Resultats de la cerca

Al s XIX aparegueren els primers vocabularis de caló els de Richard Bright 1817, 1818, George Borrow 1841 i Francisco Adolfo Coelho 1892 Els estudis de Joan Givanel i Mas 1919 i de Max-Léopold Wagner 1924 sobre el caló català com a part integrant de l’argot barceloní a causa de l’estat de corrupció de la llengua destrien difícilment els mots genuïns Malgrat tot, poden ésser reconstruïdes algunes característiques del caló català dels s XIX i XX, el qual conserva pocs trets del primitiu parlar gitano , que resten limitats generalment a les arrels d’uns quants termes Alguns d’aquests termes han…

Hom pot distingir tres menes de bulbs el massís , bàsicament constituït per la tija carnosa, com el del safrà el tunicat , format essencialment per fulles carnoses de manera que les externes, membranoses i més pigmentades, cobreixen les més internes, com el de la ceba i l' esquamós , amb fulles carnoses més curtes i imbricades, com el de la flor de lis A vegades el bulb pot ésser múltiple , com el de l’all El bulb representa un òrgan de resistència que permet a un gran nombre de geòfits de travessar l’època desfavorable freda o seca de llur cicle vegetatiu Bulb Massís del safrà 1, fulla 2,…

Ha obert colleccions en un ventall ampli de gèneres literaris com ara la narrativa “Tros de Paper”, “Narrativa/Empúries”, la poesia “Migjorn”, “El Ventall”, l’assaig “Biblioteca Universal Empúries”, l’estudi universitari “Les Naus d’Empúries” i la literatura juvenil “L’odissea”, “El laberint de paper”, entre d’altres El 1994 inicià un procés de fusió amb Edicions 62 Des del 1997 coedita amb l’editorial Anagrama la versió catalana de diversos llibres En els darrers anys, fins al 2004, Editorial Empúries tingué com a editor Bernat Puigtobella i es consolidà, dins del Grup 62, pels èxits…

Fou introduït a la fonologia per Roman Jakobson per tal de traslladar les oposicions privatives del lloc d’articulació en els sistemes vocàlics al dels sistemes consonàntics Així, l’oposició que hi ha entre els ordres labial, dental, palatal i velar en les interruptes o oclusives catalanes, on la negació d’un so en dóna necessàriament un altre de determinat —al revés, per exemple, de l’oposició entre sonoritat i sordesa, on la negació de l’una implica l’altra—, pot ésser reduïda, en virtut de les conclusions espectrogràfiques del mateix Jakobson, a una classificació binària si oposem les…

El 1912, Adolph Zukor, posseïdor d’una cadena de sales d’exhibició, fundà la Famous Players Film Company, més endavant fusionada amb la Jesse Lasky Feature Play Company i amb la companyia d’exhibició i distribució Paramount Pictures Corporation Acollí diversos directors europeus Ernst Lubitsch, Joseph von Sternberg, Rouben Mamoulian, Billy Wilder que li atorgaren una imatge de luxe i sofisticació Tingué en nòmina actors com Rodolfo Valentino, Gloria Swanson, Mae West, els germans Marx, Gary Cooper, Charlton Heston, Kirk Douglas i Jerry Lewis, i directors com Cecil Bde Mille, George Stevens,…

L’integraven l’escultor Cèsar Cabanes i Badosa Arenys de Mar, Maresme 1885 — Terrassa, Vallès Occidental 1952, el dibuixant Joaquim Biosca , el pintor i escultor Martí Gimeno i Massague r Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1889 — Buenos Aires 1971 —fill de Francesc Gimeno—, Enric Moles i altres, actualment desconeguts, com Jaume Muntasell i el dibuixant Carles Grau Enric Casanovas s’apropà al grup i el 1903 exposà amb Ainaud i Grau a Els 4 Gats Admiraven Nonell, especialment el de temàtica sòrdida, i l’escultura de Carles Mani, al costat del qual Ainaud arribà a exposar Ainaud, Gimeno, Biosca…

Stamitz l’engrandí i hi incorporà d’una manera habitual els clarinets amb altres autors del grup, com Ignaz J Holzbauer i Franz X Richter , hi introduí obres concertants i aplicà a l’orquestra l’ús de recursos expressius, com melodies confiades principalment als violins, frases de gran extensió sonora, l’ús del presto en els moviments ràpids, així com de crescendi , tutti i silencis inesperats, l’abandonament de la imitació i la fuga, absència del baix continu, etc Aquestes obres influïren en la formació de la simfonia i en autors com Haydn i Mozart que en denuncià, però, la superficialitat…

Es doctorà en tots dos drets a Bolonya Tornà a València i fou assessor del justícia criminal 1429 Després d’un exili de quinze mesos a Almansa a conseqüència d’una disputa legal sorgida a les corts del 1438, el 1441 passà a Nàpols, juntament amb Alfons de Borja el futur Calixt III, i entrà al servei d’Alfons IV com a mestre racional 1442 i com a advocat patrimonial 1457 i de Joan II com a advocat fiscal 1458 i com a advocat patrimonial 1461 Entre el 1437 i el 1441 escriví Speculum principum editat diverses vegades als ss XVI i XVII, dedicat a Alfons el Magnànim i que constituïa…

Els seus propòsits restaren expressats en una Declaration 1957, a la qual contribuïren Lindsay Anderson, Kenneth Tynan, Stuart Holdroyd, John Osborne, Doris Lessing, Colin Wilson, Bill Hopkins i John Wain Reaccionant contra unes formes d’expressió allunyades de la realitat i preocupades per la perfecció formal imperants aleshores al país, els “joves colèrics” es proposaren d’investigar aquesta realitat i atacar els mòduls de vida i les institucions angleses presentant “gent real en situacions reals” Malgrat que obres anteriors de gèneres diversos ja l’anunciaven, hom n'ha considerat com a…

El poble de l’Espluga de Lavansa, lloc actualment abandonat del tot, és escassament documentat En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell apareix el topònim Spelunka com a parròquia de la vall de Lavansa En un document del 1082, en el testament d’Arnau, fill de Mir, s’esmenta com a deixa un alou de Espulga , que cal identificar com l’Espluga El castell de l’Espluga no és documentat fins al principi del segle XIV L’any 1313 Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, reclamava al comte d’Urgell la potestat sobre una sèrie de castells i llocs de la vall de Lavansa,…