosa i un document de l’any 1340 que fa referència a la casa dels frares de Santa Caterina Pensem que l’edifici devia ser…
renda bàsica
Economia
Ingrés regular que tot ciutadà percep individualment de l’Estat independentment dels ingressos que obté d’altres fonts (laborals, herències, negocis de compravenda, etc.) i de l’edat, la situació laboral, etc.
Projecte sorgit sobretot en medis universitaris els anys cinquanta i encara no portat a la pràctica, alguns mecanismes comptables o fiscals s’hi apropen de manera parcial o condicionada, com ara l’impost negatiu sobre la renda i els complements salarials Els defensors de la renda bàsica justifiquen la mesura, en primer lloc, com una manera d’eliminar la pobresa i també els cercles viciosos que en molts casos impedeixen sortir-ne Igualment consideren que amb la seva aplicació molts dels serveis bàsics de l’ estat del benestar resultarien superflus, amb la consegüent simplificació i estalvi de…
República de Sud-àfrica 2015
Estat
Les protestes dels universitaris, els escàndols de corrupció i el poder de convocatòria de Julius Malema, el dirigent de Lluitadors Econòmics de la Llibertat EFF van mostrar el malestar social per la gestió del president Jacob Zuma, reelegit al maig del 2014 En unes protestes que van començar a la prestigiosa Universitat de Witwatersrand, a Johannesburg, els estudiants es van manifestar als campus contra la pujada de preus de les matrícules, una mesura que Zuma va retirar, i el racisme A la Universitat de Stellenbosch, prop de Ciutat del Cap, els universitaris van reclamar més classes en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina