Resultats de la cerca
Es mostren 1729 resultats
Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa
Art romànic
Situació Capçalera de l’església amb l’absis decorat amb un fris d’arcuacions llombardes J M Masagué L’esglesiola de Sant Pere i Sant Feliu és la parroquial de la petita i dispersa població de Gallifa, del terme judicial de Terrassa, situada al fons d’una vall, entre la serra del Castell i els cingles del massís de Sant Sadurní, a mig camí entre Sant Llorenç Savall i Sant Feliu de Codines Es dreça dalt d’un petit replà format per les depressions de dos torrentets, a recés del turó de Malgrau A llevant, davant del portal, hi ha una petita esplanada sota de la qual hi ha el mas el Racó, conegut…
Sant Pere de Mirambell (Calonge de Segarra)
Art romànic
Situació Façana de ponent d’aquesta antiga parròquia, ara capella del cementiri ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església de Sant Pere és situada, dins el cementiri, al peu de la carretera que mena a Mirambell, poc abans d’arribar al nucli habitat, constituït per un reduït grup de cases, esteses a redós del castell, a la banda sud-occidental del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG747212 L’itinerari és el mateix que hem descrit per a arribar al castell Les claus de la capella ens les deixaran els estadants d’una casa del poble, situada a la plaça, amb el vistiplau del mossèn responsable de la…
Mas de la Creu de Pedra (Guixers)
Art romànic
Situació Mas medieval, excavat l’any 1970 per Manuel Riu, situat al costat del camí vell de Sant Llorenç de Morunys a Berga, a la riba dreta de l’aigua de Valls Poc abans de passar el punt quilomètric 25 de la carretera que va de Sant Llorenç de Morunys a Berga, prop del mas can Sastre Serra, surt, a mà dreta, una pista que baixa fins al riu abans de passar el pont de Ritort, cal agafar, a mà dreta, el camí vell que travessa la riera de Salnitre i s’enfila pel vessant cobert per un bosc de pi roig a uns 500 m del pont, al costat del camí, hi ha les restes del mas de la Creu de Pedra Casa…
Castellciuró (Molins de Rei)
Art romànic
Situació Sector d’aquesta fortalesa on s’observa un llenç de muralla amb aparell d’opus spicatum F Baltà És situat dalt d’un turó sobre mateix de la vila de Molins de Rei L’eixample urbà dels darrers anys arriba gairebé a tocar de l’antiga fortificació Per arribar-hi cal seguir la carretera de Sant Bartomeu, l’avinguda 11 de Setembre i, en direcció a llevant, la carretera que hi mena, passant per les Cases d’en Graner Mapa 36-16420 Situació 31TDF190852 Història El lloc era del terme d’Olorda, on al final del segle X hi ha documentades diverses torres, una de les quals, la torre…
Santa Maria de Preixana
Art romànic
Situació Una de les esteles, probablement del segle XIII, del gran conjunt que s’ha conservat procedent del seu fossar vell JM Miró L’església parroquial de Santa Maria presideix la població de Preixana, que s’emplaça a 328 m d’altitud, als vessants del tossal del Sitjar Mapa 33-15 389 Situació 31TCG366083 Per a arribar-hi des de Tàrrega, cal agafar la carretera N-II fins a Bellpuig Des d’aquest poble, una carretera local mena directament a Preixana en un recorregut d’uns 3 km JTG Història El lloc de Preixana és esmentat en la documentació des de l’any 1082 tanmateix, la primera referència de…
Pont de Besalú
Art romànic
L’actual pont de Besalú és fruit de nombroses reconstruccions i d’algunes transformacions Si bé als fonaments, a les bases d’alguns pilars, hom hi pot trobar algunes pedres d’època romànica, gairebé tot el que hi ha actualment o bé és gòtic o bé fou refet després de les successives riuades o guerres de l’època moderna i contemporània Fins i tot, a la base d’un dels pilars, hom hi veu un escut i unes dates, segurament 1620 i 1680 Al segle X sembla que no hi havia cap pont al voltant de Besalú, sobre el riu Fluvià En un document de l’any 977, en el qual el comte-bisbe Mir donava, entre d’altres…
Sant Cristòfol de Fonolleres (Parlavà)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Cristòfol de Fonolleres és al centre del nucli d’aquest poblet, agregat a Parlavà Mapa 296M781 Situació 31TEG044523 Per la carretera local de Rupià a Torroella de Montgrí, a 1,5 km després de passar el poble de Parlavà, es troba, a mà dreta, el camí senyalitzat que, amb 500 m de recorregut, porta fins a Fonolleres Història L’església de Sant Cristòfol probablement, en temps medieval, restà molt lligada als possessors del castell de Fonolleres, alguns pocs vestigis materials del qual han restat al veïnatge del temple Aquest castell apareix al segle XI…
Basílica de Santa Magdalena d’Empúries (l’Escala)
Vista aèria de les ruïnes de l’església Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries Planta general de les estructures de l’església Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries/Universitat de Girona Situada a l’extrem meridional del turó d’Empúries l’Escala, Alt Empordà gairebé a tocar de la carretera de Viladamat-l’Escala, davant del turó de les Corts, l’església de Santa Magdalena i les estructures relacionades amb ella, formen part d’un dels assentaments suburbans que es van articular a l’entorn de la ciutat romana tardana i altmedieval d’Empúries El conjunt va ser excavat, gairebé…
El que cal saber de trastorns provocats per agents físics i químics
La hipotèrmia és un descens generalitzat de la temperatura corporal, capaç d’alterar les funcions de tots els òrgans i fins i tot de detenir les funcions vitals, que es produeix després de l’exposició prolongada a baixes temperatures, especialment si no es va ben abrigat, si s’han pres begudes alcohòliques i en cas d’inconsciència Davant d’una hipotèrmia, s’ha d’intentar augmentar la temperatura corporal de l’afectat, però de manera progressiva i no sotmetent-lo bruscament a una font de calor Se li pot proporcionar escalfor posant-lo ajagut entre altres dues persones, i també submergint-lo en…
comtat de Flandes
Geografia històrica
Territori que fou regit per distintes dinasties comtals.
La primera dinastia fou iniciada per Balduí I de Flandes , dit Braç de Ferro mort el 879, gendre de l’emperador Carles II, que hagué de defensar el comtat de les escomeses dels normands El seu fill Balduí II, dit el Calb mort vers el 919, fou, de fet, el primer comte independent El seu fill Arnulf I , dit el Vell mort el 964, i el besnet d’aquest, Balduí IV , dit el Barbut mort el 1036, continuaren la política d’independència, d’expansió —fins a tocar del ducat de Normandia i ocupant els comtats de Zelanda 1006 i d’Aalst 1033— i de consolidació territorial, seguida també pel fill del darrer,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina