Resultats de la cerca
Es mostren 2520 resultats
Antoni Sala i Isern
Literatura
Escriptor que signa com Toni Sala.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Girona, exercí a l’ensenyament secundari i és professor a la Universitat Pompeu Fabra S’inicià com a narrador amb el volum de contes Entomologia 1997, premi Documenta 1996, gènere que continuà a Bones notícies 2001, Un relat de la nova immigració africana 2004 i Provisionalitat 2012 Com a novellista ha publicat Pere Marín 1998 Gorilla blanc Memòries d’en Floquet de Neu 2003 Rodalies 2004, premi Sant Joan i Nacional de literatura 2005, paràbola de la tensió entre la llibertat i la conformitat Marina 2010, retorn angoixant…
,
Baruj Benacerraf

Baruj Benacerraf
© Steve Gilbert
Medicina
Metge veneçolà naturalitzat nord-americà.
D’origen sefardita, quan tenia cinc anys la seva família s’establí primer a París i després als EUA, on es naturalitzà l’any 1943 Inicià els seus estudis als EUA, a la Universitat de Columbia, i s’hi graduà en biologia l’any 1942, i posteriorment al Medical College de Virginia, on es graduà en medicina el 1945 Mobilitzat com a metge militar durant la Segona Guerra Mundial, el 1947 ocupà un càrrec docent a la Universitat de Columbia i inicià les seves investigacions sobre el sistema immunitari Per motius familiars hagué de retornar a París i del 1949 al 1956 treballà a l’Hospital Broussais De…
Stanisław Lem

Stanislaw Lem
© Wojciech Zemek
Literatura
Novel·lista polonès.
Estudià medicina, carrera que no exercí mai, i féu feines diverses que compaginà amb la dedicació a la literatura fins el 1951, en què, amb la publicació de Astronauci ‘Els astronautes’, es professionalitzà com a escriptor, especialment de ciència ficció, gènere en el qual és considerat un autor cabdal En la seva producció, amarada d’un pessimisme que s’expressa a través d’un humor àcid, ocupen un lloc destacat Solaris 1961, de la qual Andrej Tarkovskij féu una celebrada versió cinematogràfica el 1972, narració que descriu el gradual descobriment d’un planeta dotat de sensibilitat per part d’…
Paul Frederic Bowles
Literatura
Música
Escriptor i compositor nord-americà.
Els anys vint viatjà per Europa, el nord d’Àfrica i l’Amèrica del Sud De retorn als EUA 1929, inicià una fructífera activitat com a compositor de produccions teatrals i fou aconsellat per compositors com VThompson, SRevueltas i, especialment, ACopland Casat el 1937 amb l’escriptora Jane Auer, més coneguda pel nom de casada, Jane Bowles , els anys quaranta s’establí a Tànger i esdevingué una figura aïllada del món intellectual nord-americà Més tard, el moviment contracultural el reivindicà com un dels seus referents Com a compositor, és autor de peces generalment breus de gran…
Aurelio de la Vega
Música
Compositor cubà.
Estudià amb F Kramer i el 1947 es traslladà als Estats Units per rebre lliçons de composició d’E Toch De retorn a Cuba 1948, continuà els estudis de composició i fou nomenat degà de l’Instituto de Música A Iglesias de la Universidad de Oriente de Santiago de Cuba 1953-59 L’any 1959 s’exilià a Los Angeles, on començà a ensenyar en diverses institucions Finalment s’establí a la Universitat de Northridge, i hi fundà un estudi de música electrònica El 1994 es retirà amb el títol de professor emèrit Parallelament, s’ha dedicat a la composició, ha fet conferències per Llatinoamèrica i…
Manuel Burgès
Música
Compositor i professor català.
Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i posteriorment a Colònia, on es doctorà en musicologia Al seu retorn a Barcelona, organitzà la Societat Barcelonesa de Concerts 1898, societat que cal distingir de l’entitat del mateix nom que creà Robert Goberna l’any 1903 L’entitat tenia, sobre el paper, el suport de personatges importants de la música del seu temps, com E Grieg, J Massenet, G Charpentier, T Bretón i I Albéniz, entre d’altres, si bé els membres de la junta de govern no tenien renom Tot i així, cal suposar que durant la seva estada a Alemanya, Burgès…
Francisco de Peñalosa
Música
Compositor castellà.
El primer document referit a aquest compositor data del 1498, en què el jove Peñalosa fou acceptat com a cantor a la capella musical de Ferran el Catòlic L’any 1511 fou nomenat mestre de capella de l’infant Ferran d’Aragó El seu nom continuà en els registres de la casa reial d’Aragó fins el 1516 El seus serveis foren recompensats amb una canongia a la catedral de Sevilla, atorgada el 1517, que no arribà a ocupar i que fou la causa de diversos litigis amb el capítol Després de la mort de Ferran, marxà a Roma, on s’establí entre el 1517 i el 1525 De retorn a Sevilla, ocupà el…
Sebastián Iradier Salaverri
Música
Compositor basc.
Es formà en l’àmbit religiós a Vitòria i a Salvatierra El 1833 marxà a Madrid a estudiar composició, i aviat fou conegut en els ambients de la cort, per la qual cosa renuncià a la seva plaça d’organista i sagristà a Salvatierra Des del 1839 fou professor de solfeig i cant al Real Conservatorio de Madrid, mentre participava activament en la vida musical i associacionista de la ciutat Considerat un liberal a qui agradava la bona vida, freqüentava els salons de la burgesia i l’aristocràcia madrilenya, per a la qual compongué un gran nombre de peces de saló, sobretot cançons i valsos corejats El…
Gérard Mourou

Gérard Mourou
© University of Michigan
Física
Físic francès.
Graduat per la Universitat de Grenoble 1967, es doctorà el 1973 per la Universitat de París IV Université Pierre et Marie Curie, actualment la Sorbona Després d’una estada postdoctoral a la Universitat de Califòrnia Berkeley, s’incorporà a l’École Polytechnique de París fins el 1977, que passà al Laboratori d’Energies Làser de la Universitat de Rochester Nova York El 1985, amb Donna Strickland , a qui dirigia la tesi doctoral, aconseguí generar impulsos làser de màxima intensitat i durada ultracurta, amb la qual cosa s’evitava la destrucció dels aparells que la produïen La tècnica, coneguda…
Pierre Monteux
Música
Director d’orquestra francès naturalitzat nord-americà.
Inicià els estudis de violí a sis anys i quan en tenia nou ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de B Godard, entre d’altres Músic precoç, a dotze anys dirigí una orquestra per primera vegada Més tard simultaniejà els estudis musicals, que finalitzà el 1896 amb un primer premi, amb la tasca de violinista en diverses orquestres El 1890 fou contractat com a violinista a l’Òpera Còmica i també als Concerts Colonne de París, dels quals al cap de quatre anys esdevingué director ajudant i director de cor El 1892 formà part del Quartet Geloso Al llarg d’aquest període estrenà diverses…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina