Resultats de la cerca
Es mostren 2964 resultats
Torre del Moro de Torà (Ribera d’Urgellet)
Situació Cantonada nord-est, la més ben conservada d’aquesta torre de planta rectangular ECSA - A Villaró Aquesta fortificació és prop del poble de Torà, a l’obaga de la vall de Tost, en una roca que sobresurt d’un dels contraforts de Sarraïnes Mapa 34-11253 Situació 31TGC685805 La via més còmoda per a arribar-hi passa pel coll d’Arnat, a la part de l’altiplà de Montan que dóna a la vall de Lavansa Del coll mateix surt una pista, a l’esquerra, que mena a la vall de Tost A 1 km s’arriba a una cruïlla amb la pista que va de Castellar a Torà Es continua cap a llevant uns 500 m més…
Santa Maria del castell de Fornells (Fornells de la Selva)
Art romànic
Situació Del poble de Fornells de la Selva surt una pista, en direcció sud, d’uns 600 m, que porta a l’antic castell de Fornells, ara mas del Castell Mapa L38-13333 Situació 31TDG847415 MLlC-JAA Història Tot i que no hi ha notícies concretes sobre l’església de Santa Maria, era la capella del “ kastrum de Fornels cum omni ipso alodio quod in circuitupredicti kastri habebat ”, que fou llegat per Bernat Ermengol al comte Ramon Berenguer I, segons consta en el Liber feudorum maior , en un document del maig de 1048 L’any 1049 els comtes Ramon i Elisabet cediren els seus drets sobre…
Castell de Creixell
Art romànic
Per coherència geogràfica, s’ha pretès que el territori d’ Ullastrello , donat en propi alou l’any 1060 pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis a Bernat Amat de Claramunt i a la seva muller Arsenda, correspon al lloc de Creixell tanmateix, el lloc de Crexel surt ja esmentat en un document datat també el 1060 La majoria d’autors, començant per J M Font i Rius, que seguint E Hinojosa, J Mas i S Puig, publica la carta de població donada el 20 de març de 1190 pel bisbe de Barcelona Ramon de Castellvell als que anessin a poblar la vila de Castelli Crescentis , han…
Sant Cebrià de Lleràs (Gerri de la Sal)
Art romànic
El poble de Lleràs, actualment desaparegut, era situat al pla de Corts L’any 1860 el topònim ja designava només una casa isolada El lloc de Lleràs apareix documentat l’any 1070, en una convinença entre el comte Artau I i l’abat Arnau de Gerri sobre el delme del castell de Peramea El delme dels homes de Laras era unit a aquest castell El domini del monestir de Gerri sobre el lloc de Lleràs o sobre terres situades en aquesta parròquia queda reflectit en nombrosos documents Així l’any 1104 eren els comtes Artau III i Eslonça qui donaven, per llurs ànimes, un capmàs, “ in villa que vocatur…
Sant Martí de Gurp (Tremp)
Art romànic
Situació Església romànica de gran simplicitat, malmesa i sense cobertes ECSA - J A Adell La capella de Sant Martí és situada als afores del poble de Gurp, en direcció a llevant, a frec de l’espadat que es forma en el congost del barranc de Serós Mapa 33-11252 Situació 31TCG230775 Per a anar-hi cal agafar un corriol que surt de la casa del Raval, a llevant del poble, i que en deu minuts de caminada porta a l’església JAA Història D’aquesta capella, dedicada a sant Martí, no han estat localitzades, fins ara, notícies històriques documentals que facin referència al seu passat, tot i que la…
Casa forta de Miravet (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta antiga fortalesa, en la qual s’aprecia una clara influència en la seva estructura del proper castell de Mur ECSA - J Bolòs Fortificació mig arruïnada situada uns centenars de metres més amunt del castell de Mur Des d’aquesta casa forta veiem el castell i tot un sector de la vall de la Noguera Pallaresa Mapa 33-12290 Situació 31TCG217643 Seguint la pista que porta al castell de Mur, passat un dels darrers revolts abans d’arribar al castell, surt a mà esquerra un camí carreter, molt dolent, que passa per sota del castell per la banda oest i s’enfila fins a…
Sant Cebrià de Lleràs (Gerri de la Sal)
Art romànic
El poble de Lleràs, actualment desaparegut, era situat al pla de Corts L’any 1860 el topònim ja designava només una casa isolada El lloc de Lleràs apareix documentat l’any 1070, en una convinença entre el comte Artau I i l’abat Arnau de Gerri sobre el delme del castell de Peramea El delme dels homes de Laras era unit a aquest castell El domini del monestir de Gerri sobre el lloc de Lleràs o sobre terres situades en aquesta parròquia queda reflectit en nombrosos documents Així l’any 1104 eren els comtes Artau III i Eslonça qui donaven, per llurs ànimes, un capmàs, “ in villa que vocatur…
Mare de Déu de Matadepera
Art romànic
Talla de fusta policromada de la darreria del segle XIII, que forma part actualment d’una collecció particular M Catalán En una collecció particular barcelonina es conserva una imatge de la Mare de Déu, en fusta d’àlber policromada 63 cm d’alçada, per 25,5 d’amplada i 22 de profunditat, que es considera que prové, molt possiblement, de la zona compresa entre Terrassa i Matadepera El seu estat de conservació és regular, tenint en compte que li manquen algunes extremitats, en concret els avantbraços de la mare i el nen, de manera que no en podem dir res sobre els gestos i els atributs que…
Sant Miquel de la Força (Ponts)
Art romànic
Situació Escasses restes d’aquesta església, amb part de l’absis i l’inici del mur nord ECSA - F Baltà Les ruïnes de l’església de Sant Miquel són a uns 50 m a llevant de la torre del Cargol, que domina des d’un serrat el curs de la carretera de Ponts a Artesa de Segre Mapa 33-13328 Situació 31TCG455399 Per a anar-hi cal prendre la pista que porta a la Força i que surt de la carretera de Ponts a Artesa, a uns 3 km de Ponts En arribar al cim del serrat, a les envistes de la torre, cal travessar els camps abans d’arribar a la torre es veuen les ruïnes de l’església JAA Història No…
Sant Salvador de Marcovau (Foradada)
Art romànic
Situació Capçalera d’aquest temple, ampliat amb dues capelles laterals de construcció tardana ECSA - JA Adell L’església parroquial de Marcovau és a la part alta del poble, situat sobre un turó que domina la carretera d’Artesa de Segre a Ponts Mapa 33-13328 Situació 31TCG370373 S’arriba a Marcovau per una pista que surt al costat de la fita del km 45 de l’esmentada carretera JAA Història Malgrat que no sabem amb certesa quan fou conquerit als àrabs, deduïm que no ho fou abans del 1054, car en aquell any, segons l’acta de dotació de Sant Miquel de Montmagastre, era recent la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina